Evolució literària a Catalunya: segles XVI al XVIII

La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII: Renaixement, Barroc i Il·lustració

Durant aquests segles, la literatura catalana va tenir una representació menor que en l'època medieval o que la que tornaria a tenir en el segle XIX. La situació política de Catalunya en aquest període no va ser tan favorable com ho havia estat anteriorment i la cultura escrita se'n va ressentir. De totes maneres, podem trobar escriptors que representen els corrents i els ideals propis d'aquests segles.

El segle XVI: El Renaixement

Fou el segle del Renaixement. Aquest període fou esclatant en les arts plàstiques, la pintura i l'arquitectura. S'iniciava l'època moderna, s'abandonava el feudalisme en alguns països i les idees deixaven d'estar controlades directament per l'Església catòlica.

Les noves maneres de pensar, que donaven més protagonisme a l'ésser humà i a la seva capacitat de raonament per si sol, s'anaren introduint a la societat. El Renaixement va ser forjat a Itàlia i es va difondre per Europa. Els humanistes van fer conèixer les noves idees i la literatura clàssica feta en llatí, que va ser difosa entre els intel·lectuals. Durant aquesta època es publicaren diversos cançoners, entre els quals destaquen els signats per Joan Timoneda i Pere Serafí.

El segle XVII: El Barroc

Des de finals del segle XVI fins a principis del XVIII, el corrent estilístic que es va difondre principalment va ser el Barroc. Aquest va respondre a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista.

Des del punt de vista literari, es va atorgar molta importància a la forma d'escriure, fent servir tota mena de recursos sintàctics i retòrics que van donar lloc a una llengua molt artificiosa. El període del Barroc dona prioritat a la sensibilitat per damunt de la raó, amb unes obres exuberants i sovint obscures.

Autors i context històric

Un autor important fou Francesc Fontanella, que va escriure poesia i teatre. La figura més rellevant del Barroc català va ser Francesc Vicent (1579-1623). Els dos fets polítics i socials que van marcar més Catalunya durant aquest període foren:

• La Guerra dels Segadors (1640).
• L'aparició del bandolerisme a causa de la inestabilitat social.