Fitxa tècnica del Palau de Versalles

JUDITH I HOLOFERNES: FORMALS:

predomini del color ,La pinzellada té una clara influència de Caravaggio, és llepada i clàssica, intensitat cromática. La llum és efectista, conceptual, teatral i tenebrista. El fons s’elimina totalment, és molt fosc i impossible d’identificar. Figures tractades amb gran Realisme.

COMPOSITIVES:

tancada i asimètrica, organitzada per un seguit de línies diagonals.Línies s’aconsegueix transmetre l’esforç físic de l’acció i orienta els ulls de l’espectador cap al centre de l’escena.Tecniques:oli  sobre tela.

Tema:

Es representa el moment culminant i màxima tensió de la història de Judit i Holofernes quan l'Heróïna jueva amb l'ajuda d’Abra degolla a Holofernes. Font del tema:
El llibre de Judit de l’Antic Testament. Iconografia: Judit: És una dona jove, decidida i compromesa en l’acte que comet, s’aproxima molt més a Holofernes i amb força i determinació li talla el cap. Abra, la criada, dona jove, forta i serena que participa activament en la decapitació, convertint-se així, també, en protagonista. Ambdues dones no expressen cap signe de compassió en els seus rostres, sinó tot el contrari. La seva expressió impassible. La interpretació, es pot fer des de dos punts de vista religiós i personal

.FUNCIÓ:

religiosa i la venjança plàstica de l’autora envers la seva cruel violació.

AL·LEGORIA: CARACTE FROMALS

: predomina el color, colors utilitzats són el groc llimona, el blau, el gris perla, el negre i el blanc que, barrejant-se, creen una atmosfera intimista, pinzellada és d’una gran precissió, impecable i detallista, més gruixuda en algunes parts.La llum juga un paper important: aquí dóna més atenció a la textura i efectes de llum en la part posterior de la sala. Representació de l’espai molt realista. Utilitza perspectiva geomètrica i atmosférica.

CARACT ESTRUCTURALS:

:El quadre, a nivell compositiu es divideix en tres parts, seguint les proporcions de la “secció àuria”. Amb perspectiva lineal (rajoles, punt de fuga) i atmosfèrica (plànols lumínics). Característiques tècniques:Pintura a l’oli sobre tela. Obra de temàtica quotidiana. El pintor i la seva model en el taller de l’artista.

Funció:

Crea una al!Legoria a gran escala, un comentari sobre l’art i el paper del pintor en la societat. A més d’una crítica històricopolítica del paper dels Habsburg i propagandística dels Orange.

LLIÇO D’ANATOMIA:Característiques formals:

predominants són el blanc i el negre. Clarobscur pràcticament tenebrista: importància de la llum. Domini tècnic: Textures i qualitats diferenciades dels detalls. Té molta cura en la representació dels detalls i textures: cadàver, robes... RealismeTractament de l’espai: fons arquitectònic amb un ombrejat suau. Estudi individualitzat dels rostres: retrats psicològics. Interès de Rembrandt per subratllar els diversos graus d’atenció dels personatges.

Característiques compositives:

Forma piramidal.La composició és oberta, asimètrica i piramidal, molt sòbria i equilibrada. Línies compositives:Diagonals.

Característiques tècniques:

pintura a l’oli sobre llenç.

Tema

el professor practica la dissecció d’un cadàver, activitat molt poc comuna a l’època per explicar als set personatges el funcionament dels tendons del braç.

Font del tema:

Pintura de gènere: retrat de grups corporatius, tradicional en la pintura holandesa des del Segle XVI.

Iconografia:

cal destacar que és el primer retrat de grup de Rembrandt, mostra una lliçó d'anatomia amb un grup de cirurgians impartida pel doctor Nicolaes Tulp. Aquí Rembrandt va ignorar les convencions anatòmiques que podem trobar en quadres similars de la seva època, i se centra més aviat en els aspectes psicològics. Així es posa de manifest la curiositat entusiasta dels espectadors i de la seva proximitat amb el cos mort. Es dóna més importància a l’acció, de manera que la disposició de les figures en depèn. Iconologia L'esdeveniment pot datar-se el 16 de Gener de 1632: la confraria de cirurgians d'Amsterdam, de la qual Tulp era l'anatomista oficial, permetia tan sols una dissecció pública a l'any, a l'hivern, per tal que el coses conservés millor; i aquest havia de ser d'un criminal executat.

SÍMBOLS

:barret=supremacía.

Funció:

Estetica, simbòlica i commemorativa.

LES TRES GRÀCIES: Descripció de la tècnica i anàlisi formal:

El suport en què va ser pintada l’obra és la fusta i la tècnica utilitzada és la de l’oli. El cromatisme del quadre és molt poc estrident: tons pàl•lids, sobretot ocres i verds, que predominen en els cossos de les dones i en el paisatge idíl·lic del fons.Des de l’esquerra del quadre la llum envaeix l’escena i envolta les figures. La forma en que la llum és utilitzada, subtils i harmoniosos clarobscurs que remarquen la blancor dels cossos, ajuda a reforçar la sensualitat dels cossos. El predomini de la línia corba i la interacció de les figures entre si, a punt de començar a dansar, dota l’escena d’un dinamisme delicat i contingut.

Composició

:És una obra simètrica i tancada. L’entrellaçament dels braços, el vel que les encercla i les mirades que es dirigeixen reforcen la unitat del grup. La geometria de la obra és un cercle compacte format per les tres Gràcies, una d’aquestes queda d’esquena a l’espectador. Damunt de les tres figures hi ha una garlanda de flors i un putto (angelet) que aboca aigua amb un corn.D’estil Barroc: la forma dels cossos, voluminosos, totalment contraposats als ideals femenins renaixentistes; els contorns de les figures, traçats a través del tractament de la llum i del color en comptes d’utilitzar el dibuix; el moviment... Rubens també hi deixa veure les seves pròpies característiques estilístiques: formes exuberants, colors càlids, vitalitat i dinamisme, amor per les figures femenines de carns abundants i nacarades.
Funció, contingut i significat:
El tema prové de la mitologia grecoromana. Aquestes tres figures, anomenades les Tres Gràcies, eren la personificació de la bellesa. Antigament s’anomenaven Aglae, Eufrosine i Talia, filles de Zeus i de Eurinome. Solien presidir festes i banquets, dansant als servei dels déus, com a companyes d’Afrodita.Rubens, a través d’aquests personatges mitològics va voler mostrar l’ideal de bellesa femenina de l’època. En la seva pintura, els personatges reconeguts són: La Gràcia de l’esquerra, Hélène Fourment i la Gràcia de la dreta, Isabella Brandt. Aquestes dues dones van ser esposes de Rubens. Igual que en el mite, les tres gràcies es troben dansant.Els models i influències en què va basar-se Rubens són variats: de Ticià, Il Veronese i Il Tintoreto, la força cromàtica; de Miquel Àngel, la força compositiva; de Caravaggio, els jocs de llum; de Rafael, l’equilibri... També va inspirar-se en l’escultura grecoromana, de la qual va ser coleccionista.L’obra va ser propietat de Rubens fins la seva mort i llavors va ser comprada pel rei Felip IV. Al llarg del Segle XVIII l’obra va ser considerada pecaminosa, degut al seu gran contingut eròtic, i guardada juntament amb altres obres en una galeria secreta de l’Academia de Bellas Artés de Madrid.

Las Meninas(1656)/Velazquez: CARAC.FORMALS

:Predomini del color sobre la línia. Pinzellada llarga, solta, fluida i visible. Esta realitzat amb taques que d’aprop semblen informes però que de lluny la vista ens les torna convertides en objectes i formes precisses.

COLORS:

marrons, negres, platejats, verds, pels que té certa preferència, en contrast amb taques vermelles o grogues combinant tons càlids i freds.

LLUM:

quatre focus definits:finestres, la porta, sol i el reflex pàl·lid del mirall.El joc de llum i ombra ajuda a crearla il·lusió d'espai en el quadre.Destaca la PERSPECTIVA
:-aeria:espai rela, tangible.-lineal:punt de fuga a la porta oberta.

FIGURES

:gran tamany, Naturalisme i equilibri.

MOVIMENT:

s’aconsegueix de manera subtil a través del joc de les mirades o en la posició inestable de Pertusato que reforcen la condició d’instantània fotogràfica que té la imatge.Representa un instant concret

.

CARAC. ESTRUCTURALS:

Tancada, pero el joc de mirades introdueixen elements d'apertura. Composició profunda.Asimetrica.Malgrat el seu aspecte d’espontaneïtat o d'improvisació fotogràfica, Las Meninas amaga una elaborada i complexa composició, construïda amb l’ús de la perspectiva, de la plasmació de la llum i de la representació de l’atmosfera.

TECNICA:

oli sobre tela/aplica directament el color/ utilitza gruixuts empastaments que contrasten amb materi mes fluida.Pinzellada: rapida, solta i oberta.Tema: retrat de cort, aparentment.El tema del quadre ha sigut objecte de múltiples interpretacions.

Font del tema:

En el quadre es barregen diversos gèneres tradicionals com l’autorretrat del propi artista, lapintura de grup cortesana, l’escena costumista d’interior, però la selecció i disposició de lesfigures, la seva col!Locació en l’enorm espai, la seva ambientació i nombrosos detalls, difícils decomprendre li donen un toc de misteri que fa de Las Meninas una obra singular i única.

Iconografia

:Sembla que representa una escena de palau.PERSONATGES:
-autoretrat del pintor-María Agustina Sarmiento(menina de l'esquerra) -infanta Margarida María(menina rossa)-Isabel de Velasco(menina de la dreta)-Marcela d'Ulloa(senyora d'hornor).-Diego Ruiz de Azcona (guardadames) -Jose Nieto(majordom)- la nana Marí Bàrbola i el nan Nicolasito Pertusato -gos -imatges dels reis Felip IV i Mariana d'Àustria.Iconologia:Difícil interpretació.Hi ha diferents nivells de significació en aquest quadre: -Al·legat en defensa de la noblesa de l’art de la pintura i de l’artista. -Concepte de l’il!Lusionisme Barroc.-Defensa de la monarquia i de Felip IV.