La indústria: transformació de matèries primeres en productes finals

La indústria: transformació de matèries primeres en productes finals

III. La indústria. - Transformació de primeres matèries en productes finals (destinats al consum) o semifinals (destinats a produir altres productes). Cal diferenciar:

• Indústria pesant.

  Indústries de base. Extractiva, siderúrgica, química de base. Aquestes indústries es dediquen a la transformació de l'energia. La siderúrgia treballa amb grans quantitats de coc, mineral de ferro i fundent. El volum i cost dels materials consumits fan convenient la seva instal·lació a prop de les àrees de producció de les primeres matèries o dels ports. Les instal·lacions necessàries formen un seguit d'unitats tècniques molt complexes: bateries d'alts forns, acereries on s'obté l'acer, trens de laminatge i fàbriques complementàries de coc, ciment per utilitzar les escòries... Necessiten inversions importants, els beneficis triguen en obtenir-se, per això, no atreuen gaire al capital privat. Als països en vies de desenvolupament atreuen inversions públiques, els seus productes (lingots de fosa, acer...) són imprescindibles per altres indústries. Als països avançats està dominada per unes poques societats.

Indústries de construcció de béns d'equip. Màquines, vehicles industrials, vaixells...

• Indústries lleugeres.

  Necessiten menys inversions que les pesants, i els beneficis arriben més aviat. Atrauen més el capital privat. Indústries de béns de consum duradors. Electrodomèstics, automòbils... Indústries de béns de consum. Tèxtil, cuir... La tèxtil engloba les indústries de filats, tints, teixits de llana, cotó, seda... Es complementa amb la confecció.

- Diferents elements influeixen al procés productiu:

• Primeres matèries.

  Inputs productius aportats per la natura que s'han d'utilitzar i transformar durant el procés productiu en manufacturats. L'origen pot ser animal, vegetal o geològic. També comprèn els productes semielaborats manufacturats prèviament en una altra indústria.

Força de treball. Hores de treball, qualitat, quantitat, especialització, mobilitat...

Capital. Acumulació de riquesa per produir-ne més. La formació de capital equival a la capacitat d'estalvi. La gent inverteix en béns de capital per generar riquesa. Se suposa que els beneficis superant l'invertit. La borsa és el gran mercat on es compren i venen aquests capitals, invertits en una indústria o una altra buscant la màxima rendibilitat. Són béns de capital els mitjans de transport, edificis, instal·lacions...

Management. Activitats de la direcció de l'empresa destinades a assolir el màxim rendiment. Tecnologia. Importància de la inversió en investigació. És fonamental en les anomenades indústries punta, que utilitzen les tecnologies més avançades i complexes, consumeixen poca energia, però necessiten molta investigació perquè han d'oferir productes nous i sofisticats. Mantenir equips d'investigació és car, per això es tracta d'empreses poderoses situades als països més rics i localitzades en llocs privilegiats, sovint prop de les universitats.

Factors de localització industrial: Una indústria es situa a un lloc degut a una sèrie de factors, que optimitzen la seva ubicació rebaixant els costos de producció. Els factors són molt variats, i varien segons l'època.

a- Factors físics. I- Topografia i clima.

Tradicionalment es necessita una gran zona plana per a instalar una fàbrica. Actualment és un factor que ha perdut importància, hi ha indústries a zones abruptes. Quant al clima, també hi ha indústries a zones de climes complicats: Sibèria...

II- Matèries primes. Aquest factor ha perdut importància per la millora del transport, però segueix sent important a algunes indústries, com les alimentàries. Explica la situació de les grans fàbriques siderúrgiques al S.XIX, prop del ferro i el carbó. Avui es situen prop de ports per a obtenir matèries primes.

III- Fonts d'energia. Era molt important, però al haver-hi més energies, a més del carbó i els cursos d'aigua, ha perdut importància. Energies com la derivada del petroli i l'electricitat són molt fàcils de transportar.

IV- Conservació del medi ambient. La preocupació ambiental ha fet que alguns països hagin adoptat polítiques de protecció del medi ambient (depuració d'aigües, tractament de residus...). Això genera uns costos. Les indústries es situen més lluny dels centres urbans, però de vegades ho fan en països en què els costos a pagar per protegir el medi ambient són menors.

B- Factors econòmics. I- Capital. La seva importància creix amb el desenvolupament tecnològic. Cal indicar: L'acumulació de moltes indústries (molt capital) al mateix lloc genera un efecte multiplicador, amb tendència a situar-hi més empreses.

El capital pot decidir activar alguna zona i convertir-la en industrial, com ha estat el cas al Tercer Món. Algunes empreses s'instal·len a prop dels grans centres financers.

II- Transport. Comunicacions. Els gastos són menors amb la distància. Els de càrrega i descàrrega es poden considerar fixos. Això explica la concentració d'indústries a punts de càrrega i descàrrega (nusos), i desanima les localitzacions intermitges. També explica l'interès en elaborar part del producte al costat de la matèria prima. Els polígons industrials es situen prop de les vies de comunicació, l'accessibilitat és un punt fonamental. És el cas de la ciutat de Madrid.

Els avenços en comunicació i informàtica permeten situar en diferents llocs seccions d'una empresa i dirigir-les des d'un centre situat lluny.

El cost dels transports varia segons el mitjà que es fa servir. El camió és preferible per a les distàncies curtes, el tren per les mitjanes i el vaixell per les llargues.

Les característiques d'alguns productes poden fer convenient no transportar el producte, sinó les primeres matèries. És el cas de l'àcid sulfúric, produït a bon preu a partir de les pirites de ferro, però de transport molt car i complicat.

III- Informació i investigació. Les universitats dedicades a la investigació atreuen indústries punta. La informació s'ha convertit en una primera matèria essencial, amb la qual es pot augmentar la producció amb sistemes com la robotització, és l'energia bàsica que permet modificar l'entorn.

Factors de localització industrial: Una indústria es situa a un lloc degut a una sèrie de factors, que optimitzen la seva ubicació rebaixant els costos de producció. Els factors són molt variats, i varien segons l'època.

a- Factors físics. I- Topografia i clima.

Tradicionalment es necessita una gran zona plana per a instalar una fàbrica. Actualment és un factor que ha perdut importància, hi ha indústries a zones abruptes. Quant al clima, també hi ha indústries a zones de climes complicats: Sibèria...

II- Matèries primes. Aquest factor ha perdut importància per la millora del transport, però segueix sent important a algunes indústries, com les alimentàries. Explica la situació de les grans fàbriques siderúrgiques al S.XIX, prop del ferro i el carbó. Avui es situen prop de ports per a obtenir matèries primes.

III- Fonts d'energia. Era molt important, però al haver-hi més energies, a més del carbó i els cursos d'aigua, ha perdut importància. Energies com la derivada del petroli i l'electricitat són molt fàcils de transportar.

IV- Conservació del medi ambient. La preocupació ambiental ha fet que alguns països hagin adoptat polítiques de protecció del medi ambient (depuració d'aigües, tractament de residus...). Això genera uns costos. Les indústries es situen més lluny dels centres urbans, però de vegades ho fan en països en què els costos a pagar per protegir el medi ambient són menors.

B- Factors econòmics. I- Capital. La seva importància creix amb el desenvolupament tecnològic. Cal indicar: L'acumulació de moltes indústries (molt capital) al mateix lloc genera un efecte multiplicador, amb tendència a situar-hi més empreses.

El capital pot decidir activar alguna zona i convertir-la en industrial, com ha estat el cas al Tercer Món. Algunes empreses s'instal·len a prop dels grans centres financers.

II- Transport. Comunicacions. Els gastos són menors amb la distància. Els de càrrega i descàrrega es poden considerar fixos. Això explica la concentració d'indústries a punts de càrrega i descàrrega (nusos), i desanima les localitzacions intermitges. També explica l'interès en elaborar part del producte al costat de la matèria prima. Els polígons industrials es situen prop de les vies de comunicació, l'accessibilitat és un punt fonamental. És el cas de la ciutat de Madrid.

Els avenços en comunicació i informàtica permeten situar en diferents llocs seccions d'una empresa i dirigir-les des d'un centre situat lluny.

El cost dels transports varia segons el mitjà que es fa servir. El camió és preferible per a les distàncies curtes, el tren per les mitjanes i el vaixell per les llargues.

Les característiques d'alguns productes poden fer convenient no transportar el producte, sinó les primeres matèries. És el cas de l'àcid sulfúric, produït a bon preu a partir de les pirites de ferro, però de transport molt car i complicat.

III- Informació i investigació. Les universitats dedicades a la investigació atreuen indústries punta. La informació s'ha convertit en una primera matèria essencial, amb la qual es pot augmentar la producció amb sistemes com la robotització, és l'energia bàsica que permet modificar l'entorn.

IV- Mercat de consum. Moltes indústries es situen a prop de la demanda, és a dir, dels llocs més poblats. O també a prop de les indústries que demanden els seus productes. Això té explicacions diverses: -En el cas de les indústries de producció i consum, de vegades es tracta de productes peribles o amb un període breu de validesa. -Les de confecció i del moble prefereixen estar prop de les ciutats per tenir mà d'obra i consumidors. -De vegades, les zones on hi ha molta gent coincideixen amb zones de prestigi. -Les indústries que proveeixen altres indústries es situen prop d'elles, generant un procés d'aglomeració industrial.

V- Estat. Pot intervenir a la localització de les empreses per motius polítics, estratègics, militars...Així ho fa quan crea polígons industrials, dona exempcions fiscals, crea infrastructura, ajuda la inversió, crea empreses públiques...Uns impostos excessius...també poden desincentivar la instal.lació d'empreses.

VI- Sol. Cal considerar el preu del sol i l'equipament que hi ha. L'elevat preu del sol fa que les empreses que en necessiten molt tinguin tendència a situar-se a la perifèria de les ciutats, les que no en necessiten tant es situen més fàcilment dins d'aquesta.

C- Factors humans. a- Treball o mà d'obra.

Cal tenir en consideració la quantitat de mà d'obra. També la qualificació. I els costos. Si una indústria necessita molts treballadors, es normal que s'hi instal.li en una zona amb molta mà d'obra i, per tant, més barata. Cal considerar la sindicació, l'absentisme laboral...Sobretot a nivell planetari, són essencials per la localització els diferents costos del treball a diverses zones del món.

La tecnologia fa molt important l'existència de personal qualificat, prop del qual tendiran a situar-se les indústries.

b- Psicològics. Factors psicològics no del tot racionals poden influir els empressaris: instalar-se a la ciutat on han estudiat, a la que han nascut, a la que hi ha la empresa d'aquell industrial que ha triomfat. Aquest factor afecta especialment les petites i mitjanes empreses, amb menys poder d'anàlisi que les grans.

D- Factor d'aglomeració. La concentració d'empreses genera economies externes, que fan que se n'instal.lin més: -concentració d'activitats complementàries. -millora dels transports. -densificació d'estructures, serveis, entitats financeres...

Exemple: la situació de la SEAT a Martorell fa que s'hi situin cada cop més empreses. Hi han treballadors especialitzats. La congestió dels grans nuclis industrials genera una tendència de sentit contrari, és a dir, a la dispersió. L'activitat industrial es descentralitza i envaeix les zones suburbanes, com passa a Barcelona, que tendeix a dispersar les indústries en un ampli radi entorn de la ciutat. Les multinacionals, que treballen a escala planetària, accentuen aquest procés, la facilitat i la freqüència de les comunicacions aèries, pers satèl.lit, telèfon, fax...permeten un contacte permanent entre el centre de producció i el de decisió de l'empresa. Moltes empreses cerquen per situar-se llocs amb mà d'obra abundant, barata i submissa i amb facilitats legals i poques limitacions a la contaminació. Molts països perifèrics han aprofitat això per industrialitzar-se a partir de productes exportables a tot el món. Aquest procés suposa la participació de capital estranger, de vegades barrejat amb capital local, que s'inverteix en sectors que requereixen una gran quantitat de mà d'obra i s'orienten al consum massiu: indústria tèxtil, confecció, calçat...Aquestes empreses tecnològicament depenen de l'estranger: patents, mitjans de producció aliens...La seva producció es destina preferentment al mercat extern, i no controlen les decisions de que depenen. Això i la automatització han fet baixar la necessitat de mà d'obra per la indústria a molts països centrals.