Avantguardes Artístiques: De la Crisi del XIX a la Postguerra

Primeres Avantguardes: Context Històric i Artístic

L’últim quart del segle XIX havia suposat per a la pintura una commoció, ja que els canvis en la concepció mateixa de l’art havien estat molt grans. Potser els canvis més grans els havien fet els impressionistes i sobretot els postimpressionistes, ja que si els primers volien captar la fugacitat de la llum, els segons anaven més enllà i volien trobar la realitat subjectiva que s’amaga sota les aparences objectives.

A la vegada, el desenvolupament de la fotografia va fer que els pintors es decantessin cada vegada més cap a la interpretació de la realitat i no a la seva representació. El desenvolupament científic en camps tan diversos com la matemàtica, la psicologia o la física, va fer que la representació del món que es tenia fins llavors canviés.

El món real dominat per l’home, del qual es tenia plena certesa des de l’època romana, es desfà. El món nou que apareix davant els ulls de l’artista és molt més complex, insegur i angoixant. A la vegada, la situació política i econòmica al món augmentava aquesta sensació d’angoixa. L’esperança d’un món ideal al voltant del progrés científic i tecnològic, anhelat durant el segle XIX, es va començar a esborrar davant:

• Les bosses de misèria que creixien a les ciutats industrials.
• Les flagrants injustícies a les quals havia donat lloc el capitalisme industrial.
• L’explotació dels països colonitzadors a les colònies.
• Les tensions armades entre les grans potències europees.

L'Art d'Avantguarda Després de la Segona Guerra Mundial

Es denomina així a una sèrie de moviments artístics que van començar a aparèixer en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i que es van desenvolupar fins a finals dels anys 60. És un dels períodes més rics pel que fa a tendències i moviments artístics.

Després de la reorganització política i econòmica del món deguda a la guerra, hi va haver un desplaçament de la capital de l’art, París, als Estats Units, i concretament a la ciutat de Nova York, on molts artistes exiliats van seguir desenvolupant el seu art d'avantguarda i van influir en altres creadors.

Impacte de la Guerra i la Societat de Consum

Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en l’obra i els moviments artístics del moment. També, la societat de consum i el capitalisme es van desenvolupar, i el col·leccionisme es va disparar. L'art es va convertir en un objecte d'especulació.

Noves Tendències i Enfocaments

Van sorgir tendències en contra d'aquests aspectes. La ironia i el sentit de l'humor van aparèixer en l'art amb moviments com el Pop Art. Al mateix temps, va néixer una voluntat d’intel·lectualitzar l'art, d’arribar directament a l'intel·lecte de l'espectador, com en l’Art Conceptual, o d’utilitzar l'art com a mitjà per a exterioritzar els sentiments de l'artista, com en l’Expressionisme Abstracte.

Ruptura amb la Tradició i l'Art d'Acció

Després de la Segona Guerra Mundial es va percebre una ruptura clara amb el concepte tradicional d'art. Primer es va abandonar la composició pictòrica convencional i les referències a l'àmbit acadèmic per artistes com Pollock.

Al mateix temps va sorgir la performance, o art d'acció, que van fer artistes com John Cage i després Yves Klein. Aquest últim, a Nova York, va introduir el terme happening (1959).

Es tractava de rebutjar materials i mètodes convencionals, carregats de característiques culturals, socials i polítiques burgeses. La idea era desmitificar el valor de l'objecte d'art i posar el concepte de creativitat en contacte directe amb la realitat.