Els Jocs Florals i Jacint Verdaguer

Otras lenguas extranjeras4,38 KB

Els Jocs Florals

La Renaixença influí en els Jocs Florals. Es tractava d’un certamen literari manllevat de la tradició trobadoresca. L’any 1859 es va celebrar el primer certamen poètic i la idea va sorgir, d’una banda, de l’exaltació del món medieval i trobadoresc provocada pel romanticisme i, d’una altra, de la voluntat de donar una base social i literària a la llengua catalana. Aquests jocs se celebraren, malgrat les crítiques sobre el seu anacronisme, fins a l’any 1936. A partir del 1940 se celebraren a l’exili i des del 1978 es tornen a celebrar a Barcelona.

Temes i premis dels Jocs Florals

Els temes proposats als Jocs Florals eren Pàtria, Fe i Amor, que corresponien als premis que s’atorgaven en poesia:

  • Englantina: dedicada al tema de la Pàtria (el més conreat, representant el passat esplendorós de Catalunya, esdevenint la llengua un símbol de la pàtria catalana).
  • Viola: dedicada al tema de la Fe (expressava els sentiments que la religió provocava en el poeta).
  • Flor Natural: dedicada al tema de l’Amor (conreat segons la concepció romàntica).

El poeta guanyador dels tres premis era considerat Mestre en Gai Saber.

Els Jocs Florals van propiciar l’aparició de noves generacions d’autors que consolidaren la recuperació dels diferents gèneres literaris i ajudaren a crear una infraestructura editorial al voltant de l’aparició d’un públic consumidor en llengua catalana.

Autors destacats

  • Bonaventura Carles Aribau: Oda a la Pàtria
  • Joaquim Rubió i Ors: Manifest de 1841
  • Manuel Milà i Fontanals

Jacint Verdaguer

Biografia i trajectòria

Va néixer a Folgueroles el 1845. Fill d’una família humil, ingressà al seminari de Vic l’any 1855 i hi cursà estudis eclesiàstics. Ben aviat s’interessà per la poesia i participà en tertúlies literàries. L’any 1865 va participar per primera vegada en els Jocs Florals i obtingué dos premis.

Va patir una malaltia, la qual provocà que hagués d’anar com a capellà de la Companyia Transatlàntica, propietat del Marquès de Comillas, per curar-se. Treballà alternant la literatura amb la tasca religiosa.

  • 1870: Guanya el premi de poema èpic amb L’Atlàntida.
  • 1872: Es cura i es converteix en almoiner i capellà dels marquesos, residint al Palau de Barcelona.
  • 1877: Administra les almoines del marquès i alhora escriu i viatja. Aquest període va ser el més brillant per a ell, ja que va escriure el poema èpic amorós Canigó.
  • Viatge a Terra Santa: Pateix una crisi espiritual que el porta a enfrontar-se a altes jerarquies de l’Església i als estaments socials.
  • Crisi i rehabilitació: És acusat de boig, li retiren les llicències sacerdotals, l’envien al Santuari de la Gleva i el tenen allà dos anys. Després d’alguns enfrontaments, pot tornar a dir missa.
  • Obres d'aquest període: En defensa pròpia (1895-1897) i el poemari Flors del Calvari (1896).
  • 1902: Mor a Vallvidrera a causa de la tuberculosi.

Importància i estil literari

Representa la recuperació del català gràcies a la seva poesia culta i és considerat el creador del llenguatge literari contemporani. La seva obra més popular és el Virolai, amb gran difusió i traduccions arreu.

  • Obres poètiques: Excursions i viatges, Roseret, Folklore.
  • Característiques de la seva obra: De caire romàntic, sentimental, imaginativa, vinculada al folklore, amb rerefons històric i gran protagonisme de la natura. Rep influència de la tradició romàntica, elements de la Renaixença i la lírica trobadoresca, de la qual es considerava hereu.
  • Temes principals: Catalunya, Pàtria, Déu i Fe.

Gèneres conreats per Jacint Verdaguer

  • Poesia èpica: de caràcter patriòtic.
  • Poesia lírica: de caire popular i religiós.

Descargar

PDF Word HTML