Comentari de text: "Així com cell qui en lo somni es delita" d'Ausiàs March

Aquest text titulat ‘‘axi com cell qui ‘n lo somni s delita’’està escrit per Ausiàs March durant l’època de decadència de la poesia trobadoresca, base de la nostra poesia culta fins el Segle XV. Les característiques principals de la poesia trobadoresca són que és una poesia estructurada i rígida, formal, destinada a ser cantada, està escrita en occità, domina les lleis mètriques i retòriques, i utilitza tractats de poètica i lírica. Poc a poc s’esdevé un procés de desprovençalització que passa progressivament de l’ús de la llengua occitana a l’ús del català lliure d’occitanismes.

El nostre autor, Ausiàs March, és un gran poeta català nascut a Gandia l’any 1400. Pertanyia a una família de nobles poetes, sent el seu pare va ser Pere March i el seu oncle Jaume March. Aquest autor tant representatiu va viure a València i formà part de les Expedicions que el rei Alfons realitzà pel Mediterrani com a noble cavaller que era. Va casar-se Dues vegades, sent la primera vegada l’any 1439 contraent matrimoni amb Isabel Martorell, Germana de Joanot Martorell, i la segona vegada l’any 1443 amb Joana Escorna, els dos Matrimonis sense descendència. Durant la seua vida va escriure més de 120 poemes molt Coneguts i va morir l’any 1459 sense fills sent un dels millors poetes de la història de la Literatura catalana. 

De la seua obra conservem un total de casi 10.000 versos i més de 120 poemes, sent Una obra molt extensa de considerable repercussió. La seua obra generalment es caracteritza Per la temàtica amorosa des d’una perspectiva moral amb una imatge d’estat d’ànim Pessimista, que es el que vol transmetre. Ausiàs March construeix un “microcosmos poètic” on tot gira al voltant de la seua Situació amorosa i les conseqüències que allò té, a més de les seues reflexions. La seua obra no Es senzilla i en moltes ocasions costa comprendre-la, caracteritzant-se per la substitució de Conceptes i un ús del català que té aspectes provençals per tal de rimar els versos.

El tema del text és que cal viure l’amor en el present

Ausiàs pensa que tot el passat sempre serà millor. Aquest pensament ve d’una situació dolenta per la qual està passant, inclús arriba a comparar-se amb un condemnat a mort. El seu pensament no viu tranquil enyorant a la seua amada.
Encara que sempre apareix l’envejós que dona mals consells per a fer-se amb la seua amada.

trobem el Nivell fonico-fonològic amb una rima d’art major amb versos decasíl·labs amb accent en la Quarta síl·laba. La rima es creucreuada (ABBACDDC) i capcreuada on el final d’una estrofa és L’inici de la següent. Apareixen també varietat de figures retòriques com la lítote, la hipèrbole, La paradoxa, la comparació o la personificació

En quant a l’estructura del text, podem observar que el poema està format per tres Parts notablement diferenciades. Per una banda trobem la introducció que engloba el primer Vers on parla del dolor que sent per haver perdut la seua amada. Per una altra banda trobem El cos argumentatiu que finalitza a l’estrofa 40 on el poeta ens diu que està penedint-se D’haver perdut la seua amada i que vol convèncer-la de que torne amb ell. Finalment trobem La conclusió que arriba fins el final i on narra els consells que li donen que, en la seua opinió, no Són bons consells. Al text hi apareixen diferents funcions del llenguatge: per una banda destaca la funció Estètica caracteritzada per crear bellesa en els versos utilitzant una espècie de musicalitat Combinada amb un ordre lògic. També observem la funció apel·lativa per exemple al vers 8 Que pretén convèncer la seua amada que torne amb ell. Destaca també la funció expressiva ja Que el nostre autor ens explica els seus sentiments obertament i finalment la funció Metalingüística ja que ens parla del llenguatge. 

Per a conlcuir és important destacar que aquest poema pertany als Cants d’Amor D’Ausiàs March on es lamenta per haver perdut la seua amada i escriu el poema per tal de Recuperar-la.