Estils Arquitectònics del Segle XIX i XX: Del Neogòtic al Racionalisme
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,36 KB
Estils Arquitectònics del Segle XIX i XX
Historicisme
El Neogòtic
Va ser el corrent historicista més important i es va desenvolupar a principis del segle XIX. Eren contraris a l’alteració del paisatge i de la vida humana a causa de la industrialització i proposaven una recuperació dels valors de l’art gòtic. D’aquest art no només admiraven la bellesa formal, sinó també la seva lògica constructiva.
El Neoegipci
Va ser un estil historicista que va impulsar la creació d’edificis amb esfinxs, columnes palmiformes i lotiformes.
El Neoindi
Aquest estil historicista s’inspirava en l’estètica de la Índia exòtica que els britànics acabaven d’incorporar al seu nou Imperi. A les cúpules bulboses i als entramats en sebka d’estil musulmà, s’hi afegeix l’ús de nous materials, com el ferro, que formen les seves columnes. El principal impulsor del neoindi a Gran Bretanya va ser l’arquitecte John Nash, i la seva obra més emblemàtica va ser el Pavelló Reial de Brighton.
Exemples d'Arquitectura Historicista
- Neogòtic: Estil inspirat en l’art gòtic, que va aparèixer a Gran Bretanya a finals del segle XVIII i es va expandir per Europa en el segle XIX, impulsant la restauració i finalització de catedrals gòtiques.
- Neomudèjar: Estil que es va desenvolupar sobretot a la Península Ibèrica en el segle XIX, i que es va utilitzar principalment en la construcció de places de braus.
- Neobarroc: Estil que imita l’art barroc i que es va desenvolupar a la segona meitat del XIX. Va tenir com a obra més rellevant l’Òpera de París de Charles Garnier.
Altres Estils Arquitectònics
Arquitectura del Ferro
Estil que es va desenvolupar en el segle XIX a diversos països europeus i que es caracteritza per la utilització massiva dels nous materials vinculats a la Revolució industrial, com el ferro, el vidre, el formigó armat i l’acer.
Arts & Crafts
Moviment artístic que va aparèixer a Gran Bretanya en el segle XIX impulsat per William Morris i que pretenia una recuperació de l’artesania en la producció d’objectes decoratius i mobles. Va esdevenir un antecedent del modernisme.
Modernisme
Estil pictòric, arquitectònic i sobretot decoratiu, que es va desenvolupar a finals del XIX i principis del XX a diversos països d’Europa. Va destacar especialment en els treballs de ceràmica, vidre, mobiliari, joieria i cartells. Es caracteritza per fomentar un decorativisme basat en la línia ondulant i temes florals.
Racionalisme
Estil arquitectònic del període d’entreguerres (1919-1939) que tenia com a prioritat la funcionalitat dels edificis, més que el seu aspecte decoratiu. Utilitzava formes simples en la construcció, com ara cubs, cons, esferes, cilindres i piràmides.
Arquitectura Orgànica
Estil arquitectònic del segle XX caracteritzat per edificis de formes orgàniques, perfectament integrats en la natura que els envolta.
Arquitectes Destacats
Arquitectura del Ferro
- Joseph Paxton: Arquitecte britànic del segle XIX.
- Gustave Eiffel: Arquitecte francès del segle XIX.
Neogòtic
Charles Barry: Arquitecte britànic del segle XIX.Escola de Chicago
Louis H. Sullivan: Arquitecte nord-americà del XIX.Arts & Crafts
William Morris: Pintor, decorador, poeta i crític britànic del segle XIX.Modernisme Català
- Antoni Gaudí: Arquitecte de finals del XIX i principis del XX.
- Lluís Domènech i Muntaner: Arquitecte de finals del XIX i principis del XX.
- Josep Puig i Cadafalch: Arquitecte de finals del XIX i principis del XX.
Racionalisme
- Walter Gropius: Arquitecte alemany del segle XX, fundador i director de la Bauhaus.
- Mies Van der Rohe: Arquitecte alemany del segle XX, director de la Bauhaus.
- Le Corbusier: Arquitecte suís del segle XX, pertanyent a l'arquitectura funcionalista.