Tirant lo Blanc: L'obra mestra de Joanot Martorell

El 1490 s'imprimeix a la ciutat de València la primera edició de Tirant lo Blanc. El seu autor, Joanot Martorell, la va presentar com una traducció, recurs molt utilitzat en aquella època. Tirant lo Blanc narra la història d'un cavaller diferent de la idea que se sol tenir dels cavallers de ficció.

El món que reflecteix Martorell al Tirant inclou la major part de la vida, usos i costums de la noblesa valenciana al segle XV. El Tirant és una novel·la cavalleresca que es va salvar del foc en l'episodi de l'expurgació de la biblioteca d'El Quixot per la veracitat en els espais geogràfics i en els personatges, cosa que dona a l'argument més credibilitat.

La novel·la total i realista

És una novel·la realista perquè prescindeix d'aspectes inversemblants i meravellosos propis de les novel·les de cavalleries. Tirant lo Blanc ens mostra un marc geogràfic conegut: Anglaterra, Sicília, Grècia i el nord d'Àfrica. Els herois tenen valentia i força, però dins d'uns límits estrictament humans. La vida quotidiana s'expressa al Tirant amb tota la seua varietat; així, hi trobem béns luxosos o grans banquets al costat de la fam de les ciutats en guerra.

Múltiples dimensions de l'obra

• Novel·la històrica: Respon amb prou fidelitat a un personatge històric i real (Roger de Flor, capità dels Almogàvers, que com el mateix Tirant arriba a Cèsar de l'Imperi Grec).
• Novel·la amorosa: L'amor és tan important com els fets cavallerescos i militars. Tirant s'enamora i, quan és interrogat pel seu cosí Diafebus, només és capaç de contestar que està enamorat i posar-se a plorar.
• Novel·la eròtica: L'amor apareix en la seua part eròtica; apareixen escenes sensuals i el sexe és tractat d'una manera innovadora.
• Novel·la psicològica: La complexitat i diversitat dels personatges ens permet parlar d'una novel·la psicològica, on els personatges no estan invariables al llarg de l'obra, sinó que evolucionen i tenen conflictes i contradiccions.
• Novel·la costumista: És un tractat sobre usos i costums de l'època, amb dades sobre les classes socials, les institucions, aspectes econòmics, la moda i fins i tot el preu dels vestits.
• Novel·la militar: El llibre és una exposició sobre l'art de la guerra: duels, tornejos, formes de guerra al mar, al camp i a la ciutat. El repertori estratègic és inesgotable.

Personatges de carn i ossos

Els personatges són éssers de carn i ossos completament allunyats dels arquetips convencionals:

• L'Emperador: La dignitat imperial desapareix i es converteix en un personatge frívol, burleta i amant dels plaers.
• L'Emperadriu: És la figura de més complexitat psicològica. La seua imatge pública d'honestedat contrasta amb l'adulteri que comet amb Hipòlit, parent de Tirant, a qui identifica subconscientment amb el seu fill mort.
• La Viuda Repostada: De moralitat rígida, capaç de causar la desventura de tots per tal d'eixir-se'n amb la seua. Acaba trastornada.
• Plaerdemavida: Donzella de palau, astuta i desvergonyida. És una figura contradictòria: practica l'alcavoteria però és el personatge més passiu en el terreny amorós.
• Carmesina: Una xica molt jove que busca preservar la seua virginitat. La seua bellesa respon als cànons gòtics (pell blanca, cabells daurats), però gaudia de bon apetit i era coqueta.
• Tirant lo Blanc: Model de virtuts cavalleresques però amb defectes i limitacions. Encara que sempre ix vencedor, no té poders sobrehumans: pot resultar ferit o caure del cavall. No mor en una gloriosa batalla, sinó d'un refredat després de fer testament.