Fotògrafs pictorialistes catalans i espanyols: Goicoxea, Pla Janini, Turbau, Ortiz Echagüe i Campanyà
Fotògrafs pictorialistes i avantguardistes
Miguel Goicoxea (Alsasua 1894 - Pamplona 1983)
Provenia d'una família adinerada, gràcies a això es va dedicar a la fotografia. El 1914 visita la primera exposició i comença a fotografiar amb aquest estil, com a estètica, tot i que els acabats no eren formals i tindran poc de tei. Després de la Guerra Civil canvia la seva temàtica i va passar de paisatges i escenes a fotografies de persones i amics al seu estudi de casa seva.
Practicà totes les tècniques pròpies del pictorialisme.
Joakim Pla Janini (Tarragona 1879 - 1970)
És una de les figures més representatives del tardopictorialisme. El 1898 anirà a Barcelona a estudiar medicina i allà s'introduirà a la fotografia. El 1923 funda l'Associació Fotogràfica de Catalunya, i serà el president fins al 1930. La seva obra era molt influenciada pel naturalisme, i treballava temes on la religió, la família i la vestimenta eren molt importants. Juga molt amb les llums i les ombres; el punt de vista ja no està a l'alçada dels ulls.
Jesús Turbau Segovia (1895 - 1983)
Fotògraf i pintor. A l'estudi feia un treball més formal, però quan sortia a l'exterior era més artístic, amb una estètica més pictorialista. Va estudiar pintura, tenia una gran formació en anatomia i perspectiva, cosa que el fa inclinar-se pel retrat. Reivindicava la fotografia com a art.
Una de les seves temàtiques eren els gitanos de fora de Segovia. Utilitzava la tècnica del carbó, amb la qual donava dramatisme a les seves imatges amb els seus contrastos. Pertany a la segona etapa del pictorialisme perquè retrata els costums i la pobresa que estava vivint Espanya en aquells moments.
Joan Xirau (Barcelona 1899 - 1969)
Fotògraf pictorialista català, membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El seu lligam amb els pictorialistes és l'estètica dels acabats, però en canvi, pel que fa a la temàtica i la construcció de la imatge, és avantguardista.
José Ortiz Echagüe (Guadalajara 1886 - 1980)
És considerat un dels fotògrafs més representatius d'aquesta època. Es dedicava a nivell aficionat. Va ser fundador de la SAT.
El 1899 va rebre la seva primera càmera fotogràfica; tres anys més tard el seu oncle li va regalar una de millor, amb la qual, amb 17 anys, va fer la seva fotografia més coneguda i representativa: El sermó de la Alda (1903). Membre de la R.A.F. de Madrid. Dominava la tècnica del carbó i fa un gran treball documental des de com s'organitzava la gent (a l'església, al camp...) fins a la descripció dels vestits.
Entre el 1909 i el 1916 va estar al Protectorat Espanyol del Marroc com a enginyer militar, però també hi va fer fotografies. Va fer, també, una sèrie fotogràfica, Castillos y alcázares i España mística, on apareixen monjos i monges de clausura, devocions populars (processons i romeries).
Pere Català i Pic
Fou fotògraf, publicista i escriptor català. Quan era molt jove, va entrar a treballar en un banc, on va participar en un concurs per guanyar una càmera fotogràfica, i la va guanyar. La seva formació era autodidacta, encara que va ser ajudant de fotografia.
Des del 1915 treballà com a retratista a Vic i realitzà alguna fotografia documental. El 1929 va anar a París i entrà en contacte amb els avantguardistes europeus.
El 1931 torna a Barcelona i crea el seu estudi fotogràfic. El 1936 escriu un llibre, Psicologia de la publicitat i els vents (no publicat degut a la Guerra Civil). Va fer un logo i col·laborà amb empreses internacionals.
Pic - Publicidad Ilustrada Català. Durant la guerra va treballar al servei de propaganda republicana.
El 1942 torna a obrir el seu estudi amb ajuda dels seus fills. Per a Català i Pic defensa la fotografia aplicada, la comercial, experimental i expressiva; i la foto útil.
Antoni Campanyà Arbucies (1906 - Barcelona 1989)
Començà com a aficionat a la fotografia. El seu pare era comerciant, i mentre anava fent fotos. Als 16 anys entra a treballar a una botiga de Barcelona on farà contactes i entra a l'Associació Fotogràfica de Catalunya. Allà s'ajuntarà amb altres fotògrafs compartint i ensenyant-se tècniques pictorialistes. El 1933 es casa i se'n va a Munich, on donarà classes a Willy Zielke, un avantguardista alemany.
La seva obra serà més formal i tindrà més influència dels avantguardistes; especialment de la Nova Visió. Treballs publicats a La Vanguardia. Destacat a l'Săo Paulo.
En la seva primera època s'ajudava dels efectes atmosfèrics a les seves imatges.