Guia sobre el Domini Públic i la Llei de Costes

Definició de domini públic

És el règim jurídic peculiar al qual estan sotmesos determinats béns pertanyents a un ens públic perquè acompleixen les finalitats d’utilitat pública.

Béns de domini públic

Són béns i drets de domini públic els que, sent de titularitat pública, es troben afectats a l’ús general o al servei públic, així com aquells als quals una llei atorga expressament el caràcter de domini públic.

Tipus de béns d'ús públic

• Ús comú general: Qualsevol persona pot utilitzar-lo (platja, zona marítim-terrestre).
• Ús comú especial: Requereix permís o autorització de l'administració a causa de la perillositat, la intensitat d’ús o perquè l'usuari n’obté un benefici (zones urbanes de vianants amb restricció a veïns, vies pecuàries, mines...).
• D’ús privat: Limita o exclou l’ús d’altres (pagar per tenir un lloc en una fira o mercat).

Agressions als béns de domini públic

Explotacions agrícoles, explotacions ramaderes, especulació urbanística, construcció de vies de comunicació i instal·lacions d’energia renovable.

Llei de costes

Basada en l'art. 132 de la Constitució Espanyola, la Llei 22/1988, de 28 de juliol, i la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral.

Atermenament marítim-terrestre

Procediment tècnic i administratiu que serveix per identificar i delimitar quins terrenys formen part del DPMT segons la llei de costes. Té com a finalitat fixar el límit entre terrenys públics i propietat privada.

Funcions de l'administració segons la Llei de costes

• Determinar i delimitar el DPMT.
• Garantir l’ús públic del litoral.
• Regular l’ús racional dels béns públics.
• Mantenir la qualitat ambiental.

Domini públic marítim-terrestre (DPMT)

La Constitució i la Llei de costes defineixen el DPMT com un domini públic natural format per espais com platges, mar territorial i recursos marins, segons les seves característiques naturals. També inclou penya-segats, illots no privats i terrenys guanyats o transformats pel mar.

Zona marítim-terrestre

Fins on poden arribar les ones del mar durant forts temporals, tots els aiguamolls costaners i marges de riu.

Ribera de mar

La ribera del mar la integren la zona marítim-terrestre (ZMT) i les platges.

Zona de servitud de protecció

És la franja de terreny privat adjacent al DPMT, on la propietat està sotmesa a limitacions establertes per la Llei de costes.

Noves lleis i canvi climàtic

Objectius principals:

• Reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).
• Reforçar i ampliar les estratègies climàtiques.
• Promoure la coordinació entre totes les administracions públiques catalanes.
• Reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos externs.
• Fer visible el paper de Catalunya al món mitjançant projectes de cooperació i la participació en fòrums globals.

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

L'ACA és l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya creada l’any 2000. La seva planificació i gestió està regulada per la Directiva Marc de l’Aigua. El seu pla d’acció garanteix:

• Abastament, disponibilitat d’aigua i la seva qualitat en origen (aigües subterrànies i superficials).
• Sanejament de les aigües residuals.
• Protecció i conservació de les masses d’aigua i dels ecosistemes associats.

Espai fluvial

Segons l’ACA, l’espai fluvial és una zona ocupada per la llera pública (el riu) i els terrenys de titularitat privada o pública que l’envolten i que integren el corredor biològic associat al riu, la vegetació de ribera i la zona inundable.