Avantguardes: 1905-1945. Anàlisi i Context Històric

1s AVANTGUARDES 1905-1945

Es situen en un context històric marcat per dos grans conflictes: la Primera Guerra Mundial i el període d'entreguerres. Els primers ismes neixen a la ciutat de París, que continua sent la ciutat de la llum, però als anys 40 el protagonisme es dilueix per tota Europa degut a la inquietud del naixement del feixisme a Itàlia i Alemanya de Mussolini i Hitler; l'agitació social i política de la revolució russa que implanta la URSS; la crisi internacional pel crac econòmic del 1929; i el mal prestigi de la guerra civil espanyola. La societat de l'època es veu influenciada per les teories de Marx, Nietzsche i Sigmund Freud.

Es va desenvolupar una nova experimentació de la pintura iniciada amb l'impressionisme, que va desembocar en la primera part del segle XX en el: fauvisme, cubisme, expressionisme, abstracció, dadaisme, futurisme i surrealisme: trencament amb el gust tradicional, hi ha un desig de trobar nous llenguatges artístics. La fotografia i el cinema van convertir-se en formes de creació artística i van alliberar les arts tradicionals de la representació objectiva. Repr. SUBJECTIVA

En el segle XX la successió d'estils esdevé molt més dinàmica.

EL FAUVISME 1905-1908

Primer moviment d'avantguardes, rebel davant de la societat burgesa, artistes donats a conèixer en el saló de tardor de París, on la crítica es va anomenar FAUVES (FERES). Va ser un moviment influenciat per l'impressionisme, el postimpressionisme (superfícies planes i expressivitat), i el simbolisme (gust oriental, ornamental i decoratiu). Descobreixen que poden jugar amb el color ja que és un mitjà d'expressió: autonomia del color respecte a la forma. Colors vius, violents i arbitraris, protagonista de l'obra Pinzellada (gruixuda i amb abundància, expressivitat) i color que ens recorda a Van Gogh i el decorativisme i color pur de Gauguin. NO VOLEN IMITAR, SINO CREAR, expressar l'alegria de viure.

HENRY MATISSE

Líder del moviment fauve. Experimenta amb tècniques postimpressionistes (puntillisme) i va mostrar una audàcia cromàtica especial. Tres influències fonamentals: Cézanne (solidesa), Gauguin, i Van Gogh. Viatja a Algèria, on descobreix l'art africà, li atrau el llenguatge pla i seriat. La seva obra és molt decorativa i evoluciona a una nova tècnica: papers pintats i retallats que quasi arriben a ser abstractes.

La ratlla verda

Color protagonista de l’obra vius, contrastats i arbitraris, es fa servir amb llibertat segons els seus sentiments independentment de l’objecte retratat.

Pinzellada

Gruixuda i abundant, en alguns punts molt evident.

Colors

Vius aplicats en àrees planes. Predomini de colors càlids, vermell, joc de colors complementaris mitjançant el contrast aplicats amb llibertat total.

Llum

Molt subjectiva, tradueix la llum al color (càlids=llum, freds=ombres). No clarobscur ni modelat.

Esquema

És un esquema compositiu simètric (nas).

Espai

De poca profunditat, fons de colors plans, petita sensació de perspectiva gràcies al contrast de càlids i freds. 1r pla el bust de la madamme matisse, 2n fons de colors plans, atemporal.

Temàtica

El retrat, per fer un interessant exercici pictòric plenament avantguardista. Volia transformar el bust de la seva esposa per tenir una visió interior de la realitat. El color era l’element pictòric més important del quadre.

EL CUBISME 1907

El punt de partida del moviment se situa a París, al Saló de tardor, arran d’una exposició retrospectiva de Paul Cézanne que causa una gran impressió a Pablo R. Picasso i George Braquer per l’esquematització geomètrica (con, esfera i cub) i la construcció d’objectes a partir del color. Picasso marca l’inici del cubisme amb la pintura de Les senyoretes del carrer d’Avinyó per la seva esquematització, fragmentació i connotacions primitives. El nom de cubisme, clarament despectiu, trenca amb el concepte d’espai i perspectiva tradicionals per proposar un nou espai més obert i dinàmic en el qual no hi ha un únic punt de vista sinó múltiples punts de vista simultàniament.

Destaca l’ús del color i de materials no nobles, reciclats o de rebuig que encaixats (assemblage) mostren molt bé els plans i buits. Ús de materials amb fàcil accés i econòmics (cartrons, llaunes, ferro). És un referent ineludible per a altres moviments d’avantguardes i va aportar solucions pràctiques a nombrosos moviments de les segones avantguardes.