Què estudia la paleontologia?

La paleontologia estudia els fòssils, que són restes d'éssers vius o de les activitats que feien. Permeten establir sèries que mostren com han evolucionat els organismes.

Què diferencia el lamarckisme del darwinisme?

Lamarck proposava que els caràcters adquirits es transmetien als descendents, amb exemples com les girafes. Darwin defensava que la selecció natural preserva els individus més adaptats a l'entorn.

Quina és la teoria de la recapitulació?

Segons aquesta teoria, els embrions presenten òrgans dels seus antecessors que l'individu adult després no té. Això permet confirmar de quin antecessor prové.

Evolució biològica: proves, teories i hominització

Resumen

El document repassa les proves de l'evolució biològica (paleontològiques, bioquímiques, embriològiques i biogeogràfiques), les principals teories evolutives des del fixisme fins al neodarwinisme i el procés d'hominització. Un estudiant hi trobarà com s'explica l'especiació i quins són els trets clau de l'evolució humana.

Puntos clave

La paleontologia estudia els fòssils i permet establir sèries evolutives i formes intermèdies.
Les proves bioquímiques i embriològiques suggereixen un origen comú: com més semblança molecular o embrionària, més parentiu evolutiu.
Darwin i Wallace proposen la selecció natural: sobreviuen els més adaptats al canvi del medi.
El neodarwinisme afegeix que la variabilitat prové de les mutacions de l'ADN, la reproducció sexual i l'entrecreuament durant la meiosi.
L'especiació necessita variabilitat, una barrera geogràfica que origini una barrera reproductiva i condicions ambientals diferents.
Els tres aspectes clau de l'hominització són el bipedisme, l'augment de la capacitat cranial i la diversificació de la dieta.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Proves de l'Evolució Biològica

Proves Paleontològiques

La paleontologia és la ciència que s’encarrega d’estudiar els fòssils. Aquests són restes d’éssers vius o de les activitats que feien.

Aquests fòssils ens ajuden a establir sèries que ens permeten observar les variacions que han tingut els organismes i, per tant, com han evolucionat al llarg del temps.

L’existència de formes intermèdies ens permet connectar grups d’organismes diferents. Ex: aus i rèptils.

Proves de Bioquímica

Consisteixen en analitzar i comparar les molècules que tenen els éssers vius. Això suggereix que tots els éssers vius tenen un mateix origen molecular. Si comparem molècules d'ADN, aquelles que presenten més similitud són del mateix parentiu, evolutivament parlant.

Proves d'Embriologia

Es realitza un estudi comparatiu del desenvolupament embrionari.

Com més semblança existeix fins als últims estadis de desenvolupament embrionari, més gran és la semblança evolutiva.
Teoria de la recapitulació: Els embrions presenten òrgans dels seus antecessors que l’individu adult després no té. Això permet confirmar de quin antecessor prové.

Proves de Biogeografia

Els organismes que geogràficament tenen una certa proximitat tenen més possibilitats de tenir un vincle evolutiu.

L’aïllament geogràfic afavoreix l’aparició de noves espècies.

Les Teories Evolutives

Fins al segle XIX no es creia en teories evolutives, sinó en el fixisme, que sostenia que l’evolució dels éssers vius era immutable i no canviava. Aquesta teoria va ser proposada per Aristòtil i Plató.

Més endavant, l’Església també va recolzar aquesta teoria, juntament amb la teoria del creacionisme, que afirmava que tot havia estat creat per Déu.

Passats uns anys, Lamarck va proposar una teoria de l’evolució, tot i que amb exemples erronis. Exemples: les girafes (si es fa servir molt un òrgan, es desenvolupa, i si no es fa servir, s’atrofia); els caràcters adquirits (si una persona fa servir molt alguna part del seu cos, el seu fill naixerà amb aquesta mateixa part del cos més desenvolupada).

D'aquestes dues teories, la població va decidir acceptar la primera (fixisme/creacionisme) i rebutjar la segona (Lamarckisme).

La Teoria de Darwin

La teoria de Darwin va coincidir amb la de Wallace. El seu punt central és que en les espècies hi ha variabilitat i que hi ha una selecció natural: davant d’un canvi del medi, sobreviuen els més adaptats, i aquests són els que deixaran descendència.

Neodarwinisme, Teoria Sintètica o Gradualisme

Aquesta teoria demostra la no herència dels caràcters adquirits, segons Weismann.

En segon lloc, recolza les idees de Mendel sobre les lleis de l’herència dels caràcters. També incorpora les aportacions de De Vries, el qual atribueix la variabilitat a les mutacions de l’ADN.

El neodarwinisme manté en general les mateixes idees del darwinisme, però afegeix que la variabilitat prové de les mutacions de l’ADN, la reproducció sexual i l’entrecreuament durant la meiosi.

L'Especiació segons el Neodarwinisme

Hi ha d’haver variabilitat dins de l’espècie.
Ha d’aparèixer una barrera geogràfica que origini una barrera reproductiva.
En la regió on es troben, hi ha d’haver condicions ambientals diferents.
En cada regió o zona, sobreviuen els més adaptats, de manera que cada població té característiques genètiques diferents.
Apareixen espècies diferents.

El Procés d'Hominització

Ordre taxonòmic: animal, cordats, mamífers, primats, homínids, homo, Homo Sapiens.

Es creu que es va originar fa 5.000.000.000 d’anys i inclou tres aspectes clau:

Bipedisme

Dins del bipedisme s'observa la columna vertebral sinuosa, el foramen magnum (orifici pel qual es centra la columna vertebral al crani), el polze del peu deixa d’estar oposat, i s’alliberen les mans, facilitant la manipulació d’objectes.

Augment de la Capacitat Cranial

Es produeix un augment progressiu de la capacitat cranial en les diferents espècies d’homínids. Les primeres espècies tenien una capacitat cranial de 450 cm³, i actualment nosaltres tenim una capacitat de 1500 cm³.

Diversificació de la Dieta

La mandíbula deixa de tenir forma d’U i adquireix una forma parabòlica. L’esmalt de les dents es va fer més gruixut, amb molars.