Fonaments del Màrqueting Turístic: Conceptes i Estratègies

Economía25,5 KB

Fonaments del Màrqueting Turístic

El Màrqueting té com a objectiu la satisfacció conjunta dels requeriments de l'empresa o organització i de les necessitats i desitjos dels seus clients.

Màrqueting com a filosofia

És una forma de fer negocis que ha d'impregnar tota l'organització. El Màrqueting és una filosofia de gestió que ha d'orientar l'empresa.

Màrqueting com a activitat

Fa referència al Màrqueting tècnic, les eines que contribuiran a assolir la mútua satisfacció en els canvis de valors entre l'organització i els altres grups amb què es relaciona.

Conceptes Bàsics del Màrqueting

  • Producte: Qualsevol material, servei o idea que tingui un valor pel consumidor o usuari i sigui susceptible de satisfer una necessitat. Pot ser tangible o intangible.
  • Bé: Objecte físic tangible, perceptible a través dels sentits, de caràcter perible o durador.
  • Servei: Aplicació d'esforços humans o mecànics a persones, animals o objectes. És intangible, perible, no emmagatzemable i heterogeni.
  • Idea: Concepte, filosofia, opinió, imatge o qüestió. De naturalesa intangible.

En tots els casos es tracta de satisfer les necessitats d'un públic a través dels diferents elements.

  • Necessitat: Sensació de carència d'alguna cosa, estat fisiològic o psicològic comú a tots els éssers humans amb independència de factors ètnics o culturals. És inherent a l'ésser humà.
  • Desig: Forma en la qual s'expressa la voluntat de satisfer una necessitat d'acord amb les característiques personals de l'individu: factors culturals, socials i ambientals i els estímuls de Màrqueting. És un acte voluntari.
  • Demanda: Formulació expressa d'un desig d'acord amb el poder adquisitiu de l'individu.

La interrelació entre necessitat, desig i demanda es canalitza a través del Màrqueting, que identifica i estimula la demanda per materialitzar els desitjos.

Màrqueting Relacional

Procés d'identificar, establir, mantenir i fer créixer relacions beneficioses amb els clients i altres agents implicats a través del mutu lliurament i compliment de promeses.

Conceptes clau:

  • La relació: Mantenir i desenvolupar les relacions amb el client.
  • La interactivitat entre les parts: Implica una comunicació contínua i una estreta col·laboració entre proveïdors i clients.
  • El llarg termini: El temps necessari per cultivar aquestes relacions.

La Funció del Màrqueting en l'Economia de Mercat

  • Oferta: Crea, fabrica i ven entitats de valor.
  • Demanda: Adquireix i utilitza els productes i serveis.
  • Màrqueting: Nex d'unió entre l'oferta i la demanda. Facilita l'intercanvi i permet la satisfacció mútua.
  • Intercanvi: Acte de comunicar-se amb un altre per obtenir alguna cosa d'aquest, que tingui un valor i sigui útil, oferint a canvi una cosa que tingui un valor i sigui útil.
  • Utilitat: Quan es rep alguna cosa de valor en un intercanvi s'està generant utilitat.

Classificació de la Utilitat

1. En funció del valor específic:

  • a. Utilitat de forma: Es crea amb el disseny i desenvolupament de béns, serveis i idees. La producció converteix les matèries primeres en productes acabats.
  • b. Utilitat de lloc: Un producte situat a l'abast del consumidor tindrà més utilitat que un producte situat en un lloc distant.
  • c. Utilitat de temps: Els productes adquireixen més valor si estan a disposició del consumidor quan aquest ho desitgi.
  • d. Utilitat de possessió: Cap producte té valor pel consumidor o usuari si no es pot comprar, consumir o utilitzar quan es desitgi.
  • e. Utilitat d'informació: La utilitat d'un producte augmenta si es coneix la seva existència, com i on es pot aconseguir.

2. En funció del valor personal, social i subjectiu:

  • a. Utilitat funcional: Necessitat que realment satisfà el producte.
  • b. Utilitat vivencial: Experiència que realment satisfà el producte.

Evolució de la Funció de Màrqueting

El concepte de Màrqueting està lligat al mercat i a la relació d'intercanvi. L'evolució del Màrqueting és paral·lela a l'evolució del mercat.

  • Producció: Apareix quan l'oferta és menor que la demanda. El balanç del poder va cap al productor. Es centra a produir el màxim al cost mínim. Desapareix amb la competència.
  • Producte: Importància de la qualitat tècnica del producte. Hi ha equilibri (oferta = demanda). No té en compte l'opinió del client.
  • Venda: Es dóna quan l'oferta és igual o superior a la demanda. Hi ha competència. Els clients no compraran si no s'insisteix. S'exhibeix la venda. No es mira l'opinió del client (ofertes).
  • Consumidor: Oferta > demanda. La competència incrementa, es té en compte l'opinió dels clients, conèixer bé les necessitats del consumidor per crear un producte per satisfer-lo. El més important és el consumidor.
  • Màrqueting social: Oferta > demanda. Enfocament a la societat, es centra en la satisfacció del client i la contribució al benestar de la societat en el seu conjunt.
  • Mercat: Oferta > demanda. Orientació més recent. Es centra en els seus esforços en tot: consumidor, entorn, distribució, competència, proveïdors, coordinació (interfuncional).

Màrqueting de Serveis i Màrqueting Turístic

El Màrqueting com a disciplina experimenta un gran desenvolupament en el sector terciari. Hi ha un gran creixement en serveis, i la societat ho considera molt, doncs amb el creixement l'apliquen al mercat.

Servei: Qualsevol activitat eminentment intangible, que no dóna lloc a una transferència de la propietat i que pot ser objecte d'intercanvi, estigui o no associada a un producte físic.

Tipologia de béns

  • Producte físic (tangible).
  • Producte amb servei annex (automòbil, equip informàtic, assistència tècnica).
  • Serveis sustentats en un producte (creuer, hotel...).
  • Serveis totals (pediatre).

Característiques Diferencials dels Serveis

  • Intangibilitat: Els serveis no es poden veure, provar, notar, sentir ni olorar abans de la compra.
  • Inseparabilitat: Els serveis no es poden separar dels proveïdors. La producció i el consum de la majoria de serveis és simultani en el temps, en les instal·lacions i en la presència del client.
  • Heterogeneïtat: La qualitat dels serveis depèn de qui, quan, on i com els proporcioni. Els empleats que atenen al client formen part del producte. Els clients també en formen part. Els serveis són prestats per persones, la qual cosa fa impossible tenir-ne dos d'iguals. El personal és un dels elements fonamentals del seu producte en les empreses de serveis.
  • Caducitat: Els serveis no es poden emmagatzemar per a vendre'ls o usar-los més tard. El servei que no es consumeix quan s'ofereix es perd. La caducitat presenta problemes quan la demanda pateix grans fluctuacions.

Empreses de Gestió per a les Empreses de Serveis

Les bones empreses de serveis utilitzen el Màrqueting per posicionar-se fortament en els mercats objectius escollits. Estableixen les seves posicions a través del Màrqueting Mix tradicional (producte, preu, comunicació i distribució).

  • Empresa productora: Crea un producte normalitzat i el diposita en el prestatge.
  • Empresa de serveis: El client i l'empleat interactuen creant el servei. Una interacció eficaç depèn de les habilitats dels empleats i del procés de recolzament que rebin aquests empleats. Les empreses de serveis centren la seva atenció tant en els seus empleats com en els seus serveis, tenen en compte la cadena serveis-beneficis.
  • Màrqueting intern: L'empresa haurà de formar i motivar els empleats que tenen un contacte directe amb el client i també el personal de recolzament. Puja la qualitat del servei.
  • Màrqueting interactiu: Basa la qualitat percebuda del servei en la qualitat en què es produeix la interacció comprador/venedor durant la prestació del servei.

Les empreses de serveis s'enfronten a un mercat competitiu, on la productivitat i la qualitat són difícils d'aconseguir; per tant, han de prestar atenció a les activitats de Màrqueting, potenciant les principals àrees de Màrqueting.

  • La diferenciació competitiva: Cal el desenvolupament d'una oferta, prestació i imatge diferenciades. El servei pot incloure característiques innovadores. Les empreses de serveis poden diferenciar la seva prestació de serveis de tres formes: mitjançant els empleats, l'entorn físic i mitjançant el procés. Les empreses de serveis poden diferenciar la seva imatge mitjançant els símbols i les marques.
  • La qualitat del servei: La principal manera de diferenciar-se és oferint de forma contínua una qualitat superior a la dels seus competidors. Cal que els subministradors de serveis comuniquin els seus objectius als empleats; i que els clients sàpiguen què obtindran. Mesures: donar poder als empleats, donar autoritats, responsabilitat. Les empreses de serveis ben gestionades comparteixen unes virtuts en la relació de la qualitat del servei:
    • Obsessionades amb el client.
    • Compromís de la direcció general per la qualitat.
    • Fixen uns estàndards de qualitat de serveis elevats.
    • Segueixen el rendiment de molt a prop, tant el propi com els de competidors.
  • Productivitat: Com que els costos de les empreses de serveis que volen proporcionar un alt grau de qualitat de servei són elevats, aquestes es veuen pressionades per augmentar la productivitat del servei.

Com fer-ho:

  • Formar millor els empleats actuals.
  • Nous empleats que treballin més i amb més habilitats pel mateix sou.
  • Augmentar la quantitat renunciant a part de la qualitat.
  • Augmentar la productivitat dissenyant serveis més eficaços.

Punt de trobada: Qualsevol punt en el qual un empleat es reuneix amb el client.

Màrqueting Turístic

  1. Descans en el ritme de creixement.
  2. Grans canvis en les preferències de la demanda.
  3. Notable increment de l'oferta, quantitat com varietat de productes i serveis.
  4. Tot això ha portat a una important competència en el sector.

Turisme: Comprèn les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades a llocs diferents als del seu entorn habitual, per un període de temps inferior a un any amb finalitats de lleure, negoci i altres.

Característiques: Exigeix desplaçaments, multiplicitat de motius, múltiples subsectors i no exigeix allotjament.

Característiques Específiques del Turisme

El turisme és essencialment una activitat de serveis, però presenta una sèrie de particularitats pròpies i exclusives, que dificulten l'aplicació del Màrqueting de serveis, i per tant cal parlar del Màrqueting turístic.

  • Interrelació: Interrelació que existeix entre les empreses, els destins on aquestes es troben; de tal manera que no és possible la satisfacció del client sense comptar amb el consens i la col·laboració, tant de les empreses privades com dels organismes públics.
  • Estacionalitat: L'elevada estacionalitat caracteritza la demanda i provoca a vegades problemes de gestió de capacitat.
  • Incertesa ambiental: L'efecte que certes condicions pròpies de l'entorn extern (no controlades per l'empresa) tenen sobre la satisfacció del client amb el viatge. Ex: clima, atemptats terroristes...

Per tant, el Màrqueting turístic serà la part del Màrqueting encarregada de guiar la comercialització dels productes i serveis de les organitzacions que integren el sector. Per això haurà d'estudiar el consumidor més les seves necessitats i desitjos, les característiques del mercat (estudiem l'entorn) que envolten el Màrqueting en les accions del Màrqueting rellevant per a les empreses del sector. La dificultat recau a trobar pautes de gestió de Màrqueting comunes per a tot el sector a causa de l'heterogeneïtat pròpia del sector.

Agents que Formen Part del Sector Turístic

  • Allotjament: Hotels, apartaments, ressorts, càmping, restauració.
  • Transports: Aeri, marítim, ferrocarril, carretera (cotxes, lloguer i bus).
  • Atraccions: Parcs temàtics, museus, galeries, parcs naturals, punts arqueològics, catedrals.
  • Organització: TO (tur operadors), intermediaris, AAVV, centrals de reserves, OPC (organitzadors professionals de congressos).
  • Destinacions: OT (oficines de turisme), patronats.

El turisme incorpora gran quantitat d'agents que actuen en diferents sectors. Aquests agents s'han de posar d'acord perquè junts formen part d'una destinació. Element comú: eines de Màrqueting o Màrqueting Mix. Cal que desenvolupin les seves eines de Màrqueting amb una doble direcció.

Instruments del Màrqueting

Quatre Ps o elements del Màrqueting Mix:

  • Producte (Product)
  • Preu (Price)
  • Distribució (Place)
  • Comunicació (Promotion)

Per tal d'elaborar un bon pla de Màrqueting Mix és necessari obtenir informació de la major part de la qual es troba fora de l'empresa. Per tant, la investigació comercial es dirigirà a aconseguir la investigació a través de l'anàlisi dels següents: mercat, competència, macroentorn i 4Ps.

El Màrqueting Mix

Consisteix en tot allò que l'empresa pot fer per influenciar tàctiques bàsiques de l'empresa per establir un bon posicionament en els mercats objectius.

  • Producte: Inclou la totalitat de béns i/o serveis que l'empresa ofereix al seu mercat objectiu. Es prenen decisions: treure o no el producte del mercat, la qualitat del producte, el seu embolcall i el disseny.
  • Preu: Quantitat de diners que els clients han de pagar per obtenir el producte. El preu influencia en el consum del producte i determina els beneficis de l'empresa. El preu està condicionat pels costos, relació qualitat-preu, competència i tot allò són aspectes que condicionen un preu o un altre.
  • Distribució: Fa referència a les activitats d'organització, és a dir, el conjunt d'intermediaris i els canals que tenen per situar el producte a disposició del consumidor amb el menor temps i cost possibles. El Màrqueting decideix sobre aspectes logístics i sobre la longitud del canal de distribució.
  • Comunicació: Fa referència al conjunt de tècniques que utilitza l'empresa per donar a conèixer el producte i d'aquesta manera persuadir els clients.

Entorn del Màrqueting

És l'element de major importància per a una correcta aplicació del concepte de Màrqueting en les organitzacions del sector turístic. És el conjunt d'actors i forces externes, parcialment o totalment incontrolables, que poden afectar el procés d'intercanvi de l'organització amb els seus mercats objectius.

Les organitzacions que gestionen el Màrqueting orientades al consumidor, Màrqueting social o al mercat, articularan les seves estratègies amb la finalitat d'aconseguir la satisfacció mútua en els intercanvis de valor amb els clients i altres grups amb els quals es relacionen. També cal que el Màrqueting s'adapti a les condicions canviants de les empreses, envoltades per un ambient en constant evolució.

El que es pretén és analitzar tots els factors que podrien tenir un efecte negatiu o positiu sobre els intercanvis, el que es coneix com a amenaces i oportunitats.

  • Les oportunitats són aquells coneixements que poden afectar positivament a l'organització sempre que des de l'empresa es prenguin mesures estratègiques per aprofitar-les.
  • Les amenaces són aquells esdeveniments que si no s'adapta una resposta oportuna poden perjudicar els interessos de l'organització.

Per tant, el responsable de Màrqueting ha de posar en marxa un procés que li permeti conèixer l'entorn que l'envolta. L'objectiu és aprofitar les oportunitats i esquivar les amenaces. Cal doncs conèixer les forces i actors extrems, predir l'acció futura, calibrar el frau de control que poden exercir sobre ells i mesurar l'impacte que podrien arribar a tenir sobre l'organització.

Elements que Componen l'Entorn del Màrqueting

  • Microentorn: Elements de l'ambient de Màrqueting més propers a l'empresa. L'impacte dels quals acostuma a ser més immediat i directe.
  • Macroentorn: Resta de les forces externes, l'impacte de les quals és més indirecte i a més a més pot afectar per igual a totes les organitzacions.

Competidors

  • Competència de necessitats: Sorgeix de l'existència d'una capacitat adquisitiva limitada que obliga al consumidor a escollir els desitjos a satisfer. Exemple: Per cobrir un mes de vacances, un consumidor decideix fer unes vacances a un país estranger per aprendre un idioma, o fer un curs d'aquest idioma en el seu propi país. La competència sorgeix entre l'escola que ofereix el curs intensiu i l'agència de viatges que ofereix el curs a l'estranger.
  • Competència general: Es troba entre totes les empreses que intenten satisfer el mateix desig. El grau d'intensitat és major que l'anterior. Exemple: Acadèmia, professor particular, agència de viatges, curs intensiu...
  • Competència de marca: Es dóna entre les diferents marques relatives al mateix tipus de producte. La competència és molt intensa. Exemple: Opta per l'acadèmia tradicional, per tant la competència és més intensa perquè totes ofereixen el mateix producte.
  • Competència de producte: Es dóna entre tipus de productes, encara que siguin relativament diferents, són utilitzats pel consumidor per atendre un desig d'una forma determinada. Els competidors s'han reduït, però la competència entre ells és més intensa (perquè el producte és més similar). Exemple: Busca totes les acadèmies que ofereixen anglès, però no sap si una tradicional o moderna.

Exercici: Una parella vol anar a sopar a un restaurant per celebrar el seu aniversari.

  • C. de necessitats: Volen celebrar el seu aniversari fora de casa.
  • C. general: Han d'escollir entre anar a sopar a un restaurant-hotel, o a un restaurant, o a un bar...
  • C. de producte: Decideixen anar a un restaurant de dieta mediterrània.
  • C. de marca: Que estigui a prop d'un hotel i d'una platja.

Macroentorn Turístic

Conjunt de grans forces externes a l'empresa parcialment o totalment incontrolables que poden afectar el procés d'intercanvi de l'organització amb els mercats objectius.

Característiques:

  • Tenen capacitat per afectar les organitzacions i la resta d'elements del microentorn.
  • Tenim dificultat per exercir control sobre aquestes forces.
  • L'impacte és menor que amb les forces del microentorn.

Bloc 1: Ambient Econòmic

Totes aquelles forces o elements que determinen el poder de compra d'un mercat. La capacitat adquisitiva dels consumidors ve determinada per: el nivell de renda, la càrrega impositiva, el nivell de preus, la taxa d'atur, la capacitat de crèdit, els tipus d'interès i de canvis de divisa.

Bloc 2: Ambient Físic

El medi natural en el qual l'organització desenvolupa la seva activitat. Inclou tant els recursos dels quals disposa aquest medi com les característiques geogràfiques i climàtiques del medi. Les estratègies de l'empresa han d'anar encaminades a aprofitar els recursos que els ofereix el medi físic però també a la vegada també han de procurar la conservació i el respecte del medi. Els recursos representen la matèria prima del turisme i són la base de tota l'oferta, cosa que fa que la conservació condicioni fortament les possibilitats de desenvolupament del sector en una àrea determinada. El turisme i l'ambient físic són interdependents, busca l'equilibri entre la protecció de l'entorn i el desenvolupament turístic.

Bloc 3: Ambient Tecnològic

Es consideren elements de l'entorn tecnològic aquelles forces del macroentorn que desenvolupen noves tecnologies, entenent com a tecnologia qualsevol aplicació del coneixement científic que tingui un propòsit pràctic. Es considera com a nova tecnologia o innovació qualsevol producte, idea, procés o forma de fer les coses, si aquesta invenció s'introdueix al mercat parlarem d'innovacions. Quan es produeix un canvi tecnològic cal considerar els efectes que aquest té sobre aquesta societat, és a dir, l'estil de vida, modificar patrons de consum i també sobre el sistema de màrqueting de les empreses.

Bloc 4: Polític i Legal

L'entorn polític i legal està integrat pel sistema polític que imperi en les zones en les quals les empreses desenvolupen la seva activitat i pel conjunt de lleis i decisions que s'han de respectar en aquestes zones. L'entorn polític i legal determinarà el marc en el qual es desenvolupin les diferents activitats turístiques i que faran referència tant als països emissors com als països receptors. Quan les activitats de màrqueting es duen a terme en diferents països és important el coneixement de les condicions polítiques i legals.

Bloc 5: Demogràfic

És una de les dimensions més rellevants del macroentorn, en la qual s'estudien diversos aspectes de la població tals com: mida, densitat, edat, sexe, moviments migratoris, etc.

Bloc 6: Social i Cultural

Engloba totes les forces socials i culturals capaces d'afectar el comportament de compra de persones i organitzacions. La integració a una determinada cultura afavoreix l'adaptació a la societat i orienta el comportament individual pel que fa a la satisfacció de les seves necessitats. Per tant, l'elecció d'un producte o un altre està molt influenciada pels valors culturals, ja que les persones han estat educades perquè segueixin les normes, creences i costums de la societat, evitant els comportaments socialment rebutjables.

L'estudi de l'entorn ha de ser una de les principals preocupacions del responsable de màrqueting. L'objectiu és calibrar el possible impacte de cadascuna de les forces que componen l'entorn sobre l'empresa i preparar una resposta estratègica oportuna que li permeti esquivar les amenaces i aprofitar les oportunitats.

DAFO (SWOT)

  1. Debilitats (Weaknesses)
  2. Amenaces (Threats)
  3. Fortaleses (Strengths)
  4. Oportunitats (Opportunities)

Abans d'entrar al mercat és necessari l'anàlisi DAFO.

  • Les debilitats: Tracta aspectes que situen l'empresa o destí en una posició de desavantatge competitiva respecte als seus competidors.
  • Les amenaces: Són factors de l'entorn, que si s'arriben a materialitzar poden arribar a tenir conseqüències molt negatives per a l'empresa o destí turístic.
  • Les fortaleses: Són els punts forts de l'empresa o destí turístic que situen en una posició d'avantatge competitiva respecte als seus competidors.
  • Les oportunitats: Són situacions favorables de l'entorn que en cas de materialitzar-se podrien arribar a tenir conseqüències positives per a l'empresa sempre que l'empresa estigui en condicions d'aprofitar-les.

Exemple

Debilitats:

  • Recursos mal utilitzats.
  • Deficients habilitats gerencials.
  • Problemes amb la qualitat.
  • Falta de capacitació financera.

Amenaces:

  • Competència molt agressiva.
  • Canvis en la legislació.
  • Tendències desfavorables en el mercat.
  • Acords internacionals.

Fortaleses:

  • Experiència de RRHH.
  • Domini de processos tècnics i administratius per aconseguir els objectius de l'organització.
  • Grans recursos financers.
  • Característiques especials del producte que s'ofereix.
  • Qualitats del servei que es considera d'alt nivell.

Oportunitats:

  • Mercat mal atès.
  • Necessitat no satisfeta.
  • Alt poder adquisitiu del consumidor.
  • Regulació a favor del proveïdor nacional.

Descargar

PDF Word HTML