El Frau Electoral a la Restauració: Anàlisi de Valentí Almirall

Font primària, caricatura de Cànovas (partit conservador) i Sagasta (liberal). Cànovas ensenya a Sagasta a llegir la constitució del 1868. El líder liberal defensava la reinstauració de l'antiga constitució del 1869.

Tema: El tema del text és: La manipulació electoral durant el període de la Restauració (1875-1889), segons el punt de vista de Valentí Almirall.

El llibre va dirigit als seus contemporanis, però en especial als homes interessats per la política tant a Catalunya, com a Espanya o Europa, com a denúncia d’un règim despòtic i falsejat on les possibilitats d’acció i participació dels sectors progressistes i les classes populars eren simplement impossibles, com resta demostrat al llibre, malgrat la seva aparença democràtica.

Context Històric: El llibre s’escriu en plena etapa de la Restauració, dècada dels vuitanta, quan el règim funciona a la perfecció i es fa per tal de denunciar aquesta situació i posar-hi remei, que és el que vol i que impulsa a Almirall a escriure’l.

Anàlisi del Text: Valentí Almirall ens demostra en aquest text que les eleccions a Espanya són una farsa, doncs sigui amb sufragi universal o restringit, és el Ministre de la Governació (amb la col·laboració dels governadors provincials i tot l’aparell de l’Estat) qui decideix des d’un despatx de Madrid qui les guanya.

Les llistes d’electors són falses (noms inventats, de morts, etc.) i es presenten a votar per ells empleats de l’administració. Almirall diu que fins i tot el seu pare ja mort votava, sent suplantat per un escombriaire o un policia vestit elegantment amb un vestit prestat.

A més de la falsificació amb presència humana, tenim la realitzada durant el recompte de vots en el col·legi electoral quan, durant aquest, simplement s’augmentaven el nombre de vots fins a assegurar l’elecció del candidat oficial.

Explica Almirall, el cas d'un general de brigada, candidat oficial (del ministeri de governació) pel districte de Berga, que va obtenir més d’un milió i mig de vots, quan el districte estava format només per uns milers d’habitants. I això va ser així, perquè cada candidat augmentava al màxim el número de vots de la seva candidatura en els col·legis que li eren favorables. Finalment guanyava el més audaç i era proclamat Diputat al Congrés sense cap rubor.

El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va acabar amb les últimes restes de legalitat, doncs si en aparença era més progressista i democràtic, no va tenir cap problema a crear la “Partida de la Porra”, grup de persones afins que utilitzaven la violència com a argument polític i per a imposar-se sobre els altres, amenaçant, prohibint o extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser llocs privats o per tancar l'accés sol facilitant el mateix als amics.

Comentari i Interpretació del Text: La veracitat i autenticitat del text és indubtable i és una prova evident de com funcionava el sistema electoral durant la Restauració. On es pot pensar que és una exageració interessada, però res més allunyat de la certesa històrica, aquests fets són inqüestionables i acceptats per la majoria dels historiadors. Valentí Almirall fa referència a tot un conjunt de fets històrics innegables. El funcionament del sistema electoral de l’època de la Restauració era tal com diu al text: el Governador civil era l’únic elector, ja que era ell qui elaborava el famós “encasillado”, és a dir, la llista de Diputats que havien de sortir per cada circumscripció electoral i eren els funcionaris del Ministeri de la Governació, del Govern civil provincial i dels ajuntaments els que garantien que la farsa funcionés en totes les fases del procés electoral. I tot fet des de Madrid de forma omnipotent. No serà fins al 1907 que comenci a Catalunya el principi de la fi del sistema del torn pacífic, de la mà de la Solidaritat catalana. La falsificació afectava a tot el procés: Les llistes d’electors són falses (noms inventats, morts, gent emigrada, etc.), els votants suplantats (per empleats de l’administració com funcionaris o policies) que feien la ronda, votant per tots els col·legis electorals. El recompte fet, en tancar la votació era com no? falsificat i el nombre de vots, el necessari perquè sortís triat el candidat oficial. Igualment aquesta falsificació es feia en instàncies superiors falsificant les actes municipals o provincials senceres. La corrupció era tan gran i tan descarada que com explica Almirall, un general de brigada, candidat oficial (del ministeri de governació) per Berga, va obtenir més d’un milió i mig de vots, en el districte estava format per uns milers d’habitants. I no va tenir cap inconvenient en presentar-se a Madrid a agafar l’acta de diputat, ja que era una cosa acceptada per tots. L’única forma d’entendre que aquest sistema funcionés és que cada partit del torn: Conservador (Canovas) o Liberal (Sagasta) acceptessin el seu torn de poder, sense cap discussió. Ambdós sabien que d’aquesta manera es podrien repartir de forma equitativa la representació i el negoci, que és el que era aquest sistema polític. Sistema que deixava fora a la majoria dels electors: les dones i les classes populars, però també als partits republicans, socialistes, o regionalistes. El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va acabar amb les últimes restes de legalitat, doncs si en aparença era més progressista i democràtic, no va tenir cap problema a crear la “Partida de la Porra”, grup de persones afins que utilitzaven la violència com a argument polític i per a imposar-se sobre els altres, amenaçant, prohibint o extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser llocs privats o per tancar l'accés sol facilitant el mateix als amics.

Conclusió: El text és important per entendre la realitat política de l’Espanya de la Restauració Borbònica. Podria semblar que la militància política de l’autor (republicà i catalanista) tendiria a exagerar les crítiques al règim, per tal d’afavorir el seu pensament polític, però no és pas així. Avui, la majoria d’historiadors especialistes en aquell període reconeixen la validesa de les afirmacions d’Almirall i demostren en els seus estudis com el frau era la forma habitual de funcionament d’aquell sistema. El valor de l’autor al denunciar aquests fets ha permès a les noves generacions conèixer una realitat punyent, però certa, ja que facilita la comprensió dels aconteixements i de la vida política i social d’un règim, en aparença democràtic, però que la realitat demostra que no ho és, per tot el sistema instaurat de frau electoral i per deixar fora de la vida política a la immensa majoria de la població: classes populars i dones. L’autor demostra com el pensament crític i la capacitat d’exercir-lo és el que pot garantir, tant abans com avui, una societat lliure i veritablement democràtica.