Formes úniques de continuïtat en l'espai

Formes úniques de continuïtat en l ‘espai  Autor: Umberto Boccioni Cronologia :1913 Estil: Futurisme Tipologia: Escultura exempta  Tema: al•legoria,  home en posició de marxa  (dinamisme, moviment)

2.1) Materials i tècnica

Material: bronze Tècnica: fosa a la cera perduda 2.2) Anàlisi formal
L’obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l’art grec, alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer, mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida , les cames fixades a dos blocs permetent, no obstant, crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai generant aquest efecte òptic de moviment; és una figura que sembla avançar a gran velocitat. El contorn  de la figura apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se, en volums còncaus i convexes que es tallen,  creant un joc de plànols on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material, en un resultat final de massa, de màquina però com quelcom vital i espacial. L’escultura és oberta però a la vegada està integrada entre l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta . 

3) Antecedents i influencies posteriors

 Els artistes futuristes tenen com a model molt proper l’estètica impressionista, però  aviat queden influïts er les formes cubistes, introduint una visió dinàmica de plànols i elements .Geomètrics que utilitzaran  per analitzar la nova percepció de les imatges que marcaran els ambients culturals del Segle XX,  no només de la pintura i l’escultura, també el teatre, el cinema... : imatges en moviment. 

4) Relacions amb altres obres de l’autor o l’escola

Boccioni  a part d’escultor també va ser pintor. Alguns exemples de pintura són: Els que es queden i la seva parella: Els que se’n van. I com a escultor fa l’obra analitzada, Formes úniques de continuïtat en l’espai on es veu una tendència cap a l’abstracció
5
) Diferencies i altres solucions coetàniesEl Futurisme és una avantguarda que neix després del Cubisme. Altres autors d’aquest moviment, del Futurisme són: Balla, Serverini i Carra, tots ells rebutgen la convenció moral i defensen la màquina i la violència.
6

) Funció

 Experimentació del concepte del moviment en  l’escultura, 7) Significat
L’obra representa un home avançant enèrgicament amb un rostre que pot recordar el d’un robot o un casc. 
  L’obra vol donar una imatge de l’home modern , un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l’home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d’un guerrer si es pensa en l’exaltació del militarisme dels artistes  futuristes.  En definitiva simbolitza la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina , elements vitals de l’època industrial i de” l’home futurista  que viu en ella. 

8) Context historic

 El Manifest futurista, obra de Filippo Tommaso Marinetti, va ser  publicat  al diari Le Figaró, a l’any 1909, donant  a conèixer l’ideari d’un nou moviment cultural anomenat Futurisme. El Manifest serà el primer d’una sèrie de publicacions literàries que realitzarien els autors futuristes juntament amb articles en revistes com per exemple la revista Lacerba, portaveu en nombroses ocasions de les seves revolucionàries opinions. Diferents autors consideren aquesta producció literària  la base del  Futurisme. 
El Futurisme va suposar l’abandonament dels models del passat, de la tradició figurativa, encara que moltes de les obres beuen del  món clàssic i són transformades amb una visió contemporània. Situat al començament del Segle XX (1es avantguardes), obre nous camins per la representació artística. En l’escultura es  busca donar-li moviment, el que serà un element propi del Futurisme; segons Angulo “els element formals suggeridors del moviment, converteixen les figures humanes en éssers que extradeixen les seves formes en l’espai”. El Futurisme introdueix  un nou concepte: la rapidesa per a plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica, aconsegueix plasmar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i utilitza una sèrie de recursos geomètrics propis del Cubisme el que ha fet que, estilísticament, s’hagi interpretat com a  Cubisme dinàmi.C  El Futurisme també destacarà els símbols de la modernitat : els nous mitjans de transport, la ciutat, l’home i la seva realitat, la velocitat, el risc; en ocasions la violència i el militarisme, el que ha derivat  que el moviment estigui associat a aspectes morals i socials negatius. Després de la Primera Guerra Mundial molts artistes futuristes defensaren el feixisme de Mussolini com a via per a solucionar els problemes socials i econòmics d’Itàlia.En paraules de Boccioni: “destruïm-ho tot i proclamen la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’estàtua tancada.....La reconstrucció abstracta dels plànols i del volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu” En definitiva un total abandonament dels convencionalismes del passat per alliberar-se, transgredint l’establert  per afirmar la més absoluta llibertat. Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del Futurisme, moviment artístic de principis del Segle XX. La seva obra es mou dins de la creació escultòrica i pictòrica. Teòric del moviment, va escriure “El Manifest” dels pintors futuristes a l’any 1910. Vinculat des de molt jove amb els ambients culturals, resideix a Roma, viatja a París on es produirà la seva trobada amb les noves avantguardes, més tard va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Marxa a viure a Milà  on, en aquell moment, el moviment futurista es trobava en plena efervescència. La seva producció evoluciona de manera similar a la de molts autors futuristes, per exemple, el seu mestre Giacomo Balla, trencant amb el Realisme figuratiu per anar al divisionisme i finalment arribar a l’abstracció geomètrica marcada  per la influència de les formes cubistes. Està considerat un dels  principals exponents del Futurisme. L’obra que es comenta apareix reflectida a les monedes de 20 cèntims d’euro d’Itàlia i és una de les vàries còpies que existeixen.