L'evolució econòmica d'Espanya al segle XX: agricultura, indústria i demografia
Context econòmic (inici del segle XX)
El segle XX comença amb la pèrdua colonial: es perden mercats i vies comercials. Hi ha, però, una redistribució i, per tant, una inserció econòmica. A causa d'aquesta pèrdua, els empresaris demanen proteccionisme.
Durant la Primera Guerra Mundial hi va haver a Espanya una revifació econòmica perquè moltes de les necessitats dels països combatents les proporcionava Espanya. En aquest període els empresaris en van sortir beneficiats.
Primo de Rivera va crear infraestructures, com vies de ferrocarril i electrificacions, i també va intervenir directament en l'economia. Durant la República hi va haver una caiguda econòmica i una crisi que s'accentuà (no tant a nivell polític). Per això s'intentà dur a terme una reforma agrària, però no s'aconseguí portar-la a terme.
Demografia
A principis del segle XX la demografia creix gràcies a petits avenços. El treball del camp millora gràcies a la maquinària i, per tant, es conrea molt millor i amb més abundància de collites.
La població estava millor alimentada; comencen a aparèixer alguns medicaments i, eventualment, la penicil·lina. S'introdueix el control de l'aigua i es potabilitza la xarxa. Entre la població hi ha molta més higiene. Tot això influirà en l'augment demogràfic i es comença a abandonar el camp per anar a la ciutat, fet que farà prosperar les ciutats. Aquests avenços faran que l'esperança de vida augmenti considerablement.
Agricultura
Les terres estan mal repartides i en mans de poques persones. Els propietaris i grans latifundistes no inverteixen els seus diners en modernitzar la maquinària; això fa que l'agricultura estigui estancada i poc modernitzada. Aquests propietaris guanyaven el mateix, així que els hi era igual que la producció no augmentés.
La solució proposada per Primo de Rivera fou impulsar el regadiu. Gràcies a l'aparició de la tecnificació del camp s'incentiva la producció (cítrics a València, horta al nord de Catalunya, etc.), augmenten les superfícies conreades, hi ha una intensificació del cultiu, millores tècniques, pràctica del guaret, ús d'adobs químics en lloc d'estièrcol i diversificació de cultius.
Tot això, però, només afavoreix els propietaris, que segueixen enriquint-se, mentre els jornalers continuen amb males condicions laborals.
Estructura de la propietat
- Latifundis: concentració extrema de terres (algunes zones de l'oest i sud de la península).
- Mitjans propietaris: zones de Catalunya i la Mediterrània amb explotacions de mida mitjana.
- Minifundis: presència a Galícia i al nord de la península.
El treball al camp genera conflictes: revoltes amb crema de pallers, barricades i vagues, que sovint es produïen en temps de collita. Les vagues es feien perquè homes i dones treballaven des de molt joves fins a la mort amb condicions pèssimes.
Indústria
A nivell industrial, Espanya era una zona molt endarrerida respecte la resta d'Europa i mantenia la tradició del segle XIX de concentrar els focus industrials a Barcelona i al País Basc. Amb l'arribada de la segona revolució industrial es substitueix el vapor per l'electricitat i el carbó per combustibles líquids com el petroli.
Característiques industrials
- Creixement lent i moderat.
- Poca competitivitat (proteccionisme; mercat interior dèbil perquè els jornalers no poden comprar).
- Regionalització dels costos i de la indústria: Principat de Catalunya i País Basc com a centres industrials.
- Consolidació del sector: apareixen nous empresaris que demanen crèdits bancaris per a finançar beneficis i la repartició del capital.
Àmbits industrials destacats
- Centrals hidroelèctriques (a la manera «canadenca»), gràcies al nou aprofitament dels recursos hídrics i combustibles.
- Sector tèxtil: continua amb el seu màxim rendiment a localitats com Sabadell i Terrassa; les colònies tèxtils del Llobregat i del Ter segueixen en funcionament.
- Indústria química: comença a guanyar força amb l'ús de pesticides, potenciadors i altres productes químics.
- Metal·lúrgia i maquinària: indústria ferroviària i naval, treball del ferro per a trens i vaixells.
- Automobilística: empreses com Hispano-Suïssa i l'impuls dels motors d'explosió condueixen al desenvolupament de l'automòbil.
Migració i condicions de vida
A Catalunya i al País Basc són el destí principal dels pagesos i cooperadors del sud d'Espanya, que s'instal·len en barracades a barriades com la Barceloneta i altres zones (esmentades amb freqüència en els documents d'època).
Aquestes persones emigraven perquè al camp hi havia poca esperança: volien millorar econòmicament, ja que en molts llocs manaven quatre latifundistes que no invertien en les seves terres per modernitzar la maquinària o aplicar pesticides i altres mesures. Aquests immigrants treballaven a les fàbriques amb dures jornades laborals de 12 a 14 hores i vivien en condicions precàries.
Resum: el canvi tecnològic i les infraestructures van impulsar certes àrees productives, però la concentració de la propietat, el proteccionisme i la manca d'inversió social van perpetuar la desigualtat i les males condicions laborals de la classe treballadora.