L'Escola Mallorquina: Orígens i Característiques Literàries

Otras lenguas extranjeras4,97 KB

Escola Mallorquina: Orígens i Trets. Podríem definir l'Escola Mallorquina com un corrent literari que engloba tota l'obra en català dels poetes mallorquins a les primeres dècades del segle XX. Costa i Llobera i, sobretot, Joan Alcover són els poetes de l'Escola Mallorquina que són considerats els grans mestres d'aquest corrent. El seu punt de partida és la reacció antimodernista que coincideix amb el noucentisme tant estèticament com cronològicament. Les principals característiques de l'Escola Mallorquina són tres: la voluntat de perfecció formal, el nacionalisme tradicionalista i la contenció emocional. Aquesta estètica és molt semblant a la noucentista (recerca de l'obra ben feta, la mediterraneïtat, el classicisme, etc.). Això ens permet afirmar que l'Escola Mallorquina és la versió mallorquina del noucentisme.

Estructura Cap al Tard: és un recull de poemes escrits entre 1888 i 1908 que es pot dividir en quatre parts ben diferenciades:

  1. Cançons de la Serra: són poemes que parlen del paisatge, la tradició, el classicisme, la mediterraneïtat, l'equilibri i la contenció de sentiments. Aquestes són les característiques de l'Escola Mallorquina en estat més pur.
  2. Elegies: Joan Alcover posa els elements de l'Escola Mallorquina al servei de l'expressió del seu dolor. Les elegies es caracteritzen per l'expressió del dolor i l’enyorança a partir de l'elegia, que expressa un sentiment de dolor per alguna cosa que s'ha perdut, però no necessàriament ha de ser negatiu, ja que Joan Alcover, encara que se senti mort en vida, es reconcilia amb la vida a través de la poesia (amb ella recorda els seus fills i aquest és el seu consolat). Dins les elegies cal remarcar la simbologia de l'arbre, ja que, exceptuant Les Campanes, es presenta a totes les elegies. L'arbre representa la permanència enmig de la devastació. Però no només això, sinó també la permanència del dolor com a justificació de la vida d'un mateix, en la mesura que aquesta esdevé testimoni de la desgràcia.
  3. Endreces: consta de deu poemes dedicats a personatges significatius per a ell, entre els quals trobem a Costa, Maragall, Carner i Rusinyol.
  4. Vària: són quatre poemes sense classificació.


Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a Mallorca el 1854 i hi morí el 1926. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué cinc fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca. El 1909 fou proclamat Mestre de Gai i Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres Completes. Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és Les Balaguera.

Comparació: relació entre dos fets amb nexes comparatius d'acord amb una semblança real o imaginària - metàfora: identificació entre dos elements de manera que un reemplaça l'altre - antítesi: contraposició de dues expressions contràries - metonímia: ús d'una paraula per altra amb la qual guarda relació de significats - hipèrbola: exageració retòrica que deforma la realitat - asindetó: és l’omissió de la conjunció de coordinació entre diversos elements que poden anar units - hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic i sintàctic de les paraules - anàfora: repetir la mateixa expressió al principi d'un vers o d'una oració - sinestèsia: relacionar dues sensacions de camps sensorials diferents - paronomàsia: posar junts dos o més mots que es diferencien només per un fonema - onomatopeia: imitar sons naturals - al·literació: repetició d'un mateix so al llarg d'una composició - paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides - polisíndeton: és la repetició de conjuncions coordinades - personificació: és l'atribució de qualitats humanes a éssers inanimats, plantes o animals.

Descargar

PDF Word HTML