El Modernisme literari: característiques i gèneres

La literatura modernista

La recerca de l'art total

Els autors modernistes incorporen tècniques pròpies d'altres manifestacions artístiques, com ara procurar la musicalitat de les paraules o fer descripcions molt coloristes. El teatre fou el gènere més propici a aquesta experimentació en fer-hi participar les arts plàstiques i la música.

• Tensions socials: La reproducció de les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa.
• Tècnica descriptiva impressionista: L'artista vol suggerir com són les persones, els llocs i els objectes des del seu punt de vista i segons l'estat anímic.
• Sinceritat i verisme: L'autor vol contagiar els seus sentiments al públic lector mitjançant la descripció subjectiva dels personatges i dels objectes.
• Llengua: Defensa de la llengua moderna, però depurada de barbarismes i vulgarismes, encara que sense normativitzar.

La narrativa modernista

• L'heroi modernista: Un personatge enfrontat al medi social o natural, marginat, incomprès i solitari. Hi trobem la influència de Nietzsche i d'Ibsen. L'heroi lluita contra l'adversitat per autorealitzar-se, per redimir la societat o per transformar-la.
• Psicologia: Profunditat psicològica dels personatges.
• Subjectivisme: Per influència de l'impressionisme, la descripció de personatges, ambients i situacions és subjectiva i condicionada a l'estat anímic, amb una adjectivació molt rica, personificacions, antítesis i l'ús de l'estil indirecte lliure.
• Simbolisme: Hi són freqüents els elements simbòlics com noms de personatges, objectes o elements del paisatge.
• Estil: L'estil mascle o ferreny, nom que els modernistes van donar al llenguatge que feien servir a les narracions.

El teatre modernista

Hi ha dues tendències ideològiques que identifiquen l'actitud modernista:

El teatre regeneracionista

Seguint el model d'Ibsen, pretenia reproduir el conflicte individu-societat amb la posada en escena de problemes socials i laborals. Aquest teatre tenia una finalitat ideològica i va adoptar el realisme i el naturalisme. Destaca el dramaturg Ignasi Iglésias.

El teatre simbolista

Segueix el model del dramaturg Maeterlinck, que volia commoure l'espectador a partir del valor suggeridor dels elements posats en escena, més enllà de la simple aparença, amb personatges idealistes i d'una gran profunditat espiritual.

Adrià Gual fou el dramaturg més important d'aquest corrent. Va crear l'agrupació dramàtica Teatre Íntim i l'Escola Catalana d'Art Dramàtic en un intent de renovar el panorama dramàtic del seu temps. Obres més importants: Nocturn, Blancaflor, Misteri de dolor i Els pobres menestrals.

Santiago Rusiñol va conrear la narrativa, la prosa de viatge i la crítica artística, però sobretot va excel·lir en el teatre. La seua obra més coneguda és la versió teatral de L'auca del senyor Esteve.