Factors Clau de la Microevolució: Mutacions, Flux de Gens i Selecció Natural
Biología4,27 KB
Microevolució: Canvis en el Patrimoni Genètic
La Microevolució es defineix com els canvis menors en les freqüències al·lèliques o genotípiques que es produeixen en el patrimoni genètic d'una població en el transcurs de les generacions.
Factors que Comporten Variacions en les Freqüències
Canvis en els següents factors poden comportar variacions en les freqüències al·lèliques:
1. Les Mutacions
Les mutacions són canvis permanents i aleatoris de la seqüència d'ADN. Poden formar nous al·lels a causa del canvi de parells de bases de nucleòtids, una reordenació dels gens dels cromosomes o un canvi en l'estructura i el nombre de cromosomes. Solen ser imprevisibles i espontànies, i no tenen cap finalitat.
La majoria es produeixen en duplicar l'ADN, la qual cosa pot generar errors que són reparats per enzims reparadors d'ADN. Si l'error no es repara, la mutació passa a les cèl·lules filles.
- Mutacions a cèl·lules somàtiques: No s'hereten. Poden passar en qualsevol moment de la vida, però no afecten les cèl·lules germinals. Són causades per errors de duplicació d'ADN o factors ambientals (radiació, etc.).
- Mutacions a cèl·lules germinals: Poden afectar la descendència i entrar a formar part del patrimoni genètic de la població. Estaran presents des de l'inici de la vida de la descendència afectada.
La majoria de mutacions no tenen evidències externes o són molt lleus. Quan tenen efectes fenotípics, és més possible incloure-les en el Patrimoni Genètic (PG). Quan donen lloc a fenotips molt anormals, la selecció natural tendeix a eliminar-los o reduir-los.
2. Flux de Gens
El Flux de Gens és el moviment d'al·lels d'una població a una altra. Quan els individus es mouen, els al·lels es transfereixen d'un patrimoni genètic a un altre. Això pot resultar en la pèrdua d'al·lels o el guany de nous al·lels per al PG.
3. Aparellament No Aleatori
L'Aparellament No Aleatori es produeix quan els individus amb un cert genotip s'aparellen amb més freqüència entre ells. Aquest factor no altera la freqüència dels al·lels, però sí les combinacions d'aquests.
- Aparellament selectiu: Els organismes tendeixen a escollir parelles similars a ells. Tendeix a incrementar els homozigots.
- Endogàmia: Es relacionen amb individus geogràficament més propers i, com més propers, més emparentats. Això augmenta els homozigots a la població.
Efectes de l'Endogàmia
L'augment de l'homozigosi (HZ) pot provocar efectes nocius com malalties i defectes genètics. Hi ha molts al·lels nocius que no es manifesten en heterozigots, però l'homozigosi augmenta la probabilitat que es manifestin. L'endogàmia pot provocar menor adaptabilitat, disminució de la fertilitat i alta mortalitat.
4. Deriva Genètica
La Deriva Genètica és el canvi aleatori de la freqüència al·lèlica dins d'una població. Com més petita és la població, més grans són els canvis causats per l'atzar. La deriva genètica disminueix la variació i tendeix a augmentar les diferències genètiques entre poblacions.
5. Selecció Natural
La Selecció Natural és un mecanisme gradual i no aleatori d'evolució de la població, proposat per Darwin. És el procés en què alguns individus s'adapten amb més èxit al medi (part biòtica i abiòtica). Al llarg de generacions successives, els al·lels favorables augmenten.
La SN afecta el fenotip (i indirectament el genotip). La SN preserva els organismes amb fenotips més favorables, que es reprodueixen i augmenten. Els menys favorables moren o no es reprodueixen. La SN és el procés; l'evolució n'és el resultat.
Condicions per a l'Evolució per Selecció Natural
La selecció natural acaba en evolució quan es compleixen tres condicions:
- Hi ha variació fenotípica entre els individus de la població.
- La variació entre individus resulta en diferències en el nombre de descendència supervivent en les generacions següents.
- La variació fenotípica té una base genètica.