Filosofia: definició, característiques, branques i història

Filosofía y ética5,08 KB

1. Definició i origen de la filosofia

La paraula 'filosofia' prové del grec i significa literalment 'amic' o 'amant' de la saviesa. Quan parlem de la filosofia parlem d'una manera peculiar de saber: allò que és racional, sistemàtic i crític. Es va originar a Jònia, s. VI aC.

1.1 Mites i explicacions del món

Aquest tipus de narracions van ocupar un lloc important en l'evolució cultural de molts pobles, perquè els va proveir de les seves primeres descripcions i explicacions del món. Trets que comparteixen els mites:

  • Recorren a personatges llegendaris.
  • Són relats fantàstics.
  • L'autor del mite és desconegut o col·lectiu.
  • Tenen un caràcter tradicional i acrític.

2.1 Característiques de l'activitat filosòfica

La filosofia és el resultat d'una activitat. Hi ha una cosa que sí que sembla que caracteritza l'activitat filosòfica:

Tres característiques

  • Racional: perquè es basa en argumentacions lògiques i, en menys mesura, en observacions de l'experiència.
  • Sistemàtic: exigeix que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades, de manera que l'explicació de qüestions particulars es basi en la d'aspectes més generals.
  • Crític: no admet res sense un examen racional previ i postula que qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si s'hi troben raons per fer-ho.

2.2 Relació entre filosofia i ciència

Durant molts segles no hi va haver distinció entre activitat filosòfica i científica, ja que en ambdós casos:

  • Són sabers racionals i sistemàtics que pretenen trobar veritats universals sobre el món.
  • Comparteixen el mateix objecte d'estudi.

A partir del s. XVI i del naixement de la ciència moderna, es produeix un allunyament gradual entre filosofia i ciència, ja que les ciències experimentals adquireixen característiques específiques.

2.3 Coincidències i divergències

Coincidències: comparteixen inquietuds i problemes: el sentit de l'existència, la transcendència de l'ésser humà, l'existència de Déu.

Dimensió pràctica: pretenen ensenyar a dur una bona vida; per la qual cosa ens ofereixen preceptes o normes sobre com hem d'actuar.

Divergències:

  • Tipus de saber: la filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que sovint comporta incertesa i dubtes.
  • Religió: és una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritza per la creença en les veritats revelades.

2.4 Principals branques de la filosofia

Metafísica: teoritza sobre la naturalesa i la propietat de tot allò que és o existeix, independentment del que sigui.

Lògica: n'estudia l'estructura, la forma i la correcció; estableix quan un raonament està ben construït i, per tant, podem estar segurs de la validesa de la seva conclusió.

Epistemologia: teoria del coneixement.

Ètica: analitza les nostres normes morals, la fonamentació d'aquestes normes, la seva validesa i la seva possible universalitat.

Estètica: interessada per l'art i la bellesa.

Filosofia medieval

Constitueix un dels períodes més llargs i heterogenis de la història de la filosofia, ja que hi influeixen múltiples cultures i religions. Ens limitarem a explicar la relació entre la raó i la fe. Hi va haver moltes preguntes i moltes respostes; les més destacades són les de Sant Agustí, representant de la patrística, que reconeix i valora la raó. Sant Tomàs és un representant genial de l'escolàstica, filòsof important de l'edat mitjana; es caracteritza per l'interès teològic. El nominalisme d'Occam (1298–1349) comporta l'abandonament de l'edat mitjana i l'entrada a l'època moderna.

Filosofia moderna

S'inaugura amb l'humanisme, corrent cultural que reivindica la dignitat i el valor humans. Es produeix la Revolució Científica; no és estrany que la filosofia adquireixi un interès epistemològic destacat per determinar la possibilitat i els límits del coneixement. Destaquen dos corrents filosòfics contrapostos: racionalisme i empirisme.

3.2 Dones i accés a la cultura

En l'antiguitat tenim exemples de dones que, tot i que tenien vedada la categoria de ciutadanes de ple dret, van aconseguir dedicar-se a la filosofia, les matemàtiques o la poesia. En l'edat mitjana, els monestirs i els convents van ser importants centres de conservació i transmissió cultural. En l'edat moderna, algunes dones van tenir accés més fàcil a la cultura i es van dedicar a divulgar l'obra i el pensament dels seus coetanis. Els ss. XX i XXI es caracteritzen pel lent i imparable procés d'equiparació de drets de tots dos sexes.

4. Crítiques a la filosofia

Moltes crítiques: manca d'acord, el seu caràcter residual, la futilitat dels seus problemes, hermetisme.

Descargar

PDF Word HTML