Etapes de l'aprenentatge de l'escriptura infantil: de les escriptures presil·làbiques a les alfabètiques

Resumen

El document descriu les etapes pel qual passa l'infant quan aprèn a escriure, des de les marques gràfiques sense valor fonètic fins a la producció alfabètica. Explica les hipòtesis que l'infant elabora en cada fase i els errors típics que apareixen en la transició cap a una ortografia convencional.

Puntos clave

Les escriptures presil·làbiques inclouen les indiferenciades, en què l'infant imita l'escriptura adulta amb gargots i formes no icòniques.
Les escriptures diferenciades busquen diferències entre escriptures i es basen en hipòtesis de quantitat, de varietat interna i de varietat externa.
En l'escriptura sil·làbica, cada síl·laba oral rep una grafia; més tard, la grafia correspon al so convencional de la vocal o consonant.
L'escriptura sil·làbico-alfabètica és una transició en què s'escriuen més grafies per síl·laba, i pot semblar que hi falten lletres.
En l'escriptura alfabètica, s'estableix la correspondència entre sons i grafies, però encara poden aparèixer errors amb síl·labes inverses, travades i complexes.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Escriptures presil·làbiques

Indiferenciades

L'infant escriu com a imitació o reproducció dels trets de l'escriptura adulta. Utilitza marques gràfiques que la simulen: gargots, palets, rodonetes, ganxos i altres formes no icòniques.

L'infant ja distingeix l'escriptura del dibuix en general i sovint la defineix per oposició: escrit és tot el que no és dibuix.
Utilitza la mateixa sèrie de grafies, sigui quin sigui l'enunciat.

Diferenciades

L'escriptura esdevé una producció formalment regulada per crear diferències. A objectes o paraules diferents, corresponen escriptures diferents. L'infant elabora les següents hipòtesis:

De quantitat: hi ha d'haver un mínim de caràcters perquè el text tingui significat.
De varietat interna: hi ha d'haver diferents caràcters, ja que moltes lletres iguals no diuen res.
De varietat externa: hi ha d'haver diferències objectives entre escriptures perquè diguin coses diferents.

S'utilitzen lletres inventades, conegudes o del propi nom amb diferents combinacions.

Escriptures sil·làbiques

Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula:

Comença quan es descobreix la relació entre l'escriptura i la pauta sonora.
Hipòtesi quantitativa: per cada síl·laba oral s'assigna una grafia (sense valor convencional).
Hipòtesi qualitativa: la grafia correspon al so convencional de la vocal o consonant d'aquesta síl·laba.
És més habitual que escriguin les vocals, ja que en són el nucli i són més rellevants en la jerarquia fònica.

Escriptures sil·làbico-alfabètiques

Escriptura com a producció controlada per la segmentació sil·làbico-alfabètica:

Comencen a escriure més d'una grafia per a cada síl·laba.
Sembla que s'han deixat lletres, però es tracta d'una transició de la concepció sil·làbica a l'alfabètica.

Escriptures alfabètiques

Escriptura com a producció controlada per la segmentació alfabètica exhaustiva. S'estableix i generalitza la correspondència entre sons i grafies amb valor sonor convencional:

Encara poden aparèixer problemes amb síl·labes inverses (VC: “setudi” per “estudi”), travades (CCV, CVC: “patit” per “partit”) i complexes (amb dígrafs: “iuna” per “lluna”).
L'infant té un bon domini del codi, però encara li falta aprendre bona part de l'ortografia.

Preguntas frecuentes

Què és una escriptura indiferenciada?

És la primera fase, en què l'infant escriu imitant l'escriptura adulta amb marques gràfiques com gargots, palets i rodonetes, sense correspondència amb el so. Ell sol distingir l'escriptura del dibuix, però no té encara criteris per diferenciar uns textos d'uns altres.

Què és l'escriptura sil·làbica?

És l'etapa en què l'infant escriu una grafia per a cada síl·laba oral. Al principi aquesta grafia no té valor convencional, però després hi correspon el so de la vocal o consonant. Solen escriure primer les vocals perquè són el nucli de la síl·laba.

Per què els nens escriuen 'setudi' en lloc de 'estudi'?

És un error propi de l'escriptura alfabètica en les síl·labes inverses (VC). L'infant domina el codi de correspondència entre sons i grafies, però encara no ha après bona part de l'ortografia de la llengua.