Francisco de Goya: Estil, Evolució i les Cinc Etapes de la seva Obra

L'Estil Inclassificable de Francisco de Goya

L’estil de Goya és difícil de classificar, ja que la seva vida va estar marcada per profunds canvis socials i polítics. Va pintar per a reis, ministres i pensadors de diverses ideologies. La tornada a l’absolutisme amb Ferran VII va provocar el seu exili a Bordeus l’any 1823.

Goya és un pintor que s’avança molt al seu temps. Tot i ser contemporani dels autors neoclàssics, la seva obra no s’identifica amb la pintura neoclàssica de David. No es va adscriure a cap moviment concret perquè el seu objectiu era pintar la realitat. Va ser pintor de la cort i va tractar temes neoclàssics, gent del poble i noblesa. La seva obra es pot classificar en cinc etapes:

1a Etapa: Barroc, Rococó i Neoclassicisme (1771-1780)

Aquesta és l’època de formació de Goya. Es forma a Saragossa amb el seu mestre Luzán. S’instal·la a Madrid l’any 1775 i esdevé deixeble de Mengs. En aquesta fase, li encarreguen els tapissos per protegir les parets de la casa de la família reial, que era molt freda i humida.

Obres destacades de la formació

• Aníbal creuant els Alps (presentat a un concurs).
• La Sagrada Família (amb gran influència barroca).
• El Girasol (on s’aprecien molt bé les textures).
• El Cacharrero.

2a Etapa: Plenitud i Retrats de Cort (1780-1820)

En aquesta etapa, Goya ja és reconegut per l’Acadèmia i l’aristocràcia.

Retrats i valors socials

• La Família de Carles IV (1800): Goya els pinta tal com la gent els interpreta. Carles IV era un rei estimat, i Goya el retrata de manera afectuosa, també ho fa així amb la seva neboda.
• La Família del Duc d’Osuna: Transmet valors de la burgesia il·lustrada, com la protecció de la família. Els nens són representats amb joguines, identificats com a tals.

Els Afusellaments del 3 de Maig (1814)

També pinta Els afusellaments del 3 de maig (1814). Aquesta escena no va ser presenciada per Goya, per la qual cosa el paisatge és inventat. Si traguéssim els personatges, seria un quadre abstracte. Aquesta obra marca el passat, el present i el futur.

• Les cares dels afusellats són molt expressives.
• Les cares dels afuselladors no estan representades, transmetent que són màquines de matar.
• El focus de llum prové del fanal. És una obra colpidora.

3a Etapa: Les Pintures Negres (1820-1823)

En aquesta etapa, Goya pinta a casa seva, “La Quinta del Sord”, una metàfora del que succeïa a Espanya. Aquestes obres reflecteixen la seva visió pessimista i fosca.

Obres destacades de les Pintures Negres

• Lluita a garrotades (representa els dos bàndols enfrontats a Espanya).
• El Gos.
• Vells menjant sopes.
• L’Aquelarre.

4a Etapa: Bordeus (1823-1828)

Aquesta és l’última etapa de Goya, marcada pel seu exili. El pintor utilitza pinzellades lluminoses per donar consistència a les figures. La seva última obra destacada és La lletera de Bordeus.

Interpretació de "La Família de Carles IV"

Aquesta obra va ser un encàrrec de la cort, on el rei volia ser retratat en família. Els significats i les intencions de Goya en pintar aquest retrat han estat objecte de discussió constant.

Des que el francès Gautier, al segle XIX, va interpretar el quadre com un retrat satíric, aquest punt de vista ha estat corroborat per molta gent. No obstant això, en el seu moment no va ser vist així, i la reina va quedar molt satisfeta. Per tant, els diferents significats poden ser:

1. Idealització de la família reial: Sobretot si es compara amb altres quadres de la mateixa època on surten menys afavorits.
2. Reflex de l’estatus planer: Potser la família no volia un retrat que exaltés la monarquia, sinó que volia ressaltar el caràcter de família moderna del grup (gestos afectuosos entre germans i pares).
3. Esplendor i tradició: Altres autors, com Tomlinson, argumenten que Goya pretenia pintar la família reial amb tot el seu esplendor, lligant-se així a la tradició dels Àustries (Velázquez) en un moment en què la monarquia borbònica s’esfondrava.

Es pot concloure que, en l’actualitat, la línia interpretativa de l’obra no se centra en la crítica ni en la sàtira. Goya va ser fidel als models i va penetrar amb subtilesa en la psicologia dels personatges, tractant-los com a simples mortals. La figura més ben tractada és el nen, que té la mirada més afectuosa. Goya apareix com a observador parcial.

Aquesta obra és important pel seu realisme i la penetració psicològica dels personatges, convertint-se en una radiografia de la política espanyola d’aquella època, d’esquena als nous corrents.