La Fil·loxera i la Transformació Agrícola a Catalunya i Espanya

Geografía3,92 KB

La Fil·loxera: Una Plaga Devastadora

Això va durar poc, ja que el 1879 la fil·loxera va travessar els Pirineus i va començar a devastar les vinyes catalanes. El 1910, pràcticament totes les vinyes catalanes havien mort. La solució va arribar uns anys més tard: la replantació de totes les vinyes, empeltant la vinya europea que havia sobreviscut amb l'arrel americana, la qual no era afectada per la plaga.

El Conflicte de la Rabassa Morta

La mort de les vinyes va provocar un conflicte social important entre els propietaris i els rabassaires (agricultors que treballaven les terres). La Rabassa morta era un tipus de contracte agrari que vinculava els propietaris amb els qui cuidaven les vinyes. Segons aquest contracte, mentre la vinya fos viva, els rabassaires podien treballar les terres ells i els seus descendents. Molts propietaris van aprofitar la plaga per desnonar els rabassaires o per anul·lar els antics contractes de conreu i substituir-los per altres de més curta durada. Aquest conflicte va perdurar fins a la Segona República.

L'Evolució Agrícola a Espanya: Superant la Crisi

Innovacions i Creixement de la Producció

Sortir de la crisi agrícola va ser un procés llarg que es va anar superant progressivament gràcies a l'establiment de nous aranzels (que van satisfer parcialment els camperols) i al creixement de la producció. L'augment de la producció es va deure a:

  • Noves rompudes (creació de nous terrenys agrícoles).
  • La utilització de nous fertilitzants i pesticides.
  • La selecció de llavors.
  • L'eliminació del guaret.
  • La mecanització i l'augment de les tècniques de regadiu.

Es van introduir nous conreus, com les plantes farratgeres (aliment per als animals), la qual cosa va comportar un increment en la producció de carn i de llet. També es va produir una major especialització dels conreus, destacant l'olivera, la vinya i els cítrics, tots ells destinats a l'exportació.

Impacte i Diferències Regionals a Espanya

Com a resultat de totes aquestes transformacions, la productivitat agrícola va augmentar, tot i que no al mateix ritme que en d'altres països europeus. Malgrat això, el principal conreu a Espanya va continuar sent el cereal. Les lleguminoses també eren molt importants, sobretot a l'interior de la península, constituint un sector poc dinàmic.

  • Sectors Dinàmics: D'altra banda, els sectors més dinàmics eren aquells dedicats a l'exportació, localitzats principalment a la costa mediterrània. Aquests incloïen la vinya, l'olivera, els cítrics, les fruites i les hortalisses.
  • Ramaderia: Pel que fa a la ramaderia, la producció de carn i de llet va augmentar considerablement.
  • Rendiments i Preus: Els rendiments per hectàrea agrícoles espanyols eren significativament més baixos que a la resta de països d'Europa. Per tant, els preus dels productes agrícoles solien ser més cars que en altres països.

La Situació Agrícola a Catalunya

Contrast entre Comarques Costaneres i d'Interior

A Catalunya, la producció per hectàrea era generalment més alta i més diversificada. A més a més, les comarques de la costa, amb la possibilitat de desenvolupar el regadiu i ben comunicades amb el ferrocarril, van esdevenir zones molt dinàmiques, on gairebé tota la producció es destinava a l'exportació. En contrast, les comarques de l'interior de Catalunya que es dedicaven principalment al conreu de cereal, van ser les més pobres i amb menys desenvolupament econòmic.

Descargar

PDF Word HTML