Finançament, Cost de Capital i Avaluació d'Inversions Empresarials

Rènting: Característiques Clau

La renda del lloguer per aquest mètode (rènting) és una despesa fiscalment deduïble al 100% i no hi ha durada mínima de l’arrendament. Al final del contracte, l’empresa de rènting ofereix a l’arrendatari l’opció de substituir els equips o renovar el contracte per un nou període a determinar. A diferència del lísing, no hi ha possibilitat de compra per a l’arrendatari al final del contracte.

Cost dels Recursos Financers: Propis vs. Aliens

La majoria dels recursos que utilitza l’empresa comporten un cost. L’empresa intentarà aconseguir aquella font de finançament que suposi el cost mitjà més baix possible, ja que d’aquesta manera el benefici que aconseguirà amb la inversió feta serà més gran.

Cost dels Recursos Financers Propis

Les aportacions dels socis o les reserves no suposen per a l’empresa el compromís de pagar un interès o un dividend determinats; per això el càlcul del cost d'aquests recursos resulta difícil. El soci de l’empresa assumeix un risc molt elevat, i ho fa perquè espera aconseguir una rendibilitat que li compensi aquest risc. En termes de mercat, el cost dels recursos propis es podria equiparar amb la rendibilitat que aconsegueix l’accionista (cost d'oportunitat).

Cost dels Recursos Aliens a Mitjà i Llarg Termini

En el cas de les fonts a mitjà i llarg termini, sempre hi ha un contracte en el qual s’especifiquen les condicions del préstec amb l’interès que cal pagar. Per calcular el cost efectiu corresponent (TAE - Taxa Anual Equivalent) s’han de tenir en compte totes les despeses associades. Les entitats financeres estan obligades a informar del valor TAE dels préstecs que ofereixen.

Cost dels Recursos Aliens a Curt Termini

Entre les fonts financeres a curt termini, s’ha de diferenciar entre les que requereixen algun tipus de negociació (com préstecs bancaris a curt termini o descompte comercial) i les que són espontànies. Les fonts espontànies són recursos que tenen un cost explícit zero, com per exemple:

• Salaris pendents de pagament.
• Quantitats degudes a organismes públics (impostos, cotitzacions socials).
• Crèdit comercial de proveïdors.

Cost Mitjà Ponderat del Capital (CMPC)

Per determinar el cost mitjà dels recursos utilitzats per l’empresa, es pot fer una mitjana ponderada dels diferents costos, prenent com a ponderació el percentatge que cada font financera representa sobre el total de recursos emprats. La quantitat així calculada s’anomena cost mitjà ponderat del capital (CMPC). Com més petit sigui el cost mitjà dels recursos utilitzats, més gran serà el nombre d’inversions que resultin rendibles per a l’empresa, és a dir, que generin un benefici.

Què és una Inversió?

Definició: La inversió és l’acte mitjançant el qual es produeix un canvi d’una satisfacció immediata i certa, a la qual es renuncia, per una esperança que s’adquireix, de la qual el bé adquirit n'és el suport.

Exemple: Una empresa inverteix una certa quantitat de diners en l’adquisició d’una màquina. L’acte de comprar la màquina suposa renunciar, per exemple, a pagar factures de proveïdors al comptat, però l’empresa espera aconseguir amb la màquina uns ingressos superiors a la quantitat invertida.

L’empresa, per dur a terme les seves activitats, necessita un conjunt d’elements o factors de producció. Per a la fabricació de nous productes és necessari adquirir màquines, edificis, elements de transport, etc. L’empresa aconsegueix els recursos que necessita del mercat de capitals. Les famílies, les empreses i l’Estat actuen com a oferents de capital. Gràcies a l’estalvi, les empreses poden aconseguir els recursos que necessiten per dur a terme les seves inversions i, amb això, poden optar a aconseguir beneficis. Per tant, perquè es produeixi inversió, hi ha d’haver estalvi previ.

Característiques Financeres d'una Inversió

Tota inversió es caracteritza pel corrent de pagaments i cobraments que genera a l'empresa mentre dura. Les característiques financeres són les següents:

• Desemborsament inicial (D₀): És la quantitat que l'empresa paga en el moment d'adquirir els elements d'actiu. És l'anomenat moment zero i sol ser el pagament més alt.
• Durada temporal (n): És el nombre d'anys durant els quals s'aniran produint entrades i sortides de diners (fluxos de caixa).
• Fluxos nets de caixa (Fᵢ): Suposen la diferència entre els cobraments (Cᵢ) i els pagaments (Pᵢ) que suporta l'empresa al llarg de cadascun dels n períodes que dura la inversió, com a resultat del desenvolupament del projecte. Nota: Els fluxos nets de caixa són la diferència entre cobraments i pagaments, i no necessàriament entre ingressos i despeses. L'ingrés és el dret a rebre diners, mentre que el cobrament és la recepció efectiva dels diners. La despesa és l'obligació de pagar contreta, i el pagament és la sortida efectiva de diners.
• Valor residual (R): És el valor del bé al final de la vida de la inversió. Pot ocórrer que aquest valor sigui zero. Aquest valor se sumarà als cobraments de l'últim flux de caixa (Fₙ).

Mètodes d'Avaluació d'Inversions: Estàtic vs. Dinàmic

Mètodes Estàtics

Els mètodes estàtics es basen a suposar que el valor dels diners és constant en el temps. Es treballa com si els diners que es cobren o paguen en diferents moments tinguessin el mateix valor. Aquests mètodes no tenen en compte el factor temps, per tant, els fluxos de caixa tenen el mateix valor encara que s'hagin produït en moments diferents. Com que els diners tenen un valor diferent en el temps (a causa del tipus d’interès i de la inflació), aquests mètodes de selecció d’inversions no són els més recomanables, ja que poden conduir a decisions equivocades.

Mètodes Dinàmics

El raonament dinàmic, al contrari, té en compte el diferent valor que tenen els diners segons el moment en què es produeix el flux de caixa. Dues quantitats monetàries obtingudes en moments diferents tenen valors diferents, ja que els diners poden capitalitzar-se a un tipus d'interès determinat i, a més, el poder adquisitiu dels diners varia a causa de la inflació. Per comparar quantitats de diferents moments, s'utilitzen tècniques de:

• Capitalització: Calcular el valor futur (C<0xE2><0x82><0x99>) d'un capital actual (C₀) després de n períodes a una taxa d'interès i (interès compost).
• Actualització o Descompte: Calcular el valor actual (C₀) d'un capital futur (C<0xE2><0x82><0x99>) que es rebrà d'aquí a n períodes, descomptat a una taxa i.

El Mètode del Payback (Termini de Recuperació)

Aquest és un mètode estàtic d'avaluació d'inversions. L'objectiu d'aquest mètode és determinar el nombre d'anys que es triga a recuperar el desemborsament inicial (D₀) amb els fluxos nets de caixa generats.

• Si els fluxos de caixa són iguals (F₁ = F₂ = ... = F<0xE2><0x82><0x99> = F): El termini de recuperació (T) s'obté dividint el desemborsament inicial pel flux de caixa anual: T = D₀ / F.
• Si els fluxos de caixa són diferents: El termini de recuperació (T) s'obté acumulant els diferents fluxos de caixa any rere any fins que la suma iguali o superi el desemborsament inicial. Es calcula la fracció de l'últim any necessària si la recuperació es produeix durant aquest.