Figures retoriques el presoner Jordi de sant Jordi
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,15 KB
Ausias Març:
Valencíà educat pels millors tutors com a fill hereu d'una gran nissaga, un bon cavaller com un bon home de lletres. Aviat es va sentir atret també per un art molt valorat a la cort, la falconeria. Quan Ausiàs havia tornat a València van fer presoner
Jordi de Sant Jordi a Nàpols. Ausiàs es reclamat a les seves possesions, abandona la vida militar i es dedica a les explotacions familiars de canyamel. Es va casar quan tenia mes de 40 anys: Isabel Martorell, va morir pocs mesos després del casament. El matrimoni no va tenir fills, 3 fills d'ausias fora del matrimoni. 1443 es torna a casar Joana Escorna, que va morir al cap de 9 anys. Va morir als 62 anys, testament on esmentava 5 fills i les seves mares./
Característiques
1força y passió: 128 poemes enllacen i es deixen guiar per un fil conductor, ausias gran poeta de la lit catalana. Però el concepte d'amor d Ausias Març ja no és el amor cortès allunyat del cànons trobadorescos./2La llengua de què se serveix és un català ric i sense solucions provençals i estil directe, sincer i provocatiu, i fixat en versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba, uns versos que des d'aquest moment van ser coneguts com decasil·labs ausiasmarquians/ 3la passió que duu a dins utilitza llargues comparacions que a vegades ocupen tota una estrofa/4les metàfores són tan crues que fan que la seva poesia es caracteriti sobretot per la força de les imatges: les tempestes, el mar furiós, el vent, el toro, els combats, la mort..//La soledat del poeta: Sent una contradicció terrible davant de l'amor: amor perfecte que ell ha idealitzat és un amor espiritual, pur; però ell és humài sap que ''la carn vol carn'': això li genera un greu problema de consciència, que li condueix a una tristesa absoluta.La tristesa i el desengany augmenten quan intenta trobar una dona que entengui les seves reflexions sobre l'oposició entre l'amor bestial i l'amor espiritual/
Classificaió temàtica
Dividir els poemes en 6 cicles segons els senyals, o sigui, segons les dames, reals o no, a les quals anaven destinades/1Plena de seny: el centre d'atenció és ell mateix, orgullós de patir i de sentir com ningú aquest patiment a causa d'una història d'amor/2Lir entre cars:----/3Oh, foll'amor: violent i insultant/4Amro, amor: admet que tampoc ell no és pur i perfecte, necessita caure en els plaers de la carn i acceptar-se tal com és, entre els dos sexes no hi haurà comunicacion absoluta/5mon darrer bé i Bell•ab bon seny: tot mes relaxat.//
Joan roís de corella:
primera meitat del Segle XV valencíà, sembla que es va dedicar a la vida religiosa per fugir de la professió militar o política, a la qual l'empenyia la classe social de la seva família/ les seves obres son molt retòriques i riques en imatges, definida com a valenciana prosa, difícil de llegir per al gran public pero molt celebrada per la nobless valenciana, que de fet era per qui anava destinada./ la Tragèdia de Caldesa es una historia d infidelitat amorosa, on hi descriu uns sentiments, sobretot d odi, molt vius tot i que les situacions narrades són tan exagerades que es difícil que es corresponguin amb una realitat viscuda. Demostra una gran destresa com a escriptor en la poesia, es molt personal, introspectiva i d una musicalitat italianitzant molt bella, semblant a la poètica de Jordi d sant Jordi i ausiàs Març.
totes les literatures tenen un vessant lúdic i humorístic que sovint es decanta cap a la crítica, l insult i la sàtira. Durant el s XV aquest vessant satíric de la literatura es va conrear amb més força gràcies a un grup de poetes que es trobaven a la tertúlia literària de Bernat Fenollar al centre de la ciutat de València. Nobles i burgesos van fer de la literatura un simple joc i amb una llengua planera i un estil senzill per fer-se entendre i per divertir, van formar el que s ha anomenat com escola satírica valenciana