El feixisme italià: ascens, ideologia i règim de Mussolini

Resumen

El text explica la situació d'Itàlia després de la Primera Guerra Mundial, marcada per les seqüeles humanes i econòmiques i per la por a una revolució. Després detalla l'ascens de Mussolini i el Partit Nacional Feixista fins a la Marxa sobre Roma. Finalment, presenta els principis ideològics i les característiques del règim feixista.

Puntos clave

Després de la guerra, Itàlia va patir 700.000 morts, indústries inutilitzades, salaris a la baixa i un augment de l'atur.
Benito Mussolini va crear els Fasci de combat el 1919, grups paramilitars amb camises negres per aturar el moviment obrer.
El 1921 els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, amb el suport de la petita burgesia i la tolerància de l'Església i del monarca.
Mussolini va organitzar la Marxa sobre Roma amb 300.000 camises negres, i el rei li va cedir el govern.
Després de les eleccions del 1924, Mussolini va instaurar un règim autoritari que concentrava tots els poders.
El feixisme es caracteritza per l'exaltació de l'Estat, el nacionalisme agressiu, el racisme, el rebuig del liberalisme i la democràcia, l'anticomunisme i el culte al líder.

Ponte a prueba

El feixisme italià

a) Itàlia en la postguerra

Els acords de pau van comportar una gran decepció per a Itàlia. A més, la guerra va deixar seqüeles humanes i econòmiques: van morir 700.000 persones, moltes indústries van quedar inutilitzades, els salaris van disminuir i l'atur va créixer.

Això va originar moviments amb ideals revolucionaris. Tot i que van ser reprimits, les classes conservadores vivien amb la por que hi hagués una revolució com la de Rússia.

b) L’ascens del feixisme

Benito Mussolini, el 1919, va crear els Fasci de combat, grups paramilitars amb camises negres, els quals pretenien aturar el moviment obrer atacant violentament els sindicats i els seus líders.

L’any 1921, els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista. Tenia el suport de la petita burgesia i la tolerància de l’Església i del monarca.

En les eleccions del 1922, el Partit Feixista va aconseguir 22 diputats de 500. Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i, per mostrar la seva força, va organitzar la Marxa sobre Roma, acompanyat per 300.000 camises negres. Més tard, el monarca li va cedir el govern per la pressió a la qual estava sotmès.

c) Principis ideològics del feixisme

Després de les eleccions del 1924, que va guanyar gràcies a la violència exercida envers els seus oponents, Mussolini va instaurar un règim autoritari on ell concentrava tots els poders. Va substituir els sindicats per un sistema de corporacions per oficis. També controlava l’economia, defensava una política econòmica autàrquica —que aspirava a l’autosuficiència i no negociava amb altres països— i exercia un control total de la societat a través del partit, que dirigia la vida social i dominava els mitjans de comunicació. Finalment, Mussolini va prometre la creació d’un imperi com l’antic Imperi romà, amb l'objectiu de conquerir tota la Mediterrània.

Característiques del feixisme:

Exaltació de l’Estat per damunt de l’individu.
Nacionalisme agressiu que aspirava a l’expansió territorial.
Racisme i persecució de les minories.
Rebuig del liberalisme i de la democràcia.
Anticomunisme i estat autoritari.
Intervencionisme de l’Estat en l’economia.
Culte al líder carismàtic i obediència cega.
Legitimació de la violència i culte al militarisme.

Preguntas frecuentes

Com va arribar Mussolini al poder?

Mussolini va crear els Fasci de combat el 1919 i el Partit Nacional Feixista el 1921. Després de les eleccions del 1922 i la Marxa sobre Roma, el rei li va cedir el govern.

Quins eren els principis ideològics del feixisme?

El feixisme exaltava l'Estat per damunt de l'individu, defensava un nacionalisme agressiu i un estat autoritari, i rebutjava el liberalisme i la democràcia. També practicava el racisme i la persecució de les minories.

Què eren els Fasci de combat?

Eren grups paramilitars amb camises negres creats per Mussolini el 1919, que pretenien aturar el moviment obrer atacant violentament els sindicats i els seus líders.