Vora el barranc dels algadins comentari de text

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,72 KB

 

¡Escribe tu texto aquí!

Comentari

El barranc dels Algadins és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencíà. En l’època de Teodor Llorente, era un autèntic barranc, ara és un pla dedicat al conreu dels tarongers i travessat per sèquies.


El poema és una exaltació de la vida natural: mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida, i protagonitzen una desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de vida.


La composició poètica està estructurada en quatre cobles de vuit versos octosíl·labs amb esquema de rima consonant 8a/8b/8b/8a/8a/8c/8c/8a.


Teodor Llorente i Olivares

[València, 7 gen. 1836 — València, 2 jul. 1911]


Poeta, periodista i polític.


Poeta i autor dramàtic en castellà en la seva joventut, la influència de Maríà Aguiló el decantà pel català (1857). Fou president (1880) i mantenidor (1866) dels Jocs Florals de Barcelona i mantenidor dels de València (1905), en què guanyà la flor natural (1879, 1887, 1907). Membre fundador de Lo Rat-Penat (1878) i president de l’entitat (1879-80), en la qual influí fortament. Contrari a la politització del catalanisme, aconseguí durant anys de mantenir el valencianisme dintre la docilitat culturalista, bé que fou conscient del fracàs —fins i tot en el pla cultural— de la seva posició regionalista.


La seva poesia en castellà seguí esquemes ROMàntics. En català —que gairebé sempre anomenà llemosí—, seguí els tòpics jocfloralescs, excepte en alguns poemes popularistes (amb poemes de motiu rural), entre els quals hi ha els més reeixits de la seva producció, gràcies, en bona part, a la seva habilitat en l’ús del llenguatge, aspecte que, en la major part dels poetes valencians (llorentinistes mimètics) coetanis, fallava.

Comprensió (pàg. 107 Trama). Respostes

1 L’anàfora és el mateix títol del poema, «Vora el barranc dels Algadins», que es repeteix a l’inici de cada una de les quatre estrofes. Aquest és el motiu del poema, el paisatge que idealitza el jo poètic a partir de la contemplació de l’indret. El poema és una oda a la terra de la infància.


2 a) Exemples d’elements naturals: el barranc, tarongers, jardins, cel, quatre palmeres, lo vent, teuladins, l’aigua, els camps, el sol, l’arròs, brins verdosos, ànecs silvestres i horts. És una natura que es presenta, en molts casos, personificada i amb tota una sèrie d’adjectius amb connotacions positives:

  • serena,

  • agradable,

  • acollidora,

  • alegre.

Tema i estructura

Una de les composicions que la crítica ha coincidit a assenyalar com una de les més belles i significatives és el poema Vora el barranc dels Algadins (1903). El poema està dotat d’una extraordinària bellesa d’imatges, lirisme i musicalitat, que a la suprema descripció paisatgística incorpora elements personals com el record i la transcendència.


El poema és una descripció del que hi ha al voltant del barranc dels Algadins.


A la segona estrofa descriu les palmeres que es troben vora el barranc. A la tercera parla del voltant

del barranc, on la terra és fèrtil, hi ha molta aigua, etc.


L’última estrofa és una mica nostàlgica, ja que tot el que ha passat continuarà passant, però ell no ho podrà veure.


En definitiva, l’autor mostra l’amor que té a la seva terra. Una terra, sens dubte, dotada d’una gran bellesa, que gràcies al poema és exaltada (mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida, i protagonitzen una desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de vida).

Hi apareixen diverses figures retòriques:

  • Al quart vers "no té lo món millors jardins" hi podem observar una hipèrbole.

  • Al desè i onzè vers "s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales lleugeres" veiem una al·literació de la vocal "e".

  • Al divuitè vers "l'aigua corrent los camps anega" hi ha un hipèrbaton.

  • Al divuitè i dinovè vers "l'aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega" hi ha una metàfora.

  • Al vint-i-unè vers "Sona el tic-tac en los molins" hi ha una onomatopeia.

  • Al vint-i-sisè vers "mourà demà les palmes l'aire" veiem un hipèrbaton.

  • - Al trentè vers "dolços records i imatges belles" observem una personificació.

També podem destacar la repetició del vers "vora el barranc dels Algadins" al principi i al final de cada estrofa del poema. A banda, podem observar el tòpic literari "locus amoenus" ja que expressa una bellesa idealitzada del record de la terra de la seva infantesa


B) El barranc conforma un paisatge idíl·lic, en un entorn natural. És, per tant, un bon exemple de locus amoenus


3 a) Una hipèrbole (1a estrofa): «hi ha uns tarongers de tan dolç flaire / que per a omplir d’aroma l’aire, / no té lo món millors jardins».


B) Una sinècdoque (1a estrofa): «jo tinc l’ànima presa». Pren la part pel tot (l'ànima per tot ell)


c) Alguna personificació (al llarg del poema): vers 11: «lo vent, batent ales lleugeres»; vers 27: «li donaran los horts son flaire»; vers 29: «lo mas guardarà dins / dolços records i imatges belles».


D) Metàfora (3a estrofa): «en sos espills [camps negats] lo sol llampega»


E) Onomatopeia (3a estrofa): «sona el tic-tac»


f ) Algun mot o expressió propis del valencíà: espills, gojar...


4 En els versos 5-7 apareix la primera referència a la infància del jo poètic: «el mas té dins / volguts records de ma infantesa; / per ells jo tinc l’ànima presa / vora el barranc dels Algadins». A la segona hi ha una referència més indirecta: «Qui oir pogués sa xiscladissa», que ens indica la llunyania física del poeta i, doncs, el fet que tot el poema recrea una vivència del passat. El paisatge de la infantesa es converteix en el paisatge del record, un locus amoenus idíl·lic viscut i que només pot perdurar en el record: «jo no podré gojar ja d’elles».


Resposta correcta: c.

Entradas relacionadas: