L'Evolució dels Fluxos Migratoris Espanyols (1950-Actualitat)

Les Migracions Exteriors a Europa (1945-1973)

Després de la fi de la Segona Guerra Mundial (1945), quan l’economia europea es va recuperar i va tornar a créixer, paral·lelament a la migració camp-ciutat, es va desenvolupar un fort corrent migratori de mà d’obra agrària i industrial dels països del sud d’Europa cap als països industrialitzats de l’Europa central i occidental.

L'Emigració Espanyola i Europea (1950-1973)

L’any 1950 van començar les migracions de mà d’obra des dels països europeus del sud cap als del centre i nord del continent. Primerament, va ser la mà d’obra italiana i espanyola (en aquest ordre cronològic); després s’hi van sumar altres països emissors com ara Grècia, Turquia, l’antiga Iugoslàvia i Portugal i, més endavant, mà d’obra procedent del nord d’Àfrica.

En el cas d’Espanya, el període de més emigració fou el comprès entre 1950 i 1973, amb uns 2,6 milions de treballadors, sobretot a partir de 1960.

Causes de l'Emigració Massiva

Les causes d’aquest moviment migratori foren:

1. El gran creixement econòmic de nombrosos països europeus derivat del Pla Marshall (1948).
2. La creació del Mercat Comú Europeu (1957).
3. La situació de precarietat de l’economia espanyola, que havia generat una gran manca de treball deguda a la mecanització de l’agricultura i a una indústria insuficient per absorbir la forta demanda de treball.

Origen i Perfil dels Emigrants

La procedència dels emigrants fou, sobretot, de les regions d’Andalusia i Galícia primer i, en segon lloc, de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó, especialment des de les zones rurals, tot i que hi va haver emigrants de tots els territoris d’Espanya.

Era una emigració amb contracte de treball (d’un any o més), tot i que una part important d’aquests treballadors es va quedar de manera permanent als països d’acollida.

Els principals països receptors foren França, Alemanya i Suïssa, que es van trobar amb l’avantatge de poder disposar d’una mà d’obra barata, poc conflictiva i que podien contractar de manera temporal.

Els emigrants eren majoritàriament homes joves que feien feines poc qualificades en l’agricultura, la construcció, la indústria i la mineria, unes feines molt dures i mal pagades.

Conseqüències de les Migracions Exteriors

Les conseqüències de les migracions cap a Europa van ser demogràfiques, econòmiques i socials:

• Demogràfiques: L’emigració va provocar una disminució de la població i un canvi en la seva distribució territorial, ja que no totes les regions hi van participar de la mateixa manera.
• Econòmiques: Una important entrada de divises gràcies a les trameses de diners que els treballadors enviaven a les seves famílies, la qual cosa va ajudar a la recuperació econòmica d’Espanya, reduint-ne el dèficit comercial.
• Socials: La reducció de la pressió social i econòmica que suposaven tants joves sense feina. També va comportar un desarrelament de milers de persones dels seus llocs d’origen, a més d’unes condicions de vida i de treball molt difícils als llocs d’arribada.

Espanya: De País Emissor a Receptor d'Immigració

A partir de finals del segle XX, va començar una nova etapa de migracions. Aquestes migracions deixen, majoritàriament, d’estar compostes per europeus i les direccions s’inverteixen. Avui dia, arriben de manera massiva als països rics d’Europa immigrants procedents tant d’Àsia, Àfrica com de l’Amèrica Llatina, en cerca de treball i d’una nova vida més pròspera.

Espanya, un País Receptor d'Immigrants

A finals del segle XX, el desenvolupament econòmic va convertir Espanya en un país receptor d’immigrants. Es poden observar quatre categories principals d’immigrants:

• Jubilats europeus: Persones jubilades procedents de l’Europa central i septentrional. S’instal·len de manera definitiva a Espanya, especialment a la costa mediterrània, atrets per la suavitat del clima, un entorn agradable i uns bons serveis. Aquest col·lectiu va augmentar força a principis del segle XXI.
• Professionals d'alt nivell: Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional, gent del món de l’esport, d’àmbits artístics i de la cultura. Aquest grup prové, majoritàriament, de la Unió Europea i s’instal·la per qüestions laborals i per la qualitat de vida.
• Refugiats polítics: Persones que per motius polítics s’han vist obligades a fugir dels seus països d’origen. També s’hi inclouen persones que han abandonat el seu país per conflictes armats, violència generalitzada o per raons de seguretat personal.
• Emigrants de països pobres: És el grup més nombrós de la immigració actual a Espanya. Està format per homes, dones i infants procedents de diferents països d’Àfrica, l’Amèrica Llatina, l’Europa oriental i Àsia, que arriben per a trobar feina i unes condicions de vida més dignes.

Regulació i Immigració Clandestina

La Unió Europea i Espanya duen a terme un procés de regulació per tal de controlar l’entrada d’aquests immigrants, que, alhora, es troben amb molts problemes i limitacions per obtenir el permís de residència i de treball.

Aquesta situació fa que molts immigrants entrin de manera clandestina. Són els anomenats sense papers, que arriben com a turistes (i després es queden) o mitjançant màfies (xarxes clandestines de transport d’immigrants). Acostumen a viatjar en pasteres o en embarcacions molt precàries, i també en tota mena d’amagatalls (dins de camions, cotxes i altres), sovint posant la seva vida en perill.

Les Rutes d'Accés a Espanya

Un estudi de l’INE va concloure que només un 1,1% dels estrangers que viuen a Espanya, avui dia, van arriscar llurs vides emprant les xarxes clandestines de transport d’immigrants. Els immigrants irregulars, especialment subsaharians, han seguit (i segueixen) dues rutes principals per poder arribar a Espanya:

1. Ruta de l'Estret de Gibraltar: Consisteix a arribar al Marroc i, després, travessar l’estret de Gibraltar. Aquesta ruta presenta moltes dificultats per la gairebé impossibilitat d’accedir a Ceuta i Melilla (envoltades per filferros i tanques) i pels acords signats entre Espanya i el Marroc en matèria d’immigració.
2. Ruta de les Illes Canàries: S’inicia als ports del Senegal o de Mauritània i porta (en pasteres i embarcacions molt precàries) cap a les Illes Canàries, una travessia especialment perillosa.

Els diferents governs espanyols han intentat aturar aquest flux de persones subsaharianes mitjançant la signatura d’acords amb els països africans, els quals es comprometen a vigilar les seves costes a canvi d’ajudes econòmiques per al seu desenvolupament.

El Retorn de l'Emigració Espanyola (Post-2008)

A partir de 2008, arran de la crisi econòmica i de l’inici del retorn dels immigrants als seus països d’origen, s’ha incrementat l’emigració d’espanyols a l’estranger.

Aquests emigrants solen ser persones amb bona qualificació professional que no troben feina a Espanya o tenen sous molt baixos. Entre 2007 i 2011, uns 156.000 espanyols van emigrar principalment cap al Regne Unit, els Estats Units, França i Alemanya. Així, el 2011, per primera vegada en molts anys, el saldo migratori va ser negatiu.