Factors abiòtics i adaptacions en ecosistemes aquàtics

Factors abiòtics en els ecosistemes aquàtics

• La llum: La presència o l’absència de llum determina l’existència d’organismes fotosintètics en els ecosistemes. La llum depèn de la transparència i la profunditat.
• La temperatura: És molt més estable que en el medi terrestre; depèn de la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua.
• La salinitat: És la concentració de sals minerals dissoltes i constitueix un dels factors que més influeix en la distribució d’espècies. Els organismes solen viure en medis estrets (estenoalins), però n’hi ha que viuen en medis amples (eurialins) perquè s’hi han pogut adaptar.
• La quantitat d’oxigen: Com més extensa és la superfície de contacte entre l’atmosfera i l’aigua, més gran és l’intercanvi d’oxigen.
• La pressió hidrostàtica: Augmenta a raó d’una atmosfera per cada 10 metres de profunditat. Té efecte en el metabolisme.
• La viscositat: És molt alta; fa que els organismes quedin suspesos en l’aigua, però en dificulta el desplaçament.
• La densitat: És la responsable de la flotabilitat dels éssers vius.
• Els moviments de l’aigua: Tenen una influència fonamental a la costa i al tram alt dels rius.

Relacions interespecífiques

• Mutualisme: Dos o més individus s’associen amb benefici mutu.
• Comensalisme: Un individu s’alimenta de les restes de menjar deixades per un altre organisme.
• Inquilinisme: Un individu troba recer en una altra espècie, sense causar-li perjudicis.
• Parasitisme: Un individu viu a costa d’un altre sense provocar-li la mort immediata.
• Competència: Dos individus utilitzen un mateix recurs limitat.
• Depredació: Un individu captura i mata un altre individu per alimentar-se’n.

Adaptacions dels organismes al medi aquàtic

Adaptacions a la llum

L’aigua absorbeix de forma desigual les radiacions de l’espectre solar. Això origina que els organismes fotosintètics es distribueixin en funció de la profunditat. Molts animals que viuen en zones poc il·luminades han desenvolupat òrgans per fer llum (bioluminescència).

Adaptacions a la disponibilitat d’oxigen

Alguns organismes emmagatzemen l’oxigen en cèl·lules musculars.

Adaptacions a la salinitat

Mitjançant processos osmòtics, els organismes regulen la salinitat interna per mantenir-la constant.

Adaptacions a l’elevada densitat i viscositat

Hi ha peixos que tenen una bufeta natatòria que els permet adaptar-se als canvis de pressió. Els organismes nedadors solen ser fusiformes i amb extremitats amples. També hi ha plantes amb vesícules d’aire per poder flotar.

Adaptacions als corrents d’aigua

Les posidònies tenen tiges flexibles que no es trenquen. Els organismes bentònics solen tenir formes planes per resistir el moviment de l'aigua.