Franquisme: Creixement Econòmic, Crisi i Oposició (1960-1975)

Segon Període i Creixement Econòmic (1960)

Creixement econòmic ràpid i immobilisme polític.

Economia espanyola

1959: Pla d'Estabilització (si no, no hi havia crèdits).
1964-1975: Plans de desenvolupament per al sector industrial (amb dèficits).
Anys 60: Creixement de la indústria i els serveis.

Causes del creixement econòmic:

• Tecnologies avançades.
• Acumulació de capital.
• Millora de la productivitat.
• Baixada de preus.
• Augment de les exportacions.

Conseqüències: Augment del PIB, augment dels salaris i augment de la demanda de béns de consum (obertura exterior).

Economia a Catalunya

L'economia i la indústria catalanes eren les més desenvolupades d'Espanya. El sector tèxtil va disminuir mentre que altres sectors van augmentar, inclòs el sector terciari. Va ser un creixement heterogeni.

Canvis socials i modernització cultural

1. Disminució del sector agrari.
2. Augment demogràfic i moviments migratoris.
3. Canvis en l'estructura dels grups socials.

A Catalunya: Noves edicions, fundació d'Òmnium Cultural (1961), premsa independent, i reivindicació del català i de la cultura pròpia.

Continuïtat del Règim

Divisió interna (exaltada pel cas MATESA):

• Tecnòcrates: Busquen estabilitat social i una monarquia autoritària.
• Falangistes: Volen mantenir les institucions franquistes.

Estratègia falangista d'aparent obertura:

• 1966: Llei de Premsa (amb autocensura), revitalització dels sindicats verticals.
• Llei Orgànica de l'Estat.
• 1969: Nomenament de Joan Carles com a successor.
• 1970: Llei d'Educació.

1969-1970: Estat d'excepció.
1970: Consell de Guerra de Burgos, la qual cosa provoca un augment del conflicte social.

Oposició de Masses

Causes

1. Modernització de la societat a causa de la modernització econòmica.
2. Canvi generacional (pèrdua de la por).
3. Esgotament ideològic del règim.
4. Oposició política clandestina en el món laboral, entre els estudiants i en el moviment veïnal.
   1962: Oposició política a la «Reunió de Munic», que impedeix l'entrada de la Comunitat Europea si no hi ha democràcia.
5. 1959: Naixement d'ETA (amb caràcter nacionalista i socialitzant).

Crisi de la Dictadura

Entre 1973 i 1975 es produeix la crisi del règim.

1973: ETA assassina Carrero Blanco (l'únic que mantenia units els tecnòcrates i els falangistes).

Franco nomena Carlos Arias Navarro cap de govern; vol fer una obertura però ningú el recolza.

Les tensions al govern augmenten (dretes i feixistes).

• 1974: Execució de Salvador Puig Antic.
• 1975: Llei antiterrorista i afusellament de 5 militants d'ETA i 3 del FRAP.

Acabada la Segona Guerra Mundial, Espanya havia convertit les colònies en províncies. L'any 1975, Franco reparteix el Sàhara entre el Marroc i Mauritània.

Oposició Política

Els partits aprofiten la debilitat del règim per organitzar una alternativa política.

A Catalunya

Sorgeix l'Assemblea de Catalunya (formada per partits polítics, sindicats, associacions veïnals i intel·lectuals), que reclama:

1. Amnistia.
2. Llibertats democràtiques.
3. Reestabliment de les institucions.
4. Coordinació dels pobles d'Espanya.

A Espanya

Al principi no es van unir:

• 1974: El PSUC funda la Junta Democràtica.
• 1975: El PSOE crea la Plataforma de Convergència Democràtica (substituint els líders veterans per joves).