Fallades del Mercat: Causes i Solucions

Introducció

Un error de mercat és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i normalment es produeix quan aquest no assigna eficientment els recursos disponibles. Els principals errors del mercat són els següents:

• La competència imperfecta.
• L'existència de béns públics.
• Les externalitats.
• La inestabilitat dels cicles econòmics.
• La distribució desigual de la renda.

Per corregir aquests errors, l'Estat pot intervenir a fi d'evitar-los.

La competència imperfecta

Quan una o diverses empreses poden influir sobre el mercat, això provoca l'aparició de pràctiques abusives com ara la fixació de preus o el repartiment del mercat. Aquestes pràctiques perjudiquen la satisfacció de les necessitats dels consumidors. Per evitar-ho, l'Estat, a través de la Comissió Nacional de la Competència, vigila i vetlla pel bon funcionament del mercat realitzant les funcions següents:

• Promoció de la competència.
• Sanció de les actuacions contràries a la competència.

L'existència de béns públics

Encara que el mercat hauria de subministrar la quantitat suficient de béns i serveis que la societat demana, no sempre és així. De vegades, les empreses no els ofereixen o ho fan en quantitats insuficients. En el primer cas, el motiu és que és pràcticament impossible impedir que les persones que no els han pagat els utilitzin i, en el segon cas, el motiu és que només ofereixen el servei a qui el pot pagar.

Per corregir aquest error, l'Estat ofereix els anomenats béns i serveis públics, els quals compleixen dues condicions:

• No exclusió: No es pot excloure ningú del seu ús.
• No rivalitat: L'ús per part d'una persona no redueix l'ús per part de les altres.

Els béns i serveis que compleixen les dues condicions s'anomenen béns públics purs (l'enllumenat públic, els fars marítims, la defensa nacional, etc.) i, si només compleixen la condició de no exclusió, s'anomenen béns públics no purs (carreteres, escoles, hospitals, biblioteques).

Les externalitats

Les empreses normalment generen uns efectes secundaris en el seu entorn (contaminació). Definim com a externalitat els efectes secundaris que apareixen com a conseqüència de la producció o consum d'un bé o servei i que no es reflecteixen en el seu preu. Les externalitats poden ser:

• Negatives: quan els efectes secundaris perjudiquen la societat provocant costos socials.
• Positives: quan generen efectes secundaris que beneficien la societat.

Per corregir les externalitats negatives, l'Estat imposa impostos, i dona subvencions a les empreses que produeixen externalitats positives.

La inestabilitat dels cicles econòmics

Un cicle econòmic es defineix com les fluctuacions de l'activitat econòmica en fases alternes d'expansió i recessió.

En les èpoques de recessió, la producció de béns i serveis disminueix i, com a conseqüència, es perden molts llocs de treball. Davant d'aquesta situació, l'Estat pot fer dues coses:

• No intervenir: Economistes clàssics (Adam Smith i seguidors). Segons ells, el mercat sortirà per si mateix de la crisi i tornarà a una fase d'expansió.
• Intervenir: Economistes keynesians. Segons ells, l'Estat ha d'intervenir estimulant la producció i el consum i, així, suavitzar la recessió i ajudar a què l'economia torni més aviat a una fase d'expansió.

La distribució desigual de la renda

Renda: Ingressos que té una família.

El sistema econòmic de mercat es basa en el fet que les famílies i les empreses trien què consumir segons les seves preferències i disponibilitats (diners). El problema és que hi ha famílies que no tenen capacitat adquisitiva o aquesta és molt baixa i, per tant, no poden consumir ni expressar les seves necessitats. Per corregir aquest error, l'Estat intervé afavorint les famílies amb menys capacitat adquisitiva i així reduir la desigualtat de la renda (rics i pobres). Per fer-ho, l'Estat recapta impostos dels qui tenen més capacitat adquisitiva (paguen més impostos els qui més tenen) i els destina a despesa pública (béns i serveis públics) i a subvencions per a les famílies més pobres.

La Macroeconomia

La macroeconomia és la part de l'economia que s'ocupa d'estudiar el funcionament global de l'economia d'un territori, país o regió. Per fer-ho, utilitza les variables següents:

• Producció - Creixement econòmic
• Nivell de preus - Creixement i decreixement dels preus.
• Nivell d'ocupació
• Dèficit Públic - Diferència entre les despeses i els ingressos de l'estat.
• Balança de pagaments - Pagaments que recullen les operacions econòmiques d'un país amb la resta del món.
• Tipus de canvi - Valor d'una moneda expressada respecte a una altra.
• Tipus d'interès - % que es paga per demanar diners

Producte Interior Brut (PIB)

La producció d'un país es mesura utilitzant el PIB: valor monetari del conjunt de béns i serveis finals produïts dins d'un país en un període de temps. Es pot calcular de 3 maneres:

1. Via Producció: es calcula amb:

PIB(pm) = (Sumatori)(q*p)

2. Via Despesa: es calcula amb:

PIB(pm) = Consum + Inversió + Despesa pública + (Exportacions - Importacions)

PIB(pm) = C + I + D + (X - M)

• Consum: Valor total de la despesa que fan les famílies per satisfer les necessitats.
• Inversió: Valor total de la despesa que fan les empreses amb béns de producció (comprar matèries primeres, maquinària...).
• Despesa pública: Valor monetari de la despesa que fa l'estat i el sector públic en despeses corrents, infraestructures i salaris de funcionaris.
• Exportacions: Vendes fetes a la resta del món.
• Importacions: Compres fetes a la resta del món.

3. Via Renda: Aquest mètode calcula el PIB com la suma de totes les rendes pagades pels factors productius; és a dir, tot el pagat per mà d'obra, capital i recursos naturals.

PIB(cf) = Salaris + Interessos + Lloguers + Beneficis + Subvencions

(cf) = cost de factors.

Relació entre el PIB(pm) i PIB(cf)

PIB(pm) = PIB(cf) + Impostos indirectes - Subvencions

PIB nominal i PIB real

Quan calculem el PIB via producció, normalment utilitzem els preus de l'any vigent; així, el PIB del 2010 seria el resultat de multiplicar les quantitats fabricades el 2010 pels preus del 2010. El problema sorgeix quan volem comparar la producció de diferents anys. Per solucionar-ho, s'utilitza el PIB real, que seria el resultat de multiplicar els resultats d'un any pels preus d'un altre any base.

PIB nominal = (sumatori)q(any x)p(any x)

PIB real = (sumatori)q(any x)p(any base)

Taxa de creixement: Indica el % que ha variat la producció d'un any respecte a l'anterior.

TC = [PIB nominal(X) - PIB nominal(X-1) / PIB nominal(X-1)] * 100

Deflactor del PIB: Serveix per calcular quina ha estat la variació dels preus des de l'any base fins a l'any corrent.

Deflactor del PIB = [PIB nominal (any x) / PIB real (any x)] * 100

2. Altres magnituds relacionades amb la producció

• Producte Nacional Brut (PNB): Valor dels béns i serveis finals produïts per factors nacionals, dins o fora del país.
• Renda Nacional: Valor total de les remuneracions pagades als factors productius nacionals (sous, interessos, lloguers, beneficis empresarials...).
• Renda per càpita: Renda Nacional / població d'un país.
• Renda Nacional Disponible: RN - impostos - beneficis no distribuïts + transferències.

Limitacions del PIB

1. El PIB no comptabilitza l'anomenada economia submergida (factures en negre).
2. No mesura les activitats en les quals no es canvien els béns i serveis per diners.
3. El PIB no mesura la qualitat dels béns i serveis que es produeixen.
4. El PIB no mesura la distribució de la riquesa entre els habitants.

Inflació

La inflació és la pujada contínua i generalitzada del nivell de preus. Es pot mesurar de dues maneres:

• Deflactor del PIB = (PIB nominal / PIB real) * 100
• Índex de Preus al Consum (IPC)

Aquest índex calcula si hi ha hagut variació de preus en l'anomenada cistella de la compra. Aquesta cistella està composta pels productes que consumeix una família mitjana durant un any.

IPC = g(A) * [P(A)(any x) / P(A)(any base)] + g(B) * [P(B)(any x) / P(B)(any base)]

Inflació = [IPC(x) - IPC(x-1) / IPC(x-1)] * 100