Evolució del teatre català entre la postguerra i els anys 70

Renovació teatral: postguerra fins als anys 70

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Durant els anys de la postguerra, el teatre en català va patir la repressió de les representacions, a més de la repressió de la literatura escrita. El teatre necessitava el suport del públic i unes inversions econòmiques impossibles per a sobreviure a la prohibició de la llengua, ja que l’escena comercial estava dominada per companyies que es representaven en castellà.

Desvetllament cultural als seixanta

Al voltant dels anys seixanta es produí el desvetllament del nostre teatre amb la creació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, estrenant obres d'autors com Joan Brossa o Manuel de Pedrolo.

Naixement del teatre independent

Entre els anys 60 i 70 naix el teatre independent, format per grups renovadors apartats dels circuits comercials que busquen un nou públic amb un cert nivell cultural, capaç de seguir obres de comprensió difícil. Aquests grups proposen la revalorització de les figures del director, de l’escenògraf i de l’intèrpret.

Podem esmentar autors i companyies rellevants:

• Autors: Joan Brossa, Manuel de Pedrolo, Jordi Teixidor, Ximo Vidal.
• Companyies: Els Joglars, Els Comediants.

Aspectes de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, encara que només presenta una etapa central sòlida en la qual planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l’existència humana i formula preguntes sobre interrogants aparentment absurds com la solidaritat humana i el conformisme davant la realitat.

Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat, separat de manera radical de l’espai exterior. Alguns dels personatges empresonats lluiten per enderrocar els murs de la presó i altres acaben per admetre'ls i acostumar-se a causa de la por que els desperta l’espai exterior. Es troben sotmesos a accions rutinàries i inútils: Cruma, Pell vella, Al fons del pou.

Pedrolo hereta la temàtica existencial i se serveix de les formes de l’absurd. El seu teatre és pessimista perquè pren en consideració els problemes col·lectius i planteja una rigorosa transposició de la realitat.

Característiques principals

• Temàtica existencial: interès pels interrogants sobre la condició humana.
• Espais tancats: els personatges viuen en mons delimitats i oposats a l'espai exterior.
• Estètica de l'absurd: ús de l’absurd per mostrar el conflicte humà i social.
• Tonalitat pessimista: preocupació per problemes col·lectius i la impossibilitat de canvi.

Nota: S'han mantingut i corregit les referències originals, ajustant l'ortografia, la puntuació i les majúscules per a una lectura clara i correcta en català.