Educació per a la Salut: Conceptes i Models
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,39 KB
Educació per a la Salut: Conceptes Clau
Elements de l'Ensenyament
En el procés d'ensenyament-aprenentatge, podem identificar diversos elements clau:
- Docent (transmissor-guia)
- Temps d'ensenyament (fix-variable)
- Objectiu (desenvolupar coneixements - desenvolupar aptituds)
- Metodologia (magistral-variable)
- Aprenent (memorització-descobriment)
- Discent (espectador-productiu)
- Motivació (càstig/premi-incentius)
- Avaluació (final-continuada)
- Matèria (independent-interrelacionada)
- Relació docent-discent (monòleg/jerarquia-intercanvi)
Raons per Educar en Salut
L'educació per a la salut (EpS) és fonamental perquè:
- Tenim coneixements dels factors determinants de la salut.
- Mantenim un contacte continuat amb els usuaris.
- Gaudim de credibilitat i confiança.
- Coneixem els recursos i els sabem utilitzar.
- Tenim una visió integral de l'usuari.
Característiques i Objectius de l'EpS
L'EpS es caracteritza per:
- Potenciar les capacitats personals.
- Ser un procés socialitzador i continu al llarg de la vida.
- Ser integral.
- Transmetre coneixements.
Els seus objectius són:
- Informar sobre la salut i la malaltia.
- Motivar l'adopció d'hàbits saludables.
- Ajudar a desenvolupar habilitats per a la salut.
- Propugnar canvis en el medi ambient.
- Promoure l'aprenentatge.
Agents i Escenaris de l'EpS
Els agents de l'EpS inclouen famílies, grups socials, associacions, professionals de l'educació, mitjans de comunicació social i professionals de la salut.
Els escenaris on es desenvolupa són: familiar, escolar, sanitari, comunitari o social.
Grups Diana en l'EpS
Els grups diana en l'EpS són aquells dependents en processos de salut-malaltia, inactius i irresponsables amb la seva salut, que no valoren les seves competències, no estan informats i no participen en l'àmbit sanitari.
L'EpS a les Escoles
L'EpS a les escoles s'ha d'implementar en edats primerenques per afavorir l'adquisició de conductes sanes. Els coneixements s'han de fonamentar en la ciència i en una metodologia pedagògica experimentada i avaluada. Ha de ser planificada i organitzada, amb objectius, continguts i mètodes relacionats amb les necessitats, i la transmissió ha d'estar adaptada a les condicions socials de cada centre.
Mètodes d'Aprenentatge
S'aprèn a través de diversos mètodes:
- Per imitació/afinitat
- Per descobriment/autoensenyament
- Per memorització/comprensió
Dificultats i Factors que Afavoreixen l'Aprenentatge
Dificultats: símptomes de la malaltia, negació, desacord, incomprensió, codificació incorrecta, manca de formació específica, relació tecnocràtica, actitud negativa cap a l'educació sanitària per part de l'usuari.
Factors que afavoreixen: informació concreta, valoració dels determinants del comportament, estimulació d'allò que es demana, adaptació al ritme d'aprenentatge individual, reforços educatius i suport continuat.
Teories de l'Aprenentatge
Àrees d'Aprenentatge
Les àrees d'aprenentatge es divideixen en:
- Cognitiva: informació, habilitats intel·lectuals, estratègies cognitives (enunciar, discriminar).
- Afectiva: desenvolupament d'actituds (escollir).
- Psicomotriu: destreses motores (executar).
Conductisme
El conductisme considera l'aprenentatge com un procés gradual i continu, basat en els estímuls i respostes de l'entorn. Els estímuls s'organitzen per generar respostes correctes, i les respostes errònies es repeteixen fins a aconseguir-les. Les respostes condicionen l'adquisició de noves conductes.
Cognitivisme
El cognitivisme veu l'aprenentatge com un procés dinàmic, flexible i actiu, que implica la codificació interna de la informació. L'estudiant té un paper actiu, i l'estructuració i organització de la informació són crucials. Els factors interns (motivació, captació/comprensió, adquisició/retenció) i externs (creació d'entorns favorables) són importants.
Constructivisme
El constructivisme considera l'aprenentatge com un procés dinàmic centrat en el pensament. El coneixement depèn del context i de les experiències individuals. Aprenem construint el nostre propi coneixement a través de tres estadis: sensoriomotor, operacions concretes i formals.
El Cicle de Kolb i el Procés Mental
Cicle de Kolb
El cicle de Kolb descriu quatre fases de l'aprenentatge experiencial:
- Experiència concreta: aprendre a través de l'observació.
- Observació reflexiva: buscar el significat dels passos i reflexionar-hi.
- Conceptualització abstracta: pensar sobre el que s'ha après i buscar nous mètodes.
- Experimentació activa: comprovar si el que s'ha creat és correcte.
Procés Mental
El procés mental implica els sentits, la intel·ligència, la personalitat, la percepció, l'atenció, la memòria i la motivació. La motivació impulsa la persona a triar una direcció, dirigir l'acció, i resulta d'una necessitat amb un origen afectiu o cognitiu, depenent de factors personals i externs.
Fases del Procés d'Educació per a la Salut
El procés d'EpS es divideix en quatre fases:
- Diagnòstic educacional: identificació de problemes, anàlisi de les necessitats dels discents i definició de prioritats.
- Disseny de la intervenció: formulació de finalitats i objectius, determinació del pla d'activitats, provisió de recursos, disseny del pla de seguiment i avaluació, i disseny del pla operatiu organitzat segons el context.
- Intervenció.
- Avaluació.
Diagnòstic Educacional
El diagnòstic educacional consisteix en la identificació de problemes, l'anàlisi de les necessitats dels discents, la identificació de factors individuals, grupals i de l'entorn que influeixen en l'ensenyament, i la priorització de la temàtica.
Funció Docent
La funció docent implica desenvolupar un rol de facilitador, suport, guia i ajuda. Els docents estimulen, motiven l'atenció, orienten i coordinen les activitats d'aprenentatge. L'EpS està destinada a persones dependents en els processos de salut i malaltia, i es realitza en l'àmbit familiar, escolar, sanitari, comunitari o social.
Model PRECEDE
El model PRECEDE identifica tres tipus de factors:
- Factors predisponents: interns que suposen una motivació (coneixements, creences, percepcions).
- Factors facilitadors: precedeixen el comportament i permeten actualitzar la motivació (recursos personals).
- Factors reforçadors: consecutius al comportament (recompensa, penalització) que contribueixen al manteniment del canvi.