Estructures de mercat: competència perfecta, monopoli, oligopoli i competència monopolística
Estructures de mercat
Les estructures de mercat es caracteritzen pel nombre de productors i demandants que hi ha en un mercat, pel grau de concentració, per les barreres d'entrada i pel grau d'homogeneïtat dels productes.
Grau de concentració
El grau de concentració mesura el nombre d'empreses i de demandants que hi ha en un mercat. Un mercat és concentrat quan hi ha poques empreses i dispers quan n'hi ha moltes. El que determina el grau de concentració són les economies d'escala en relació amb la demanda del mercat. El GC (grau de concentració) es calcula com el percentatge de vendes de les 3 o 4 primeres empreses sobre les vendes totals del mercat.
Barreres d'entrada
Les barreres d'entrada són la facilitat (o dificultat) per entrar i sortir d'un mercat.
Grau d'homogeneïtat
El grau d'homogeneïtat depèn de si existeixen productes substitutius. En un mercat homogeni, tots els productes són iguals.
Competència perfecta
- Grau de concentració: infinites empreses que ofereixen un bé, que accepten el preu (preu determinat pel mercat).
- Barreres d'entrada: lliure entrada i sortida (sense barreres).
- Beneficis: ordinaris a llarg termini. És un mercat molt eficient, amb un cost mínim de producció, que elimina les empreses ineficients.
- Grau d'homogeneïtat: productes perfectament substitutius (grau absolut).
Competència monopolística
La competència monopolística és com la competència perfecta, excepte en el grau d'homogeneïtat: els productes es diferencien amb la publicitat i la demanda és corba (demanda inclinada).
Hi ha pocs productors que s'enfronten a una gran quantitat de compradors, i per això són creadors de preu: busquen maximitzar beneficis, però depenen de la competència. La tendència és arribar a acords, i també a diferenciar el producte.
Quan hi ha un càrtel o col·lusió, el mercat es comporta com un monopoli, amb una guerra de preus com a competència perfecta o monopolística.
Grau d'homogeneïtat: guerra de preus, com en la competència perfecta (alt grau), o guerra de preus, com en la competència monopolística (baix grau).
Tipus d'oligopoli
- Càrtel: les empreses acorden el preu o la producció i es reparteixen el mercat.
- Demanda independent: les decisions d'una empresa oligopolística no influeixen en la demanda de l'altra empresa oligopolística.
- Empresa líder: una empresa domina i marca les pautes que la resta segueix (pot donar lloc al dumping, quan una empresa ven per sota del seu cost).
- Demanda trencada: si una empresa baixa el preu, les altres també.
Barreres d'entrada: fortes, amb grans inversions. Les estratègies (publicitat, tecnologia, I+D+i, excés de capacitat de producció) són amenaces per als nous entrants.
Monopoli
Hi ha una única empresa, que és fixadora de preu (o de quantitat), amb un ingrés marginal decreixent. Les barreres d'entrada són fortíssimes.
Tipus de barreres
- Naturals o econòmiques: economies d'escala tan grans que una única empresa pot abastar tota la demanda.
- Legals: l'Estat concedeix el monopoli de producció o de prestació del bé a una empresa.
- Tecnològiques: l'empresa controla un factor de producció clau, com una matèria primera.
Mètodes de discriminació de preus
- Discriminació de primer grau: tothom paga el màxim que està disposat a pagar.
- Discriminació de segon grau: el productor fixa els preus per trams de consum.
- Discriminació de tercer grau: el monopolista fixa un preu diferent per a cada grup de consumidors (per exemple, consumidor disposat a pagar més per qualitat).
Fallades del mercat
Externalitats
Una externalitat es produeix quan un agent econòmic es veu afectat per l'acció d'un altre sense relació directa amb ell. Sorgeix perquè el cost social és diferent del cost individual.
Solució: internalitzar l'externalitat (convertir el problema extern en intern).
- Control directe: establir normes i instruccions que regulin l'activitat, quotes, inspeccions i multes.
- Control indirecte: incentius perquè es tingui en compte el cost social, com els permisos transferibles de contaminació.
Béns públics
- No rivalitat: el consum d'un no afecta el consum d'un altre.
- No exclusió: no es pot evitar el consum sense pagar.
Recursos comuns: si hi ha rivalitat però no exclusió.
Béns socials: béns que tothom té sense pagar.
Béns preferents: béns que tothom ha de consumir o no, tot i que algú no en vulgui.