Quina diferència hi ha entre ascomicets i basidiomicets?

Els ascomicets produeixen les espores dins d'una cèl·lula anomenada ASC, que en allibera 8. Els basidiomicets les formen en cèl·lules anomenades basidis, que en alliberen 4.

Quan creixen els bolets?

Creixen sobretot a la tardor, entre setembre i octubre. Alguns s'allarguen fins a l'hivern, però són poques les classes que suporten les baixes temperatures.

Per què és important collir només bolets coneguts?

Perquè molts bolets verinosos són semblants als comestibles i un error pot ser fatal. A més, cal collir només els que es poden menjar, ja que algunes classes estan en regressió.

Bolets: micologia, característiques i recol·lecció responsable

Resumen

Aquest document explica què és la micologia i què són els bolets, com creixen i com es reprodueixen amb espores. També descriu la relació simbiòtica amb els arbres, la classificació en ascomicets i basidiomicets i les normes bàsiques per fer boletarisme sostenible.

Puntos clave

La micologia és la ciència que estudia els bolets, que són la part visible d'un fong (carpòfors) i són macrofongs.
La majoria de bolets creixen a la tardor, sobretot entre setembre i octubre, amb humitat i temperatura adequades.
Els bolets es reprodueixen per espores, que es dispersen activament pel mateix bolet o passivament per pluja, vent o animals.
Els ascomicets produeixen espores dins d'un ASC, que n'allibera 8; els basidiomicets les formen en basidis, que n'alliberen 4.
Molts bolets viuen associats a arbres; el miceli ajuda les arrels a aprofitar millor l'aigua.
Cal recol·lectar només exemplars coneguts, collir-los joves, no tallar el peu i guardar-los en cistells que permetin respirar.

Ponte a prueba

Què són els bolets? Què és la micologia?

La micologia és la ciència que estudia els bolets. Els bolets són la part visible d’un fong. Els bolets són fongs que produeixen carpòfors. Segons els micòlegs, els bolets són macrofongs.

Característiques per al creixement dels bolets

Temperatura i humitat són factors clau, però creixen a quasi tots els llocs. L’època de l’any en què creixen és a la tardor, entre els mesos de setembre i octubre. Alguns s’allarguen fins ben entrat l’hivern, però són molt poques les classes de bolets que suporten les baixes temperatures.

Quan apareixen?

Durant la tardor es produeix la caiguda de les fulles. Aquesta caiguda, sumada a la humitat, produeix les característiques ambientals que necessiten els bolets per a desenvolupar-se.

Funció dels fongs

La gran quantitat de residus orgànics que s’acumulen al sòl, sumat a la humitat, produeixen fenòmens de putrefacció que aprofiten els bolets per créixer. Són destructors de residus tals com troncs, fulles mortes, etc.

Fenomen simbiòtic entre el bolet i l’arbre

Molts dels bolets viuen associats a les espècies d’arbres. Les propietats dels bolets són molt importants pel creixement de l’arbre i, per tant, del bosc. El miceli afavoreix que les arrels dels arbres puguin aprofitar més l’aigua i que es tornin més forts. El bolet actua com un paràsit en alguns casos.

La reproducció dels bolets

Els bolets es reprodueixen per espores. Els bolets tenen unes espores que deixen anar. Les espores es poden dispersar activament o passivament. Activament ho fa el propi bolet i passivament a partir de la pluja, vent, o un animal.

Parts/Classificació dels bolets

1) Ascomicets: aquesta classe es caracteritza per produir les espores dins d’una cèl·lula anomenada ASC. Cada ASC allibera 8 espores.

2) Basidiomicets: les seves espores es formen en unes cèl·lules anomenades Basidis. Cada Basidi allibera 4 espores.

Basidiomicets

Agàrips (els típics). Els agàrips es caracteritzen perquè tenen peu, barret, làmines a sota del barret.

El codi del bon boletaire

El boletarisme ha de ser una activitat sostenible. Per això és necessari conèixer i seguir un seguit de normes de comportament al bosc.

A: Normes de vestuari

Anar còmode, preparat per possibles canvis climàtics, protecció al cap i calçat adequat al medi.

B: Necessitats bàsiques

Un instrument per agafar els bolets i netejar-los, i un cistell o caixa de fusta, sabater o similar, ja que necessiten respirar.

C: Normes bàsiques per a la cura del medi

Cal cuidar el bosc, no embrutar-lo ni deixar restes, no entrar amb vehicles, no encendre foc ni fumar.

D: Normes bàsiques de recol·lecció

S’han d’aixecar per la volva amb cura per tal de no deteriorar els voltants. No tallar el peu. Cal guardar-les amb recipients on puguin respirar. S’han de collir bolets joves, ni massa petits ni massa grans.

Quins exemplars agafarem?

Només hem de collir exemplars que coneguem, ja que un error pot ser fatal i molts bolets verinosos són semblants als comestibles. Cal collir els bolets que ens podem menjar, ja que actualment hi ha classes de bolets en regressió. No agafar sacs de bolets.

Els noms dels bolets

Trobem el nom científic i el nom vulgar. Cal tenir present que el nom vulgar varia segons la regió. A Catalunya, un mateix bolet rep diferents noms segons la zona.