Missatge a la reina regent i Memorial de Greuges: anàlisi de fonts del catalanisme

Tema 3

Missatge a la Reina Regent

a)

Aquesta font és un fragment del Missatge a la reina regent elaborat per la Lliga de Catalunya, partit catalanista conservador, l’any 1888. Aquesta font és un document públic textual, primari –contemporani als fets– i de caire polític.

Aquesta font tracta sobre les tres peticions que el partit conservador de la Lliga de Catalunya fa a la reina regent. Demana que Catalunya torni a disposar de les seves corts, on es votin els pressupostos de Catalunya, la llengua catalana com a llengua oficial, ensenyament en català i que els càrrecs de la nació siguin nomenats pels mateixos catalans.

b)

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica a Espanya (1875-1902), concretament dins l’aparició del catalanisme polític (1875-1902) entre el regnat de Maria Cristina l’any 1885 fins a la nova redacció del Dret civil l’any 1889.

Un context històric caracteritzat pel regnat de la reina Cristina després de la mort d’Alfons XII l’any 1885. Després del brot d’esperança sorgit pel Manifest de Greuges, tot i que no es va dur a terme, es veu la necessitat per part de la Lliga de Catalunya d’elaborar un altre missatge on reculli els interessos de la burgesia com l’autonomia de Catalunya, el proteccionisme i la rellevància del català com a llengua oficial.

Com a conseqüència, posteriorment, al 1889 i gràcies a la forta campanya de la Lliga, aconseguiran la nova redacció del Dret civil.

c)

1. “Posseir les seves Corts Generals lliures i independents” fa referència a la voluntat dels polítics catalanistes de recuperar un òrgan polític, que va ser eliminat a partir del decret de Nova Planta instaurat per Felip (1714), que els permeti regular les seves pròpies lleis, ja que les lleis agràries de l’estat espanyol no potencien el desenvolupament industrial de Catalunya.

2. “La llengua catalana…” fa referència a la necessitat, segons aquest partit catalanista conservador, d’establir el català com a llengua oficial, ja que molts catalans eren analfabets i d’aquesta manera podrien entendre tots els textos administratius i, a més a més, es podrien defensar davant un tribunal. Cal destacar que aquesta petició va ser acceptada amb el Dret civil l’any 1889.

3. “Càrrecs de la nació catalana les nomenin els catalans…” fa referència a la necessitat que té el catalanisme de reivindicar la sobirania, ja que amb l’arribada de les idees romàntiques es considera que han de ser els mateixos catalans qui controlin els seus principals òrgans polítics.

Memorial de Greuges

A)

Aquesta font és un fragment del Memorial de Greuges presentat a Alfons XII, a Madrid. Elaborat per Centre Català (un partit catalanista conservador), el 10 de març de 1885.

Aquesta font és un document públic. És una font textual, primària (contemporània als fets) i de caire polític.

Tracta sobre un escrit en el qual es recullen tres grans queixes, que consistirien en: la instauració del proteccionisme, d’un model descentralitzat i l’elaboració d’un codi civil català. Aquestes queixes són elaborades per Centre Català per tal de millorar la situació política, econòmica, jurídica i cultural de Catalunya.

B)

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica (1875-1931), durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885). Concretament, entre el segon congrés catalanista (1883) i la dissolució de Centre Català, l’any 1887.

Un context temàtic caracteritzat per la realització del segon congrés catalanista (1883) que organitza Centre Català per tal de guanyar vots als partits dinàstics i demanar una audiència amb el rei. Es troba en el període de la Restauració Borbònica on hi havia un govern liberal, amb Sagasta com a líder, i aquest va fer una obra reformista (on, per exemple, va instaurar el lliurecanvisme). Els catalanistes aprofiten la situació per redactar un manifest polític per reivindicar certs aspectes de Catalunya (proteccionisme, descentralització i codi civil català) i presentar-lo al rei Alfons XII. Un cop presentat, el rei es planteja negociar-ho, però mor. Al morir el rei, comença la regència de Maria Cristina. On, Valentí Almirall, el líder de Centre Català, va publicar Lo catalanisme on fa demandes molt progressistes, cosa que provoca certs conflictes, com per exemple, la dissolució d’aquest partit, l’any 1887. Centre Català es dissol ja que molta gent associa votar a Centre Català com votar a Valentí Almirall, i molta gent no va estar a favor de les seves demandes.

C)

A partir d’aquesta font podem extreure les idees següents:

En primer lloc, quan Centre Català diu “se’ns arrabassà el nostre sistema administratiu per a ser substituït, primer pel castellà,...” fa referència a que anteriorment, Catalunya ja tenia el seu propi sistema, però al 1714, amb el Decret de Nova Planta, els van imposar el sistema de Castella. Amb aquesta oració també es refereix a que Catalunya és una regió diferent a les altres, ja que Catalunya té indústria i la majoria de la resta d’Espanya, agricultura. El que demanen és la descentralització, per tal d’otorgar més poder a les diputacions i facilitar els tràmits públics.

En segon lloc, quan s’esmenta “Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i converses familiars,...” reivindica la prohibició del català en llocs públics i proposen fer-la llengua oficial, com en un passat on ho era. També reivindiquen que les persones que jutgin entenguin el català, ja que hi ha moltes persones que, per falta d’educació pública o per altres motius, principalment pagesos, no parlen ni entenen el castellà i és difícil a l’hora de defensar o acusar.