Escola Mallorquina: Poesia, Classicisme i Miquel Costa i Llobera

L'Escola Mallorquina: Orígens i Context

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que just l'any següent deixa de publicar-se. Mitjorn es pot considerar el primer senyal d'identitat d'unes noves promocions d'escriptors que es designen amb el terme «Escola Mallorquina». Així doncs, anomenem «Escola Mallorquina» el grup d’escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. La tendència classicitzant d’aquest moviment influirà notòriament en el Noucentisme.

La situació política de les Balears és molt diferent de la catalana, la qual cosa fa absolutament inviable una actuació cultural com la que aleshores té lloc al Principat. Aquí no es produeix un fenomen com la Lliga Regionalista, ni hi ha cap institució autonòmica com la Mancomunitat. Tot el contrari, els primers decennis del segle XX continuen amb una situació caracteritzada pel centralisme i pel provincianisme. En això, per tant, Noucentisme i Escola Mallorquina són absolutament diferents, ja que són resultat de dos contextos que no tenen res en comú. Els mallorquins d’aquests anys no tenen un poder polític i social nacionalista que els doni suport. A més, la Mallorca de principis de segle era un país deficitari de tota mena d’infraestructures, on no s’havia produït una autèntica revolució industrial.

Temes Literaris i Característiques Clau

Aquesta situació de precarietat es relaciona amb un dels temes literaris més característics del moment: la idealització de l’illa no contaminada pel progrés, vist sempre des d’una perspectiva classicista i idealitzada. El predomini de la poesia paisatgística, així com l’abundància de proses del paisatge mallorquí, s’explica per una valoració compensatòria.

D'altra banda, la contenció que l’Escola Mallorquina persegueix porta a l’exclusió de molts temes. L’amor passional o la religió són absents en els nostres poetes, que substitueixen l’amor per la galanteria i la religiositat per la devoció popular.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• La línia clàssica de la contenció i l'equilibri.
• L'emoció que provoca el paisatge.
• El rigor per la forma i la musicalitat del vers.
• Restricció de temes i una percepció idealitzadora (amor i religió tractats superficialment, defugint l'emoció).
• L'humanisme mediterrani prové del classicisme de Costa i Llobera i del Noucentisme.
• Models d'autors clàssics: Horaci i Virgili.
• Referents contemporanis: Carducci i Leopardi.

Miquel Costa i Llobera: Vida i Obra

Miquel Costa i Llobera (1854 - 1922) va néixer en el si d’una família de senyors rurals. Va fer estudis de dret a Barcelona, on es va interessar per la Renaixença, i a Madrid, però va tornar a Mallorca. Va participar als Jocs Florals, però finalment es va dedicar de ple al ministeri sacerdotal.

Costa i Llobera és considerat un dels millors poetes catalans de tots els temps. La seva obra es pot definir com a bella, elegant i reservada, amb un predomini del bon gust i de la mesura. Hi domina el sentit religiós i el paisatgístic.

Etapa de Joventut: Poesies

La seva obra s’inicia amb una antologia Poesies, on destaquen la maduresa i la seguretat creadora, a més de la perfecció formal i la intensitat lírica. És l’etapa romàntica de la seva producció, inspirada en Victor Hugo i Lamartine.

Etapa de Maduresa: Horacianes i Classicisme

En aquesta etapa, Costa i Llobera es planteja l’adaptació de les formes mètriques clàssiques a la llengua catalana i substitueix la rima romàntica pel ritme clàssic. Forma part d’aquesta etapa el recull Horacianes (1906), que esdevé el model del classicisme dels noucentistes. Està inspirada en el poeta Horaci, invoca els clàssics com a model de perfecció formal i de puresa de visió en contraposició a la poètica romàntica. Dins d’aquest recull destaca “L’heroi”, un poema més modernista.

Altres Obres Destacades

• Visions de Palestina (1908): La darrera obra que publica, formada per 26 proses.
• Lo pi de Formentor (1875): Un cant a l’arbre solitari que roman dalt un penyasegat.
• De l’agre de la terra (1879): Un volum que recull tres poemes narratius.