Espais industrials i matèries primeres a Espanya: recursos, energia i indústria

T6. Els espais industrials. La indústria i les matèries primeres

1. Els tipus de matèries primeres

Les matèries primeres són els recursos que la indústria transforma en productes semielaborats o elaborats.

A) Matèries primeres d'origen orgànic

Procedeixen de l'activitat agrícola, ramadera i forestal.

B) Matèries primeres minerals

S'extreuen de jaciments o àrees amb elevades concentracions de mineral:

• Minerals metàl·lics: es destinen a la indústria bàsica i mecànica. A Espanya, actualment, la seua producció és escassa.
• Minerals no metàl·lics o industrials: sal marina i sal gemma.
• Roques: pedra, arena i grava, i marbre.

2. Els problemes de la mineria

La mineria espanyola pateix nombrosos problemes:

• Problemes econòmico-socials: l'esgotament dels millors filons.
• Problemes mediambientals: la contaminació atmosfèrica, acústica, de les aigües i del sòl.

Les fonts d'energia

Les fonts d'energia són el recurs que proporcionen la força necessària per a dur a terme un treball. Espanya és un exemple de desequilibri i dependència energètica.

• A) Consum energètic: a Espanya s'ha incrementat des de l'inici de la industrialització.
• B) Producció interior d'energia: procedeix principalment de l'energia nuclear i del carbó.
• C) Autoabastiment energètic: la relació entre la producció interior i el consum és molt baixa.

1. Principals fonts d'energia primària

1.1. Carbó

El carbó és una roca estratificada combustible de color negre, formada per la descomposició de restes vegetals al llarg de milions d'anys.

• Alguns rics jaciments s'han esgotat i altres són de baixa qualitat.
• Ha disminuït la demanda.
• L'explotació és cara.
• L'entrada a la Comunitat Europea en va liberalitzar els preus, enfrontant-se al proteccionisme tradicional, i va obligar a realitzar una reconversió que ha suposat el tancament de nombroses mines.

La producció interior de carbó es localitza en 13 grans conques, com la asturiana, la lleonesa, la palentina, etc. El carbó es destina sobretot a les indústries siderúrgica i ciment, i a la producció d'electricitat en centrals tèrmiques.

1.2. Petroli

El petroli és un oli mineral, de color fosc, compost per una mescla d'hidrocarburs. Es forma per la descomposició i l'emmagatzematge en les capes geològiques d'animals i plantes que van viure fa milions d'anys.

El seu auge a Espanya es va produir a partir de la dècada del 1960, quan la indústria l'va adoptar com a font d'energia principal pel seu baix cost. El consum de petroli ha crescut davant la incessant demanda del transport. La producció interior de petroli és insignificant i es localitza a la costa mediterrània i Bruges. Requereix costoses importacions d'Orient Mitjà.

La destinació del petroli per a la producció d'electricitat en centrals tèrmiques es va reduir considerablement amb la crisi de 1975. La seua destinació principal és obtenir derivats per al transport i la indústria en refineries, i productes químics en indústries petroquímiques.

1.3. Gas natural

El gas natural és una mescla d'hidrocarburs gasosos, en la qual predomina el metà. La producció interior de gas és insignificant. La destinació del gas és l'ús calorífic en la indústria i les llars, i sobretot la producció d'electricitat en centrals tèrmiques convencionals.

1.4. Energia nuclear

• A) Energia nuclear de fissió: procedeix de la separació d'àtoms pesants. A Espanya, es va començar el 1969 i va créixer a partir de la crisi del petroli. El risc d'accidents, malgrat els sistemes de seguretat existents, i l'emmagatzematge d'un nombre creixent de residus radioactius d'activitat prolongada, que de moment es realitza a la mina d'El Cabril. La seua destinació principal és produir electricitat en huit centrals nuclears.
• B) Energia nuclear de fusió: està en experimentació.

1.5. Energia hidràulica

Procedeix d'un recurs renovable: l'aigua embassada en preses i llacs, que es fa saltar per canonades i mou turbines connectades a un generador que transforma la força mecànica en electricitat.

1.6. Noves fonts d'energia renovables

Procedeixen de recursos inesgotables, són netes i mostren una elevada dispersió que permet utilitzar-les en llocs diversos. El seu ús va començar a partir de la crisi del petroli. La producció d'energia a partir de fonts renovables ofereix condicions favorables. La seua destinació principal és produir energia elèctrica, tèrmica o mecànica.

• A) Minicentrals hidràuliques: són centrals de poca potència.
• B) Energia de biomassa: sorgeix de residus biològics agrícoles, ramaders i forestals. Aquests residus en cremar-se proporcionen energia tèrmica o elèctrica.
• C) Energia eòlica: utilitza la força del vent per a produir energia mecànica o elèctrica.
• D) Energia solar: usa el calor i la llum. Les centrals solars tèrmiques utilitzen plaques per a escalfar l'aigua i les calefaccions domèstiques.
• E) Energia geotèrmica: usa el vapor o l'aigua calenta subterrània.
• F) Energia mareomotriu.

2. Producció i consum d'electricitat

L'ús de l'electricitat a Espanya comença el 1875. Entre 1925 i 1960 es van crear nombrosos embassaments que en van incrementar la producció. Entre 1960 i 1985, el creixement va ser espectacular, gràcies a la construcció de grans centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears. Des de 1985, va canviant la forma d'obtindre-la, en la qual cobren importància la cogeneració i les energies renovables.

• A) La producció d'electricitat es realitza movent una turbina connectada a un generador.
• B) El consum d'electricitat s'utilitza per a moure motors, produir calor o fred, il·luminar, etc.

3. Els problemes i la política energètica

Els problemes energètics d'Espanya, a diferència d'altres països, són: l'elevada dependència externa, la reducció de la competitivitat econòmica i un fort impacte mediambiental. La política energètica actual la realitza l'Estat. Els objectius són:

• A) La seguretat en l'abastiment: tracta de minorar la dependència externa.
• B) La contribució de l'energia a la competitivitat econòmica: es tracta d'aconseguir reduint la despesa energètica mitjançant l'abaratiment dels preus.
• C) La reducció de l'impacte mediambiental: tracta de solucionar els nombrosos efectes negatius de la producció d'energia:
  • Contamina l'aire.
  • Produeix residus sòlids o radioactius.
  • Redueix la biodiversitat dels ecosistemes afectats.

Les mesures principals per a reduir aquests impactes són la disminució del consum energètic, la reducció dels contaminants i la inversió en el desenvolupament de tecnologies netes.

La indústria espanyola entre 1855 i 1975

1. Evolució històrica

1.1. El lent inici de la industrialització (1855-1900)

L'inici de la industrialització espanyola va ser més tardà que en altres països d'Europa occidental. Les causes d'aquest fet han portat a parlar de fracàs de la 1a Revolució Industrial.

1.2. El creixement del primer terç del segle XX

Es va produir un creixement industrial.

1.3. L'estancament durant la guerra i la postguerra

El creixement es va interrompre durant la Guerra Civil a causa de la destrucció d'indústries i durant la postguerra, a causa de l'adopció de la política autàrquica, basada en l'autosuficiència i en la restricció d'importacions.

1.4. El desenvolupament industrial (1960-1975)

El 1959 es va abandonar definitivament l'autarquia i la indústria va poder importar les matèries primeres i la maquinària. Comença aleshores un fort desenvolupament industrial.

2. La producció industrial 1855-1975

En el període 1855-1975 es van adoptar les innovacions tècniques de la 1a Revolució Industrial (màquina de vapor) i de la 2a (motors d'explosió i elèctrics).

• A) En la segona meitat del segle XX, la 1a revolució industrial va potenciar el sector siderometal·lúrgic, localitzat a Andalusia, Astúries i el País Basc.
• B) En el primer terç del segle XX i en l'època franquista:
  • Els sectors bàsics van ser impulsats a través de l'Institut Nacional d'Indústria.
  • Les indústries de béns de consum van créixer paral·lelament a l'augment del nivell de vida.
  • Les indústries de béns d'equipament van tindre un desenvolupament escàs fins a mitjan segle XX.

3. L'estructura industrial 1855-1975

• A) Sistema de producció: va ser divers. Les xicotetes fàbriques van mantindre sistemes tradicionals, mentre que les grans van adoptar, des del primer terç del segle XX, el sistema fordista.
• B) Grandària de les empreses: molt contrastada. Les xicotetes empreses eren majoritàries, i les grans empreses van créixer en l'època franquista.
• C) Endarreriment tecnològic i dependència externa:
  • L'endarreriment tecnològic va estar motivat per l'escassa inversió en tecnologia.
  • La dependència externa era triple: tecnològica, financera i energètica.
• D) Mà d'obra industrial: va augmentar i es va caracteritzar per la seua qualificació escassa.