Festes i rituals de l'Antiga Roma: calendari i celebracions

Dies de Festa

Cada 9 dies els romans tenien un dia de repòs, que era també el dia de mercat, de visitar parents i amics, així com també el dia d’anar a les termes.

Les festivitats romanes anaven molt lligades a la religió. De fet, era el Pontífex Màxim qui elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i els laborables. Cada any senyalava els dies aptes per a l’activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti) i els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar la justícia (dies nefasti). Es penjava el calendari als murs dels edificis.

Durant la República hi havia 45 dies de festes religioses, dedicades a divinitats superiors, déus menors i divinitats primitives. Hi havia 60 dies consagrats als jocs públics que se celebraven en una data fixa i coincidien amb les festes religioses. Van augmentar a 165 durant l’Imperi, ja que commemoraven també els aniversaris dels emperadors i les seves victòries.

Les festes que celebraven els romans són un retrat del seu caràcter com a poble i de la seva idiosincràsia, forjats al llarg de tota la història de Roma. Per una banda, els primitius romans eren camperols i celebraven rituals en honor als elements de la natura. El pas del temps els va convertir també en conqueridors i, per tant, vencedors en moltes guerres. S’encomanaven al déu de la guerra i celebraven els moments més importants de la seva vida militar. D’altra banda, ja fossin camperols o soldats, els romans eren molt supersticiosos i dedicaven moltes festes a demanar la protecció dels déus i a fer rituals contra els maleficis.

Ovidi, un escriptor del segle I aC, ens ha deixat un recull de les festes romanes amb les llegendes corresponents i els rituals de celebració: Fastos, obra on pretenia dedicar un capítol a cada mes. El llibre va quedar interromput al mes de juny a causa del desterrament de l’autor.

Festes de Març

• Equirria (15 de març): Festa eqüestre en honor al déu Mart.
• Quinquatrus (19 de març): Purificació de les armes abans de començar la campanya militar.

Festes d'Octubre

• October Equus (15 d’octubre): Fi de la campanya militar.
• Armilustrum (19 d’octubre): Purificació de les armes per esborrar tots els crims de la guerra.

Altres Rituals

Rituals ancestrals conservats en la tradició dels pobles:

Lupercalia

15 de febrer. Festa en honor a la lloba que va salvar Ròmul i Rem, i els va alimentar. Se sacrificaven bous i amb la seva sang es purificava el territori. Després, uns sacerdots quasi nus corrien pels carrers i colpejaven amb corretges de cuir de bou aquells que desitjaven tenir fills, ramats o bones collites. Eren les festes de la fecunditat. El papa Gelasi I va voler prohibir aquesta festa pagana i, davant la resistència popular, la va substituir el 496 per la Candelària (2 de febrer).

Parentalia

13-21 de febrer. Festes fúnebres en honor dels morts de la família. Es reunien els parents, es visitaven les tombes, es feien sacrificis i ofrenes: llet, vi, mel, farina, i es feia un àpat.

Festes Januals

Festa en honor al déu Janus, el déu dels inicis i els finals, de les portes. Aquest dia els ciutadans visitaven el Capitoli per fer les seves ofrenes: vi, fruita, encens i un pastís anomenat janual.

Liberalia

17 de març. Festa de la primavera en honor de Liber (Bacus).

Parilia

21 d’abril. Festes on es commemorava la fundació de la ciutat de Roma. Al matí anaven al mont Palatí i es sacrificaven alguns animals, els quals menjaven tots els assistents en un gran banquet. Al capvespre s’encenien fogueres i els criadors de bestiar saltaven tres vegades per sobre per demanar salut als seus ramats. També cremaven plantes aromàtiques segons Ovidi.

Vulcanalia

23 d’agost. Festa en honor de Vulcà, déu del foc. Durant la festa es feien concursos de pesca, s’encenien fogueres i es tiraven peixos vius al foc per prevenir incendis als graners.

Saturnalia

17-23 desembre. Festes en honor al déu Saturn. Es celebrava el solstici d’hivern (acabament del període més obscur de l’any i naixement d’un nou període de llum). Durant aquests dies de festa la gent es divertia molt, feien banquets i s’intercanviaven regals. També se l’anomena la festa dels esclaus, ja que eren alliberats de les seves obligacions i fins i tot s’intercanviaven els papers amb els seus amos. El cristianisme va cristianitzar la festa, fent-la coincidir amb el naixement del Messies. Es van crear jocs públics; a més dels sacrificis i banquets, es feien espectacles (curses de carros, representacions teatrals o lluites de gladiadors).