Dret Comparat: concepte, mètodes, traducció i sistemes jurídics

Concepte, Mètode i Funcions del Dret Comparat

El Dret Comparat és la part del dret que s’ocupa de l’anàlisi dels sistemes jurídics de diversos països, analitzant-los des d’un punt de vista extern, com a model de resposta a problemes jurídics plantejats en termes generals amb independència de l’estat concret on es plantegen.

L’objecte del Dret Comparat dependrà del punt de vista:

• Macrocomparació: el que comparem són ordenaments jurídics de manera global o àmbits amplis dels mateixos.
• Microcomparació: es dóna quan el que estem estudiant és una institució jurídica concreta o bé la jurisprudència d’un àmbit determinat.

Mètode: és el mètode jurídic de les diferents branques del dret. El Dret Comparat no és una disciplina amb una autonomia pròpia, sinó que es tracta d’un anàlisi de normes i institucions jurídiques particulars amb la finalitat de resoldre problemes jurídics pràctics.

Distingim dues fases en la comparació:

1. Fase de comparació descriptiva:
   • En primer lloc, s’ha d’escollir el punt de vista, o micro o macro.
   • En segon lloc, s’ha d’escollir el camp d’observació.
   • En tercer lloc, identificar els punts de semblances i diferències entre els objectes comparats.
   • En quart lloc, fem una síntesi dels resultats de la comparació.
2. Fase de comparació valorativa o crítica: explicar aquestes semblances i aquestes diferències i, una vegada explicades, valorar els resultats que hem tret d’aquesta comparació per arribar a determinar la que seria la solució òptima.

Funcions:

• Formació del jurista: proporciona una visió més profunditzada i crítica del sistema en el qual exercirà les seves funcions.
• Background cultural.
• El Dret Comparat dóna solucions útils a problemes no regulats en l’ordenament jurídic nacional.
• La investigació jurídica entesa com a instrument per a la interpretació i ordenació del dret.
• Producció i interpretació de normes, eines importants per a la reforma de la política legislativa tenint en compte institucions jurídiques que en els altres països han resultat útils.

Problemes de Traducció i Conceptes Jurídics

Els problemes de traducció i de conceptes jurídics són un dels problemes més destacats en el Dret Comparat, ja que en el moment de comparar dues institucions de diferents sistemes, l’idioma suposa una barrera important per la dificultat de traducció mantenint un significat de diferents conceptes jurídics.

El llenguatge jurídic conté paraules de diferents tipus:

• Paraules d’ús comú: utilitzades en la vida quotidiana.
• Paraules tecnificades: paraules d’ús comú a les quals s’afegeix un valor específic en el context jurídic.
• Paraules tècniques: són paraules pròpies del context jurídic.

Nivells de traducció:

• Literal: busquem el correlatiu exacte.
• Funcional: busquem una traducció en la qual la institució realitzi una funció similar en ambdós sistemes.
• Contextual: busquem una traducció tenint en compte el context d’aplicació de la institució jurídica.

Si la traducció no comporta claredat, tenim dos recursos per a una paraula problemàtica:

• No traducció: deixar la paraula en la llengua d’origen anotant perquè ho fem.
• Neologisme: introduir un concepte nou fins al moment no existent en la llengua d’origen que suposi una traducció literal de la institució amb la qual estem treballant.

Regles que proposa la doctrina per afrontar la problemàtica:

• Quan hi ha correspondència semàntica i conceptual: traducció literal.
• Quan hi ha diversitat semàntica i conceptual però no hi ha la seguretat que no és coneguda: traducció literal.
• Quan la diversitat semàntica incideix sobre la fiabilitat de traducció: no traducció del concepte.
• Quan la diversitat semàntica incideix sobre la fiabilitat de la traducció: crear neologisme.

Diferències entre Sistemes Parlamentaris i Presidencials

Les formes de govern s’estructuren en diferents models d’estat, els pluralistes i els monopolítics. Dins dels pluralistes trobem les monarquies i les repúbliques i, dintre de les repúbliques, la parlamentària, la presidencialista i, com a excepcionalitat, la directorial.

Dins del concepte de parlamentària, trobem que la seva principal característica és que el President de la República ocupa únicament un paper simbòlic, contràriament al presidencialista o, més ben valorat, si es compara amb el semipresidencialista, que és el comú a França. El President de la República sí que té poders constitucionals atribuïts i normalment solen ser executius i legislatius. Això dóna lloc a una no estricta separació de poders i, per tant, un desequilibri a favor de l'executiu en relació amb les cambres legislatives i representatives.

El sistema presidencialista escull el seu president de forma directa, igual que el seu Congrés (Parlament i Senat). En canvi, en els sistemes parlamentaris, la població (sobirana) escull el Parlament, el qual escull al seu president.

Novum Ius Publicum Commune Europaeum

Primerament, cal dir que la cultura jurídica europea és la conseqüència de l’existència del NIPCE. Aquest té manifestacions tant en el dret públic com en el dret privat. Això s’entén com una comunitat de dret que té tres trets fonamentals:

• S’apel·la al principi democràtic per a la fonamentació del poder.
• Per a la limitació del poder, es confia en el dret i es consagra el Reichstat o el rule of law.
• Per a la finalitat del poder, s’aspira a un ordre social just.

Els drets humans/fonamentals són el nucli; el fonament és la idea de vida humana individual com a bé jurídic suprem.

Característiques Comunes dels Sistemes de Civil Law

Punt de vista històric:

• Entronquen amb el Ius commune.
• Deriven de la tradició que inicia la codificació Napoleònica.

Punt de vista tècnic:

• La producció legislativa com a font del dret.
• La força vinculant de la llei com a mitjà d’aplicació.
• Sistematització de la norma com a mitjà d’estudi.

Equity al Sistema Anglès

Es tracta d’una instància creada per donar resposta, també podrà donar respostes a les coses que el Writ no en pot donar. Paral·lela al common law + writ. A través d’una resolució de casos concrets. Conjunt de regles, principis i remeis processals que tenen el seu origen al Tribunal Reial de la Cancelleria. Intervindrà quan el Common law no doni resposta, també podrà suspendre el Common law per un propi. Crearà institucions jurídiques pròpies, com per exemple: trust: institució d’equity que cedeix un patrimoni i haurà de donar els beneficis a un tercer.

Harmonització del Dret Privat Europeu

L’harmonització és un procés inacabat i el seu desenvolupament respon a tècniques diverses:

• Ratificació de Convenis Internacionals.
• Elaboració de regles de Soft Law: aquestes regles són creades a partir de nombrosos estudis de dret comparat amb la pretensió de donar pautes interpretatives al TJUE per determinar els principis generals comuns a les legislacions de tots els estats membres.
• Adopció de Lleis Model que operen a nivell mundial: es tracta de propostes de regulació d’una determinada matèria, que s’ofereixen als Estats perquè aquests la puguin fer servir de model quan decideixin.
• Interpretació dels Tribunals: el TJUE vetlla perquè les normes emanades de les institucions comunitàries siguin aplicades i interpretades uniformement per tots els Estats i perquè no s’apliqui el dret nacional contrari a les llibertats nacionals.
• Activitat de la ciència jurídica: la creació d’una ciència jurídica comuna que ajudi a construir i a crear la base del dret europeu.

Procés inacabat.

Estructuració del Dret Comparat per Matèries

Dret internacional privat: es tracta d’un dret positiu, decideix entre diferents ordenaments jurídics quin és l’aplicable en un supòsit determinat, fa un anàlisi disjuntiu per trobar la solució formalment vàlida.

Dret Comparat: no és un dret positiu, sinó que és un sistema d’anàlisi. El dret comparat serveix per comparar diferents ordenaments jurídics per veure quina és la solució òptima.

Dret internacional públic: la seva finalitat és buscar un ordenament jurídic supranacional.

Dret comparat: no té com a finalitat trobar un ordenament jurídic supranacional.

Teoria general del dret: pretén extraure principis i conceptes comuns a diversos ordenaments jurídics.

Dret comparat: segueix una finalitat similar, però per un mètode diferent que es centra en l’anàlisi concret de normes i institucions.

Sociologia del dret: estudia el dret analitzant les relacions polítiques, econòmiques i geogràfiques del seu entorn.

Dret comparat: no es centra en les relacions amb l’entorn, però analitza l’ordenament jurídic tenint en compte la societat que aquest ordenament jurídic genera.

Història del dret: fa un anàlisi del dret des d’un punt de vista diacrònic, “al llarg del temps”.

Dret comparat: fa un anàlisi des d’un punt de vista sincrònic, “en un moment determinat”.