L'evolució de les ciutats catalanes i la seva xarxa urbana

Tendències Urbanes Actuals

El creixement de la població té com a conseqüència l'expansió urbana fora de l'àmbit territorial de la ciutat, fenomen que es coneix com a periurbanització. Així mateix, la periurbanització porta a la rururbanització (expansió del creixement urbà cap al medi rural). Aquest creixement ha obligat la construcció de cinturons de circumval·lació, autovies i aparcaments. Una altra tendència de les ciutats actuals és la reconversió dels espais industrials a causa de la progressiva terciarització de l'economia.

L'espai urbà català: Evolució de les ciutats catalanes

Catalunya ha tingut diverses fases d'urbanització:

• A finals del segle XIX, amb la industrialització, van créixer moltes ciutats, ampliades gràcies als plans d'eixample.
• 1950-1975: Adequar-se a l'arribada massiva d'immigrants.
• 1980-1990: Les ciutats han creat espais públics, serveis i equipaments i han esmerçat esforços en la rehabilitació de nuclis antics.

Xarxa urbana catalana

Catalunya té 119 poblacions, que són considerades ciutats des del punt de vista quantitatiu. La xarxa urbana és molt desequilibrada en la distribució dels habitants i en el nombre d'habitants dels municipis.

A Catalunya hi ha 5 àrees amb dinàmiques diferents des del punt de vista urbà:

• Regió metropolitana de Barcelona: És una de les majors aglomeracions metropolitanes europees, formada per la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència econòmica (integrada per 7 comarques).
• Àrea nord-occidental: Està formada per les comarques gironines. El litoral s'organitza en un conjunt d'àrees de petits pols d'atracció, vinculats al turisme.
• Metròpoli del sud: Conurbanització formada entre Tarragona, Reus i Valls. Constitueix la segona àrea metropolitana del país i integra moltes altres poblacions menors del Camp de Tarragona.
• Catalunya central: Caracteritzada per àrees àmplies que defineixen les respectives capitals comarcals, i les modestes agrupacions que engloben nuclis amb un cert dinamisme industrial o bé una afinitat territorial.
• Ciutat de Lleida: Per les seves dimensions i per l'ampli territori que centralitza es consolida com a gran centre. Dins de l'àrea d'influència lleidatana cal assenyalar la relació que s'estableix al voltant de la indústria agroalimentària.
• Resta del territori: Es caracteritza per l'absència d'una xarxa urbana consolidada.

Vocabulari

Termes 1

• Estereoscopi: Instrument òptic utilitzat en fotointerpretació, format per dues lents que, en observar dues fotografies aèries del mateix lloc fetes des de punts diferents, permet visualitzar-les en tres dimensions.
• Factoria: Lloc comercial fundat en el litoral d'un territori per procedir al comerç o a l'intercanvi de mercaderies amb els pobles autòctons de la zona. Solen situar-se en un lloc de la costa que tingui port i sigui de fàcil defensa (illa pròxima al litoral, península...).
• Franja o àrea rururbana: Zona indeterminada, de transició, situada entre la ciutat i el camp, que presenta caràcters de l'una i de l'altre. S'hi barregen els usos, les funcions i les activitats agrícoles amb les urbanes.
• Hàbitat: Localització de les construccions i estructures humanes en l'espai, en relació amb els diferents elements del paisatge, tant físics com humans. En ecologia s'utilitza per a referir-se al medi ambient propi d'un individu, espècie, comunitat o ecosistema.
• Hinterland: Àrea d'influència d'un port, que abasta la zona terrestre les activitats econòmiques de la qual es relacionen amb aquest port.

Termes 2

• Barri: Sector urbà, mínima unitat en què es divideix una ciutat, que presenta unes característiques de tipus funcional i social que el singularitzen i el diferencien de les zones veïnes.
• CBD: Barris dedicats exclusivament als negocis, les finances i el comerç.
• Ciutat dormitori: Aglomeració urbana que té com a única funció la residencial, en estar mancada d'infraestructures bàsiques per a la població. Van un cop acabada la jornada laboral.
• Metròpoli: Ciutats que fundaven noves ciutats o colònies. En l'actualitat, es designa a les ciutats postindustrials que sobresurten com seus de govern o per la seva activitat comercial o industrial. I que poden influir sobre altres ciutats més petites.
• Periurbanització: Expansió del creixement urbà, desplaçament de la població o d'algunes funcions urbanes cap a la perifèria.
• Planificació urbana: Estructuració i organització del territori urbà a partir del seu estudi, analitzant les seves funcions, el creixement de la població, el dels municipis adjacents, etc.
• Raval: Barri situat a l'extraradi del recinte d'una població.
• Rehabilitació: Conservació dels edificis o barris ja existents en una ciutat amb la finalitat de millorar les condicions de vida dels seus habitants.
• Reurbanització: Enderrocament de les àrees més deteriorades d'una ciutat i construcció en aquestes de nous habitatges, comerços, etc., amb l'objectiu d'adaptar la ciutat a les noves necessitats.
• Xarxa urbana: Conjunt jerarquitzat de ciutats que integren un territori o un Estat.