L'Art Bizantí: Del Vori a Santa Sofia

EL DELICAT TREBALL DEL VORI

L'art bizantí es va allunyar dels models de l'art clàssic. L'oblit del nu com a conseqüència de la irrupció de la nova religió i l'abandonament de la tradició pagana. Algunes obres, dedicades a l'emperador, es concreten en l'elaboració de riques peces d'orfebreria i esmalts litúrgics i els relleus de vori.

El vori, material molt utilitzat a Bizanci tant en objectes mobiliaris com en nombrosos díptics, tríptics i políptics consulars, obres de tipus commemoratiu on destaca el cònsol o magistrat. Remarcables els voris imperials, relleus on se solia combinar la imatge de l'emperador amb la de Crist; es volia ressaltar l'emperador com a representant de l'autoritat divina.

Des del punt de vista formal, els relleus escultòrics bizantins es caracteritzen per l'ús de figures disposades en actitud frontal, sense perspectiva o profunditat, amb poc dinamisme i emmarcades en composicions rígides i jerarquitzades. Transmeten una idea de solemnitat i luxe en el personatge representat.

LA RIQUESA DECORATIVA DELS MOSAICS I LA PINTURA

Els mosaics van enriquir i embellir els interiors de les esglésies cobrint-ne amb mosaic les parets, les voltes i les cúpules. Es van servir de les tècniques musivàries utilitzades amb una preferència especial per l'opus tessellatum i per l'ús de gamma cromàtica molt rica, on el daurat té una presència molt rellevant.

La iconografia és bàsicament religiosa: Crist triomfant (pantocràtor) - sempre a l'absis central - episodis bíblics relacionats amb la Mare de Déu, la vida de Jesús i les manifestacions de Déu als homes. També hi ha representacions de l'emperador acompanyat del seu seguici, de vegades en presència de figures divines o de sants.

Des del punt de vista formal, destaca la representació hieràtica, simètrica, plana i frontal dels personatges sobre fons daurats, es percep algun tipus d'element arquitectònic o paisatgístic.

La representació antinatural, situa els personatges fora de la realitat i del temps, i té, segons la concepció cristiana de l'època, una lectura simbòlica: ocupen l'espai que la Providència divina els ha assignat per l'eternitat.

En pintura destaca la il·luminació de les miniatures amb què s'il·lustraven els llibres i les icones. La icona és un quadre religiós sobre fusta amb les imatges de Crist, de la Mare de Déu o dels Sants Màrtirs. Crist i la Verge segueixen els mateixos paràmetres iconogràfics esmentats en relació al mosaic i atorguen la prioritat a la representació del caràcter espiritual i al simbolisme religiós de les imatges.

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE

Autor: Antemi de Tral·les (Tral·les, c. 475-534) i Isidor de Milet (Milet c. 480-540).

Cronologia: 532-537.

Tipologia: església

Materials: maó i marbre: interior, recobert amb mosaics.

Estil: Bizantí

Localització: Istanbul -antiga Constantinoble- (Turquia).

CONTEXT

L'emperador Justinià va encarregar a Antemi de Tral·les, autor d'un tractat sobre geometria, l'únic edifici construït per aquest geòmetra i teòric nascut a Turquia. Va tenir la col·laboració d'Isidor de Milet, reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l'acadèmia platònica, professor de les Universitats d'Alexandria i Constantinoble i autor d'un tractat sobre l'arquitectura de les voltes. Estava situada al costat del palau imperial i de l'hipòdrom.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Gran cúpula central, sostinguda per quatre contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres i el color vermell del maó aporta una visió bastant sòbria del temple, que contrasta amb la brillantor dels elements interns.

L'interior, presenta una planta basilical de tres naus. Comptava d'un atri d'entrada o nàrtex i un iconòstasi. Al centre de la nau hi havia 4 grans pilars que aixecaven la gran cúpula de 31m de diàmetre i 54m d'alçada. S'aguanta per 4 arcs de mig punt que defineixen 4 petxines; l'espai quadrat passa a un de circular, es disposaven semicúpules per repartir el pes a cada extrem aguantades per pilars i exedres. Al pis superior, com a tribuna, els alts càrrecs podien seguir la litúrgia. La llum penetrava a l'interior per grans obertures que hi havia en els murs, 40 finestres radials del tambor.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

L'antiga basílica no només estava en harmonia amb l'entorn, sinó que dominava estratègicament un dels accessos a l'estret del Bòsfor. Els minarets i els edificis annexos, aixecats quan el temple cristià va ser convertit en una mesquita, van donar al conjunt un aspecte una mica caòtic.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Justinià i la seva esposa van decidir construir un nou temple de dimensions colossals com a desgreuge a la Suesa Divina i alhora per fer ostentació del poder suprem de l'emperador com a representant de la potència política i militar de L'imperi.

Amb la conquesta dels turcs al 1453 va ser convertida en mesquita, a Santa Sofia, van erigir quatre minarets. Els musulmans van tapar amb una capa d'estuc la majoria dels mosaics i van afegir quatre plafons circulars amb inscripcions de L'Alcorà.

MOSAICS DE L'ABSIS DE LA CATEDRAL DE MONREALE

Autor: desconeguts

Cronologia: c. 1190

Tècnica: mosaic (opus tessellatum)

Estil: Bizantí

Tema: Religiós

Localització: Catedral de Monreale, Sicília