Evolució de la Llengua Catalana: De la Cancelleria a la Poesia

Unificació de la Llengua: La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'òrgan de la Corona Catalanoaragonesa. Fou creada per Jaume I al segle XIII; durant el regnat de Pere el Cerimoniós va ser objecte d'una renovació profunda, i va ser abolida al segle XVIII. La Cancelleria s'ocupava de redactar la documentació de la Corona. Els documents de la Corona estaven escrits en català, aragonès i llatí. La traducció i les relacions que mantenien els funcionaris amb les corts van introduir noves perspectives culturals. La Cancelleria es va convertir en el primer centre humanista de Catalunya. Els escrivans de la Cancelleria van crear un model de prosa catalana unificada, sense dialectismes, que fou la llengua estàndard de l'època, ja que el model creat per Llull no va tenir continuadors.

L'estil del discurs en els escrits cancellerescos tenia dues etapes:

• Prosa d'arrel medieval: S'usà una prosa inspirada en el model de les Ars Dictaminis. Es caracteritzava per la imitació de la cadència de la prosa llatina, la separació de l'adjectiu del substantiu i l'ús de gerundis absoluts.
• Estil humanista: S'usà l'estil humanista que seguia el model de la prosa ciceroniana. Alguns dels trets de la prosa cancelleresca d'aquesta etapa són: l'omissió de l'article, l'ús moderat del verb en posició final, la utilització dels ablatius absoluts i participis de present, hipèrbatons moderats, adjectivació rica, acurada subordinació i precisió lèxica.

La Poètica Provençal i la seva Continuïtat

Després de la derrota de Muret es va produir l'annexió d'Occitània a França. La llengua provençal es va dialectalitzar. Hi va haver una davallada de la poesia de temàtica trobadoresca. El 1323, el Consistori de la Gaia Ciència tenia la intenció de recuperar la poesia trobadoresca, però amb una temàtica renovadora: el culte marià. Van promoure la difusió d'obres gramaticals i retòriques per tal que tots els participants coneguessin les normes i els jurats poguessin fer judicis objectius. El 1393, el rei Joan I va disposar que se celebrés cada any a Barcelona la Festa de la Gaia Ciència. Així, l'occità va continuar viu en la poesia dels autors catalans, les obres dels quals només es poden considerar com a exercicis retòrics de temàtica religiosa.

Reflexions sobre la Llengua Catalana

A finals del segle XV, a tot Europa, es va intentar dignificar les llengües romàniques, ja prou diferenciades del llatí, i per això calia normativitzar-les. La majoria d'aquestes llengües van escriure les seves gramàtiques, però el català no ho va fer fins al segle XIX. Es van començar a fer reflexions destacades:

• Joan Esteve: Va publicar el Liber Elegantiorum amb el propòsit de posar a l'abast dels estudiants del llatí les equivalències de les paraules i expressions catalanes.
• Bernat Fenollar i Jeroni Pau: Van reivindicar l'ús d'una llengua més acurada en una obra titulada Regles d'esquivar vocables e mots grossers. En aquesta obra, escrita en llatí, fan un recull de mots vulgars que creien que calia substituir per d'altres de més cultes i considerats.
• Jaume Gassull: Va debatre les Regles, adduint que anaven contra la manera de parlar del poble. Va escriure una obra en la qual es mostrava poc disposat a corregir la seva llengua i bandejar els mots dialectals i vulgarismes d'ús corrent en la parla popular.

La Llengua Oral i els seus Exponents

Vicent Ferrer

Vicent Ferrer pretenia convèncer els oients amb les seves prèdiques; per tal de fer-se entendre recorria a moltes maneres d'expressar-se. Les transcripcions dels sermons del sant sovint fan referència als gestos i ganyotes, que li servien per donar més realisme al seu missatge religiós i apocalíptic. Només s'expressava en català, però tothom l'entenia.

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis fou un dels autors més llegits i traduïts a Europa. Escrivia en llatí i català sobre mística, ascètica, teologia... Anava adreçat al poble humil, i la seva obra estava plena de bones observacions de la realitat quotidiana, amb diàlegs que caracteritzen el parlar de l'època.

Montuïri

Montuïri va produir textos amb molta varietat temàtica que recullen el llenguatge col·loquial del moment.