Vora el barranc dels algadins comentari de text

-Comentari del poema "Vora el barranc dels Algadins" de Teodor Llorente Markplank

-

Teodor Llorente i Olivares

- [València, 7 gen. 1836 — València, 2 jul. 1911]

- Poeta, periodista i polític.

-En català seguí els tòpics jocfloralescs,

Comentari

El barranc dels Algadins és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencíà. En l’època de Teodor Llorente, era un autèntic barranc, ara és un pla dedicat al conreu dels tarongers i travessat per sèquies.

-El poema és una exaltació de la vida natural: mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida, i protagonitzen una desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de vida.

-La composició poètica està estructurada en quatre cobles de vuit versos octosíl·labs amb esquema de rima consonant 8a/8b/8b/8a/8a/8c/8c/8a.

-El poema és una descripció del que hi ha al voltant del barranc dels Algadins.

-El poema es una oda a la terra de la infància.

-A la segona estrofa descriu les palmeres que es troben vora el barranc. A la tercera parla del voltant del barranc, on la terra és fèrtil, hi ha molta aigua, etc.

-L’última estrofa és una mica nostàlgica, ja que tot el que ha passat continuarà passant, però ell no ho podrà veure.

Hi apareixen diverses figures retòriques:

• El mateix títol del poema es una anàfora

• Al quart vers "no té lo món millors jardins" hi podem observar una hipèrbole.

• Al desè i onzè vers "s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales lleugeres" veiem una al·literació de la vocal "e".

• Al divuitè vers "l'aigua corrent los camps anega" hi ha un hipèrbaton.

• Al divuitè i dinovè vers "l'aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega" hi ha una metàfora.

• Al vint-i-unè vers "Sona el tic-tac en los molins" hi ha una onomatopeia.

• Al vint-i-sisè vers "mourà demà les palmes l'aire" veiem un hipèrbaton.

• - Al trentè vers "dolços records i imatges belles" observem una personificació.

També podem destacar la repetició del vers "vora el barranc dels Algadins" al principi i al final de cada estrofa del poema. A banda, podem observar el tòpic literari "locus amoenus" ja que expressa una bellesa idealitzada del record de la terra de la seva infantesa.

La novel·la de la Renaixença: Narcís Oller

Realisme

-Apareix a la 2a meitat del Segle XIX a frança.

-Es un moviment artístic i literari que aparex de la concepció.

-conviu amb el plantejamnet intel·lectual de desig de coneixemnt cientifíc.

-El ralisme és el contrari al Romanticisme, la raó es l'únic instrument vàlid per la realitat.

-La novel·la relaista pretén mostrar els grans procesos de la societat de l'epoca.

-Els escriptors realistes volien aconseguir descripcions objectives i detallades amb llengües dúctil.

-PRNCIPALS AUTORS-

-Honoré de Balzac/La comèdie humaine.

-Charles Dickens/Oliver Twist.

-Benito Pérez Galdós/ Episodios nacionales.

Flaubert Madame Bovary.

-Naturalisme-

-El Realisme, es centra en la nova realitat social i urbana del Segle XIX.

-Sorgeir por l'influencia del positivisme al 1870 a França.

-Definit i teoritzat a França per Émile zola.

-La novel·la natiralista és una conseqüència fatal de l'evolució científica del segle.

-El Realisme era observador, perquè es limitava a descriure la superfície sense entrar en el fons.

-El Naturalisme experimenta perque volia descriure les lleis internes que regulen la realitat exterior.

-CARACTERISTICAS DE LA NOVEL·LA NATURALISTA-

-Objectivitat, no apinió.

-Metodo experimental.

-Estil descriptiu retrat realista impersonalitat del narrador i llengua adequada als personatges.