L'Època dels Reis Catòlics i el Renaixement a Espanya

1.1. El creixement demogràfic i econòmic

La desaparició de les grans epidèmies del segle anterior i la recuperació dels camps i els conreus van permetre un creixement continuat de la població. Una demanda més gran va impulsar l'augment de la producció agrícola que, de mica en mica, va anar sortint de l'estancament. Paral·lelament, les rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord van tornar a reprendre l'activitat. El desenvolupament del comerç va tenir com a conseqüència l'augment de la producció artesana i el creixement d'aquelles ciutats que eren centres comercials o ports importants com:

• Gènova
• Venècia
• Bruges
• Lisboa
• Londres
• Hamburg

Per poder efectuar els intercanvis, els mercaders necessitaven moneda i això va estimular l'explotació de les mines del centre d'Europa i la recerca d'una ruta marítima que els conduís fins a l'or del Sudan.

1.2. L'ascens de la burgesia

El creixement del comerç i de les activitats manufactureres va tenir com a conseqüència l'acumulació d'uns beneficis immensos a mans de la burgesia. El poder econòmic de la burgesia no es basava en la propietat de terres, com en el cas de la noblesa, sinó en la possessió de capital que invertia en activitats productives. D'aquesta manera van sorgir les primeres empreses capitalistes i es va iniciar l'anomenat capitalisme comercial, que es va desenvolupar fonamentalment a les ciutats vinculades a les rutes del comerç marítim.

1.3. L'enfortiment de la monarquia

La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats. Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits; així es va consolidar un nou model d'organització del poder que és la monarquia autoritària.

2.1. Unió de Castella i Aragó

A la mort del seu pare el 1479, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó i, en el mateix any, Isabel es va imposar com a reina de Castella després d'una guerra civil que l'havia enfrontat amb la seva neboda Joana la Beltraneja. La unió del territori castellà i l'aragonès va ser una unió dinàstica i no estatal.

• Política interior: Castella i Aragó mantenen la seva pròpia organització independent (fronteres, moneda, sistema fiscal, lleis i institucions).
• Política exterior: Unió de forces militars i relació conjunta amb altres estats.

2.2. L'expansió territorial

Es va dur a terme mitjançant activitats diplomàtiques, activitats bèl·liques i una política d'enllaços matrimonials:

• Conquesta de l'últim reducte musulmà, el regne nassarita de Granada, el 1492.
• Tractat de Barcelona el 1493: Carles VIII de França torna a Ferran el Rosselló i la Cerdanya.
• El 1515, incorporació de Navarra a Castella, però conservant les seves lleis i institucions.

Enllaços matrimonials: Isabel i Maria amb el rei de Portugal; Joana amb Felip el Bell (Borgonya); i Joan amb Margarida d'Àustria.

2.3. Política exterior

Van orientar la política internacional en dues direccions:

1. La primera continuava la intervenció tradicional de la Corona d'Aragó en l'àmbit mediterrani. El 1505 es va conquerir el regne de Nàpols, que abraçava tot el sud d'Itàlia, després d'una guerra amb França; així es pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També es van ocupar diverses places del nord d'Àfrica (Melilla, Orà i Bugia) per frenar els barbarescos.
2. La segona direcció s'orientava cap a l'Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L'expansió atlàntica es va iniciar amb la consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries el 1496.

3.1. La consolidació del poder reial

Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l'autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder, però el resultat d'aquests esforços va ser divers. A la Corona d'Aragó van continuar vigents les institucions medievals, però es va instituir la figura del virrei i es va instaurar la insaculació per elegir els càrrecs municipals i evitar que l'oligarquia urbana monopolitzés el govern. Va ser a Castella on la monarquia va aconseguir realment imposar el seu poder i portar a terme una reforma profunda de les institucions.

3.2. La monarquia autoritària a Castella

Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d'anarquia i de desordre. Per posar fi a aquesta situació es va crear la Santa Hermandad el 1476, un cos armat encarregat de perseguir malfactors. Les Corts van mantenir el seu caràcter consultiu, però la influència dels nobles va disminuir amb la creació d'un sistema de consellers format per juristes. Altres mesures van ser:

• Creació d'un exèrcit professional i permanent.
• Creació de l'Audiència Reial per controlar la justícia.
• Reforç de la Comptadoria Reial d'Hisenda per a la recaptació d'impostos.
• Nomenament de corregidors per exercir el control directe sobre els municipis.

3.3. Uniformitat religiosa

Hi havia una gran ambició per difondre el catolicisme i combatre els qui tenien altres creences. El 1492, els jueus van ser instats a convertir-se o ser expulsats. Després de la conquesta de Granada, es va garantir la llibertat religiosa als musulmans, però a partir del 1499 el cardenal Cisneros va impulsar els bateigs obligatoris, donant lloc als moriscos. El 1502, tots els musulmans de Castella van ser obligats a convertir-se o exiliar-se. Per vigilar els conversos, es va instituir el Tribunal de la Inquisició.

4.1. Castella: una economia ramadera

L'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia ovina. La llana era el producte d'exportació principal cap a Flandes i Anglaterra. La monarquia va protegir els interessos de la poderosa Mesta, fet que va dificultar l'expansió agrària i el creixement de la població. L'economia va rebre l'impuls més gran amb la colonització d'Amèrica, gràcies a l'arribada d'or i plata.

4.2. Lenta recuperació de la Corona d'Aragó

El rei Ferran va adoptar mesures per revitalitzar l'economia. Va posar fi a la conflictivitat pagesa a Catalunya amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que abolia els "mals usos" (intestia, eixorquia, cugucia, àrsia, firma d'espoli). A Catalunya es van promulgar lleis per afavorir el comerç i la navegació. A Aragó va continuar el predomini de l'agricultura, mentre que València va viure la seva major esplendor econòmica gràcies a l'activitat del seu port.

4.3. Els grups socials

La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen la major part de la terra. La noblesa va augmentar el seu poder econòmic mitjançant la institució de la primogenitura (majorat). La majoria de la població eren pagesos sense terres en condicions precàries, tot i que a Catalunya la Sentència de Guadalupe va millorar la seva situació a canvi de rendes. A les ciutats es va desenvolupar una burgesia comercial i artesana.

5.1. L'humanisme espanyol

L'arribada de l'impremta a Espanya va tenir lloc a la darreria del segle XV en ciutats com Barcelona, València, Sevilla i Toledo. L'esperit humanista va estar representat per figures com el gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar l'ensenyament de les llengües clàssiques, i l'erasmista Lluís Vives, que es va centrar en la renovació pedagògica i l'assistència social.

5.2. Els estils arquitectònics

El regnat dels Reis Catòlics va mantenir la tradició gòtica amb la penetració de l'art renaixentista, dividit en tres fases:

• Estil Plateresc: Introducció de nous elements decoratius i relleus delicats en edificis gòtics.
• Estil Classicista: Introducció plena dels models clàssics (columnes, llindes, frontons).
• Estil Herrerià: Caracteritzat per l'absència decorativa, línies rectes i volums cúbics; una arquitectura nua i geomètrica.

6.1. Escultura espiritual

Els escultors espanyols van destacar per plasmar els sentiments religiosos i l'espiritualitat més que la bellesa física. Destaquen dos autors influïts per Miquel Àngel: Alonso Berruguete, representant del Renaixement espanyol, i Juan de Juni, gran tallista d'origen francès.

6.2. Pintura religiosa i de cort

La pintura estava profundament orientada cap a la religiositat, sent els temes mitològics molt escassos. Pintors destacats del segle XVI com Pedro Berruguete, Luis de Morales i Alonso Sánchez Coello van rebre la influència de l'italià Rafael, dedicant-se principalment a la pintura religiosa i als retrats de cort.

6.3. El Greco

El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya és Domínikos Theotokópoulos, conegut com El Greco. En les seves obres plasmava figures tortuosament allargades i d'aparença fantasmagòrica, amb un estil dramàtic que buscava expressar sentiments. Pintures destacades com "El cavaller de la mà al pit" mostren amb elegància la sobrietat de la noblesa castellana.