L'Edat Mitjana i la Literatura Medieval: Història, Societat i Autors Clau

L'Edat Mitjana: Context Històric i Social

L'edat mitjana rep aquest nom pel llarg procés històric que va des de la caiguda de l'Imperi Romà, al segle V, fins al final del segle XV.

La Societat Medieval

• Estructura social: Estava dividida en tres estaments: la noblesa, el clero i la plebs, formada per camperols i per una burgesia incipient. Els camperols mantenien amb els nobles una relació que es deia vassallatge, on rebien protecció a canvi d'obediència, serveis o tributs.
• Mentalitat i context: L'existència de l'home medieval estava marcada per la importància de la religió i per les guerres contínues.
• Cultura i educació: La major part de la població era analfabeta, és a dir, no sabia llegir ni escriure; per això, una gran part de la literatura era oral. La cultura es va desenvolupar als monestirs i, més tard, a les universitats. Durant aquest període van sorgir les literatures hispàniques.

La Literatura Medieval

La literatura medieval es caracteritza per la transmissió oral d'una gran part de les obres, l'anonimat de molts textos i el marcat didactisme.

Al llarg dels segles que va durar l'edat mitjana, a l'Occident europeu es van formar obres de distints gèneres:

• Poesia trobadoresca: Al segle XII neix la primera lírica culta europea en llengua vulgar a Occitània.
• Literatura èpica: Destaquen les cançons de gesta, com la Cançó de Rotlà (segle XI) o el Poema de Mio Cid (segle XII).
• Novel·les cavalleresques: Van sorgir les novel·les de la matèria de Bretanya, que són narracions de les llegendes entorn del rei Artús a França.
• La Divina Comèdia: Al començament del segle XIV, Dante escriu aquesta obra cabdal on narra el seu viatge per l'infern, pel purgatori i pel paradís a Itàlia.

La Nostra Literatura Medieval

Forma part del conjunt de les literatures romàniques, que fan servir per a la creació artística una llengua romànica o romanç.

Autors i Obres Destacades

A la llengua literària, els primers models importants són les grans cròniques —que narren fets d'aquesta expansió— i les obres cabdals de Ramon Llull.

Guillem de Cabestany i Guillem de Berguedà componien poesia trobadoresca en occità, començant una tradició que va ser trencada per Ausiàs March al segle XV. A la segona meitat del segle XV, destaca la prosa moral i religiosa. Durant aquest mateix segle, a la ciutat de València es va formar una gran producció cultural, on destaca especialment Jordi de Sant Jordi en la poesia.