Què és l'encavallament?

L'encavallament, o encavalcament, es produeix quan una oració continua en el vers següent i n'ocupa més d'un.

Quina diferència hi ha entre el Renaixement i el Barroc?

El Barroc és el contrari del Renaixement: busca la consciència de la mort i la brevetat de la vida, i abusa de les figures retòriques per impressionar el públic.

Què defensa la Il·lustració?

La Il·lustració dona confiança a la raó i defensa la llibertat, el progrés social, la tolerància, els mètodes d'investigació empírics i el sentit crític.

Renaixement, Barroc i Il·lustració: literatura i figures retòriques

Resumen

El document repassa els grans moviments culturals europeus i catalans, des del Renaixement fins a la Il·lustració, i explica les conseqüències històriques per a la llengua i la literatura catalanes. També recull les característiques del Barroc, la literatura popular i un ampli catàleg de figures retòriques amb definicions i exemples per a l'anàlisi de textos.

Puntos clave

El Renaixement (s. XV i XVI) recupera els ideals de la cultura clàssica i sorgeix a Itàlia al segle XV.
El Barroc es caracteritza pel gust pels elements contraris, la consciència de la mort i l'abús de figures retòriques.
La Il·lustració confia en la raó, defensa la llibertat, la tolerància i l'extensió de l'ensenyament, i es mostra artísticament en el neoclassicisme.
La literatura popular és sovint anònima, efímera i facilita la composició oral i la memorització.
Les figures retòriques, com l'encavallament, la metàfora, l'antítesi o la personificació, serveixen per donar expressivitat al text.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Conseqüències dels fets històrics

→ Castellanització de l’aristocràcia

→ Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques

→ Utilització del castellà en la literatura culta

→ Entrada de Castellanismes en la literatura culta

→ Pèrdua de la consciència d’unitat entre els territoris catalans

El Renaixement

Caiguda de constantinoble 1453 – 1789 Revolució francesa

-A Europa es va abandonar el teocentrisme per començar a pensar que l’home era el centre del món.

-Les guerres van provocar una pèrdua de població a Catalunya i alhora una deixadesa de la literatura.

Humanisme Renaixement (s.XV i s.XVl) Barroc (s.XVll)

Il·
lustració (s.XVlll)

Renéixer: L’objectiu del Renaixement és recuperar els ideals de la cultura clàssica. Sorgeix a Itàlia al S. XV.

-L’art del Renaixement té com a objectiu imitar la realitat, regida per l’ordre, serenitat, bellesa, harmonia i serenor. - A nivell literari es reutilitzen tòpics:

•Locus amoenus: textos de procedència llatina d’entreteniment

•Carpe diem

•Beatus ille: Poesies que elogien

-En poesia predominen l’ègloga, l’elegia i el sonet.

-En aquell moment moltes llengües ROMàniques fixen la seva gramàtica.

-
Literatura espanyola: Lazarillo de Tormes i Garsilaso de la Vega.

El Barroc

-És un moviment que té característiques diferents a cada país.

-És el contrari de Renaixement

-Es buscava la consciència de la mort, de la brevetat de la vida. - Es caracteritza pel gust pels elements contraris → vida – mort.

-S’abusa de les figures retòriques.

-L’objectiu: impressionar al públic.

-La poesia es converteix en un virtuosisme

-Es caracteritza per: el conceptisme , basat en el joc d’enginy i el culturisme basat en la decoració estilística.

Literatura catalana:

Poesia

Francesc Vicent García (1579 – 1628) anomenat el Rector de Vallfogona.

• Té poesies cultes que imiten al Barroc però també poesia popular de temes esatològics (pipi, caca)

-Josep Romeguera

La il·lustració i el Neoclassicisme

-La il·lustració és un moviment filósòfic i científic originat a Anglaterra i França.

-Dona confiança a la raó i té voluntat didàctica - Idees:

•Llibertat, progrés social i tolerància

•Mètodes d’investigació ampírics

•Sentit crític

•Extensió de l’ensenyament

-Artísticament el pensament de la il·lustració es mostra en el neoclassicisme.

Literatura popular

-Normalment anònima, té una gran força expansiva per això presenta múltiples variants i és difícil de datar

-Es tracta d’una literatura efímera, i es busquen formules que facilitin la composició oral i la memorització.

Lo mariner

M. Milà i Fontanals va classificar tots els romanços del segle XlX → un dels grups de la classificació era romanços i de bandolers, és on hi va posar el nom de “lo mariner”.

-Al·legoria: metàfora allargada que ocupa tota la poesia

Al·literació

Repetició d’un so amb una finalitat, donar èmfasi

-Anàfora: Repetició d’una mateixa paraula o estructura sintàctica a l’inici de diferents versos successius.

-Antítesi: Uníó de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.

-Aposició: Característica entre comes

-Apòstrofe: Consisteix en dirigir la paraula en un to emocionat a una persona o cosa personificada.

-Asíndeton: Supressió de les conjuncions.

-Comparació o símil: Establiment d’una relació de semblança entre dos fets, fent que el terme imaginat faci més entenedor el terme real. (semblar, com/igual que, menys que, més que, millor pitjor)

-Encavallament o encavalcament: Quan una oració continua al següent vers, n’ocupa més d’un.

-Enumeració: Sèrie d’idees referides sempre a una mateixa cosa. - Epítet: Adjectiu innecessari (neu blanca)

-Hipèrbaton: Alteració de l’ordre gramatical dels elements de la frase.

-Hipèrbole: Exageració utilitzada per atorgar una intensitat especial a allò que es vol dir.

-Homofonia: Identificació fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent.

-Interrogació retòrica: Pregunta emfàtica que no espera resposta. - Lítote: Afirmar el contrari

-Metàfora: Caracterització d’un element a partir d’un altre imaginari, amb què guarda alguna relació d’analogia.

-Metonímia: “part del tot” (en una poesia, amb mon pit es refereix a tot ell)

-Onomatopeia: Imitació de sons reals

-Oxímoron: Uníó d’un nom i un adjectiu que s’exclouen entre ells a fi d’adquirir un sentit nou

-Paradoxa: Uníó de paraules o idees només aparentment contradictòries, però que expressa un enunciat veritable per a l’emissor.

-Paral·lelisme: Es repeteix l’estructura sintàctica

Paranomàsia

Jugar amb dues paraules quasi iguals

-Personificació o prosopopeia: Característiques humanes a animals o objectes.

-Pleonasme: Repetició de paraula o idea

-Polisíndeton: Ús reiterat de conjuncions que crea un efecte d’acumulació. S’utilitza perquè doni la mètrica.

-Quiasme: Quan es creua una estructura sintàctica ( al revés)

-Sinestèsia: Associació d’elements que provenen de diferents sentits.