L'economia de l'URSS (1928-1940): Industrialització i canvi

Evolució de la població, l'agricultura i la indústria

Durant el període de planificació (1928-1940) es produeixen canvis estructurals profunds a l’URSS.

La població total disminueix entre 1913 i 1928, però posteriorment torna a créixer fins a assolir els 170,5 milions el 1940. En contrast, la població urbana augmenta significativament (del 24,6% al 60,4%), fet que evidencia un procés accelerat d'industrialització i urbanització.

En l'àmbit de l'agricultura, la producció de cereals creix de manera limitada i amb irregularitats, mentre que el nombre de caps de bestiar (bovins i ovins) cau dràsticament respecte al 1928. Aquesta dada reflecteix clarament els problemes derivats de la col·lectivització forçosa.

Pel que fa a l’energia i la indústria, s'observa un creixement exponencial:

• Augment massiu de la producció de carbó, petroli i electricitat.
• Gran expansió de la siderúrgia (acer), motor de la indústria pesada.
• Increment de la mecanització amb la producció de tractors i camions, essencials per a la modernització econòmica.

Impacte de la col·lectivització agrària i ramadera

Les dades reflecteixen els efectes de la col·lectivització agrària impulsada per Stalin. Molts pagesos van resistir-se a integrar-se en els kolkhozos i sovkhozos, i molts van optar per sacrificar el bestiar abans de lliurar-lo a l'Estat. Això explica la forta disminució de la cabana ramadera.

A més, la reorganització del camp i la repressió contra els kulaks van provocar greus problemes de producció i episodis de fam, especialment a inicis dels anys trenta. Per aquest motiu, la producció de cereals no va experimentar el mateix dinamisme que altres sectors industrials.

L'evolució del comerç exterior i l'autarquia

Les estadístiques mostren una reducció molt acusada del comerç exterior. Tant les importacions com les exportacions disminueixen dràsticament entre 1913 i 1940.

Aquesta tendència indica que l’URSS buscava consolidar una economia autosuficient (autarquia), reduint la dependència dels països capitalistes. L’objectiu prioritari era el desenvolupament de la indústria nacional amb recursos propis.

Balanç dels objectius de Stalin i els plans quinquennals

Segons el programa de Stalin, els objectius del pla quinquennal eren:

1. Industrialitzar el país a gran escala.
2. Eliminar els elements del capitalisme.
3. Col·lectivitzar l’agricultura.
4. Reforçar la capacitat de defensa de l’URSS.

Les dades confirmen que la industrialització va ser un èxit rotund, especialment en la producció d’energia, acer i maquinària, acompanyada d'un creixement urbà sense precedents. En canvi, el sector agrari va patir dificultats severes, amb una caiguda de la ramaderia i un creixement cerealista limitat. En conclusió, els resultats validen parcialment els objectius: un desenvolupament industrial massiu a canvi de grans tensions i problemes al món rural.