L'Estat en el Dret Internacional: Sobirania, Immunitats i Representació

L'Estat com a Subjecte del Dret Internacional (DI)

Els estats són els subjectes originals del Dret Internacional (DI). Regulen les relacions entre societats polítiques independents d'Europa Occidental a l’Edat Mitjana. El poder estatal és un poder autònom i suprem.

Elements Constitutius de l'Estat

• Població

  L'Estat té competències sobre els no nacionals que hi viuen de manera habitual i continuada.

• Territori

  És l'espai físic dins el qual l’òrgan estatal exerceix en plenitud la seva potestat de govern. És el conjunt d’espais on l'Estat desplega la màxima intensitat dels seus poders sobirans. Està limitat per fronteres. L'Estat té el dret exclusiu sobre les activitats estatals dins d'aquest territori.

• Organització Política

  Es manifesta a través dels òrgans encarregats de dur a terme l’activitat social. Implica la creació de normes jurídiques que s’imposen a la població i a la pròpia organització governamental.

Principi d'Igualtat Sobirana i Independència

L'Estat no depèn de cap altre ordre jurídic estatal ni subjecte de DI; només del DI. La independència implica l'exclusivitat de competència.

La Sobirania és un principi constitucional del DI i un símbol que el DI opera sobre coordinació i no subordinació. El dret a exercir funcions és sinònim d'independència i d'igualtat entre estats.

L’expressió concreta de la sobirania s'expressa a la Carta de les Nacions Unides (ONU), sent un principi rector de l'Ordre Mundial (OM): tots els estats tenen els mateixos drets i deures i són membres iguals de la Comunitat Internacional (CI).

Principi de No Intervenció

Aquest principi es deriva de la igualtat sobirana (Dret Internacional Consuetudinari - DIC). Cap estat té dret a intervenir en els assumptes interns o externs de qualsevol altre estat (Resolució 2625 (XXV) de l'AGNU).

Nota sobre l'ús de la força: La justificació d'amenaces contra la pau (ex. OTAN 1999) no es va considerar justificada d'acord amb la legalitat internacional vigent, tot i que es va argumentar que era legítim l'ús de la força per violacions greus dels Drets Humans (DH).

Per utilitzar la força, caldria:

1. Existir una situació de violència greu, massiva i reiterada dels DH.
2. Que el Consell de Seguretat (CS) hagi demanat la fi de la situació.
3. Demostrar que els intents de solució diplomàtica han estat inútils.
4. Que la força sigui exercida per un conjunt d'estats (majoria de membres de les Nacions Unides).

Immunitats Estatals

Les Immunitats impliquen que els tribunals d’un estat no poden jutjar un altre estat (no jurisdicció). Aquest dret es basa en el principi de sobirania de l’estat i el principi d’igualtat. Tenen caràcter consuetudinari.

• Immunitat de Jurisdicció

  Un estat estranger no pot ser demandat.

• Immunitat d'Execució

  Els béns de l’estat estranger no poden ser objecte de mesures coercitives de caràcter preventiu.

Excepcions:

• Actes iure imperii: Es realitzen en l’exercici de la sobirania de l’estat. (Generalment immunes).
• Actes iure gestionis: Contractes o activitats de caràcter civil o mercantil que podria realitzar un particular. Aquests sí que poden donar lloc a reclamacions.

Reconeixement d'Estats i Governs

Reconeixement d'Estats

Un estat neix ex novo i no afecta cap altre estat. És un subjecte de DI. L'acte de reconeixement és declaratiu, voluntari i discrecional.

No hi ha reconeixement si hi ha:

• Contradicció a la regla jurídica que prohibeix l’ús il·lícit de la força.
• Contradicció al principi de no intervenció.
• Proclama d'autodeterminació dels pobles (en certs contextos).

Tipus de reconeixement d'estats:

• Individual i exprés (acte unilateral, tractat bilateral o comunicat ad hoc).
• L'admissió d'un estat a una Organització Internacional (OI) no implica el reconeixement per part dels diferents estats membres.

Reconeixement de Governs

Es refereix a la voluntat de mantenir relacions amb un govern substituït d’una manera diferent de la constitucionalment establerta. El consentiment (reconeixement) permet l'existència i l'amplitud de les relacions internacionals.

Segons la Declaració de Brussel·les (1936), el reconeixement del nou govern d’un estat ja reconegut és un acte lliure pel qual un o diversos estats verifiquen que una persona o grup estan en condicions d’obligar l’estat que volen representar i expressen la seva voluntat de mantenir relacions amb ell. És un acte d’elecció política i discrecional.

No hi ha cap regla específica en el DI per reconèixer governs; tot govern efectiu i estable és considerat govern segons el DI.

Tipus de reconeixement de governs:

• Iure: Definitiu i ple.
• De facto: Provisional i limitat.
• Exprés (declaració unilateral o conjunta).
• Implícit (deduït de certs fets).
• Col·lectiu (participació del govern en conferències internacionals).

Representacions Exteriors dels Estats

Òrgans d'Administració Central i Exterior

• Òrgans d'administració central: Creats per l'Ordenament Jurídic (OJ) intern per exercir competències en l'àmbit intern. El Cap d’Estat declara la voluntat de l’estat i gaudeix d'immunitats (inviolabilitat, immunitat de jurisdicció penal i civil).
• Òrgans d’administració exterior: Actuen en l'àmbit de les relacions internacionals (ex. diplomàcia clàssica).

Missions Diplomàtiques

Són òrgans permanents que representen l’estat. Les normes relatives a la diplomàcia són consuetudinàries.

Funcions de les Missions Diplomàtiques

• Protegir l’estat i els nacionals dins dels límits del DI.
• Fomentar relacions econòmiques, polítiques i culturals.
• Representar l'estat.
• Negociar amb governs.
• Informar-se de les condicions i esdeveniments dels fets.

Els representants poden ser ambaixadors, enviats, ministres o encarregats de negocis.

Missions Diplomàtiques davant OI: Relació triangular entre l'OI, l'estat que envia la missió i la funció de representació i negociació.

Relacions Consulars

L'Agent Consular és un oficial que un estat estableix en ciutats amb la finalitat de protegir els interessos de l’estat i dels nacionals.

Funcions dels Cònsols (a l'estranger)

• Protegir els nacionals.
• Informar l'estat.
• Funció administrativa.
• Col·laborar amb la justícia.

Classes de Cònsols:

• Enviats o de carrera (nacionalitat de l’estat).
• Honoraris (estrangers, no cobren).

Gaudixen d'exempció fiscal, llibertat de trànsit, circulació i comunicació. També gaudeixen de la inviolabilitat dels locals consulars.

Missions Especials

Són temporals i tenen caràcter representatiu de l’estat. Els seus privilegis s'apliquen mutatis mutandis (amb els canvis necessaris), reconeguts per la Convenció de Viena (CV) de 1961.

Privilegis inclouen:

• Dret a col·locar bandera i escut.
• Facilitats i ajuda a la missió.
• Exempció de legislació de seguretat i impostos.
• Protecció de la lliure comunicació de la missió especial.
• Inviolabilitat dels locals i de la correspondència.
• Els membres no poden ser detinguts ni arrestats.

Això també s'aplica als Ministres d’Afers Exteriors.