Anàlisi comparativa de la Capella Scrovegni i el Retaule de l'Esperit Sant

Capella degli Scrovegni (Arena)

Fitxa Tècnica

• Autor: Giotto di Bondone
• Cronologia: 1304-1306
• Tècnica: Fresc
• Mides: 900 m2
• Estil: Italogòtic
• Tema: Religiós
• Localització: Pàdua (Itàlia)

Estil

L'estil de la Capella Scrovegni es troba a mig camí entre el gòtic, ja decadent, i el renaixement, en les seves fases inicials; se l'anomena italogòtic. La temàtica de la pintura italogòtica era religiosa per sobre de tot, i rebia la simetria i el hieratisme com a influències bizantines. Les figures estaven dotades de volumetria i corporeïtat, més realistes gràcies a la introducció de l'estudi anatòmic dels personatges. A través de les obres, especialment del gest i la mirada, es transmetia una voluntat comunicativa. L'italogòtic va ser també el primer estil que va començar a experimentar amb la perspectiva, incloent fons arquitectònics o paisatgístics. A més, es volia manifestar l'estat d'ànim dels personatges i s'era molt minuciós en el tractament de vestidures i gestos. En general, es van humanitzar les escenes religioses.

Anàlisi Formal

Els frescos decoren tot l'interior, tant els murs com la volta de canó. A la paret esquerra (nord) hi trobem 3 registres i un sòcol, dividits per 6 panells, separats entre si per franges amples que simulen marbres de colors. En el sòcol es repeteix l'efecte del marbre. A la paret dreta (sud) s'hi troben, igualment, 3 registres i un sòcol. En comptes de 6 panells, n'hi ha 5, aquest cop separats per finestres d'arc de mig punt. Tot el conjunt està format per 37 escenes i 2 arquitectures pintades. Els colors són molt matisats, amb clar predomini del blau, i busquen l'harmonia i l'equilibri. Les pinzellades i l'estil és homogeni. Hi ha algunes de les escenes que estan destruïdes i d'altres que es troben en mal estat, havent perdut els colors originals. L'estudi anatòmic de models reals es fa present en la corporeïtat de les figures, i es delimita el contorn amb una línia. Els personatges es diferencien nítidament dels fons, i els principals no estan representats amb l'ús de perspectiva jeràrquica, sinó que són del mateix tamany que la resta. Les expressions i els gestos revelen l'estat d'ànim de les figures. La llum busca un efecte per donar sensació de perspectiva i crea ombres que donen volum a les imatges. A la volta de canó hi trobem un cel blau ple d'estrelles daurades i una sèrie de medallons, i està dividida per arcs torals. A la paret de la porta de l'entrada hi trobem un gran fresc que cobreix tota la superfície del mur i on s'hi mostra el Judici Final. Està dividit en registres: àngels a la part del cel, Crist al centre amb els apòstols al costat, i els escollits i els condemnats a la part inferior.

Retaule de l'Esperit Sant

Fitxa Tècnica

• Autor: Pere Serra
• Cronologia: 1393-1394
• Tècnica: Pintura al tremp sobre fusta
• Dimensions: 146 x 96 cm
• Estil: Italogòtic
• Tema: Religiós
• Localització: Capella de l'Esperit Sant de la Seu de Manresa

Anàlisi Formal

El Retaule de l'Esperit Sant presenta un cromatisme suau, destacant sobretot el daurat dels fons (propi de l'escola sienesa) i els blaus i vermells de les robes. És el color qui predomina per sobre del dibuix per tal de modelar les figures, que es nota que encara no està prou desenvolupat. El Retaule segueix l'esquema típic dels retaules gòtics: carrer central amb les escenes principals i la crucifixió de Jesús; diversos carrers laterals amb escenes relacionades amb les principals; i un bancal o predel·la a la part inferior. Entre els carrers hi ha els muntants, que serveixen de separacions, i a dalt de tot de l'obra trobem un guardapols que recorre tota l'estructura, com si la protegís. En quant a la composició, al centre del retaule trobem l'escena de la Pentecosta, que és la que destaca més per les seves dimensions. Al centre de l'escena hi ha la Verge, l'únic personatge més gran que la resta, asseguda sobre un tron i amb un llibre als peus. En forma de colom descendeix sobre Maria i els apòstols, l'Esperit Sant llençant llengües de foc. A sobre d'aquesta escena trobem la coronació de la Verge, i a la part més alta del carrer central hi ha una imatge de la crucifixió, com a tots els retaules. Als carrers laterals es representen escenes de l'Antic Testament i del Nou Testament. A la banda dreta trobem la Creació del món, la Creació d'Adam, l'Anunciació, el Naixement de Jesús, la Adoració dels Mags i la Presentació de Jesús al Temple. A l'altre costat, banda esquerra, s'hi representen el Baptisme de Jesús, la Transfiguració, la Resurrecció, l'Aparició de Jesús als Apòstols, l'Ascensió de Jesucrist, i la Predicació de Sant Pere. L'escena de la predel·la representa la lamentació sobre el cos de Crist mort. Aquesta peça és una obra posterior i contrasta amb la resta de la composició pel dramatisme que presenta.