Educació per a la Salut: Conceptes i Models

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,39 KB

Educació per a la Salut: Conceptes Clau

Elements de l'Ensenyament

En el procés d'ensenyament-aprenentatge, podem identificar diversos elements clau:

  • Docent (transmissor-guia)
  • Temps d'ensenyament (fix-variable)
  • Objectiu (desenvolupar coneixements - desenvolupar aptituds)
  • Metodologia (magistral-variable)
  • Aprenent (memorització-descobriment)
  • Discent (espectador-productiu)
  • Motivació (càstig/premi-incentius)
  • Avaluació (final-continuada)
  • Matèria (independent-interrelacionada)
  • Relació docent-discent (monòleg/jerarquia-intercanvi)

Raons per Educar en Salut

L'educació per a la salut (EpS) és fonamental perquè:

  • Tenim coneixements dels factors determinants de la salut.
  • Mantenim un contacte continuat amb els usuaris.
  • Gaudim de credibilitat i confiança.
  • Coneixem els recursos i els sabem utilitzar.
  • Tenim una visió integral de l'usuari.

Característiques i Objectius de l'EpS

L'EpS es caracteritza per:

  • Potenciar les capacitats personals.
  • Ser un procés socialitzador i continu al llarg de la vida.
  • Ser integral.
  • Transmetre coneixements.

Els seus objectius són:

  • Informar sobre la salut i la malaltia.
  • Motivar l'adopció d'hàbits saludables.
  • Ajudar a desenvolupar habilitats per a la salut.
  • Propugnar canvis en el medi ambient.
  • Promoure l'aprenentatge.

Agents i Escenaris de l'EpS

Els agents de l'EpS inclouen famílies, grups socials, associacions, professionals de l'educació, mitjans de comunicació social i professionals de la salut.

Els escenaris on es desenvolupa són: familiar, escolar, sanitari, comunitari o social.

Grups Diana en l'EpS

Els grups diana en l'EpS són aquells dependents en processos de salut-malaltia, inactius i irresponsables amb la seva salut, que no valoren les seves competències, no estan informats i no participen en l'àmbit sanitari.

L'EpS a les Escoles

L'EpS a les escoles s'ha d'implementar en edats primerenques per afavorir l'adquisició de conductes sanes. Els coneixements s'han de fonamentar en la ciència i en una metodologia pedagògica experimentada i avaluada. Ha de ser planificada i organitzada, amb objectius, continguts i mètodes relacionats amb les necessitats, i la transmissió ha d'estar adaptada a les condicions socials de cada centre.

Mètodes d'Aprenentatge

S'aprèn a través de diversos mètodes:

  • Per imitació/afinitat
  • Per descobriment/autoensenyament
  • Per memorització/comprensió

Dificultats i Factors que Afavoreixen l'Aprenentatge

Dificultats: símptomes de la malaltia, negació, desacord, incomprensió, codificació incorrecta, manca de formació específica, relació tecnocràtica, actitud negativa cap a l'educació sanitària per part de l'usuari.

Factors que afavoreixen: informació concreta, valoració dels determinants del comportament, estimulació d'allò que es demana, adaptació al ritme d'aprenentatge individual, reforços educatius i suport continuat.

Teories de l'Aprenentatge

Àrees d'Aprenentatge

Les àrees d'aprenentatge es divideixen en:

  • Cognitiva: informació, habilitats intel·lectuals, estratègies cognitives (enunciar, discriminar).
  • Afectiva: desenvolupament d'actituds (escollir).
  • Psicomotriu: destreses motores (executar).

Conductisme

El conductisme considera l'aprenentatge com un procés gradual i continu, basat en els estímuls i respostes de l'entorn. Els estímuls s'organitzen per generar respostes correctes, i les respostes errònies es repeteixen fins a aconseguir-les. Les respostes condicionen l'adquisició de noves conductes.

Cognitivisme

El cognitivisme veu l'aprenentatge com un procés dinàmic, flexible i actiu, que implica la codificació interna de la informació. L'estudiant té un paper actiu, i l'estructuració i organització de la informació són crucials. Els factors interns (motivació, captació/comprensió, adquisició/retenció) i externs (creació d'entorns favorables) són importants.

Constructivisme

El constructivisme considera l'aprenentatge com un procés dinàmic centrat en el pensament. El coneixement depèn del context i de les experiències individuals. Aprenem construint el nostre propi coneixement a través de tres estadis: sensoriomotor, operacions concretes i formals.

El Cicle de Kolb i el Procés Mental

Cicle de Kolb

El cicle de Kolb descriu quatre fases de l'aprenentatge experiencial:

  1. Experiència concreta: aprendre a través de l'observació.
  2. Observació reflexiva: buscar el significat dels passos i reflexionar-hi.
  3. Conceptualització abstracta: pensar sobre el que s'ha après i buscar nous mètodes.
  4. Experimentació activa: comprovar si el que s'ha creat és correcte.

Procés Mental

El procés mental implica els sentits, la intel·ligència, la personalitat, la percepció, l'atenció, la memòria i la motivació. La motivació impulsa la persona a triar una direcció, dirigir l'acció, i resulta d'una necessitat amb un origen afectiu o cognitiu, depenent de factors personals i externs.

Fases del Procés d'Educació per a la Salut

El procés d'EpS es divideix en quatre fases:

  1. Diagnòstic educacional: identificació de problemes, anàlisi de les necessitats dels discents i definició de prioritats.
  2. Disseny de la intervenció: formulació de finalitats i objectius, determinació del pla d'activitats, provisió de recursos, disseny del pla de seguiment i avaluació, i disseny del pla operatiu organitzat segons el context.
  3. Intervenció.
  4. Avaluació.

Diagnòstic Educacional

El diagnòstic educacional consisteix en la identificació de problemes, l'anàlisi de les necessitats dels discents, la identificació de factors individuals, grupals i de l'entorn que influeixen en l'ensenyament, i la priorització de la temàtica.

Funció Docent

La funció docent implica desenvolupar un rol de facilitador, suport, guia i ajuda. Els docents estimulen, motiven l'atenció, orienten i coordinen les activitats d'aprenentatge. L'EpS està destinada a persones dependents en els processos de salut i malaltia, i es realitza en l'àmbit familiar, escolar, sanitari, comunitari o social.

Model PRECEDE

El model PRECEDE identifica tres tipus de factors:

  • Factors predisponents: interns que suposen una motivació (coneixements, creences, percepcions).
  • Factors facilitadors: precedeixen el comportament i permeten actualitzar la motivació (recursos personals).
  • Factors reforçadors: consecutius al comportament (recompensa, penalització) que contribueixen al manteniment del canvi.